Desenes de veïns de Ciutat Vella exposen cada setmana els problemes relacionats amb l’habitatge a les assemblees que el Sindicat de l’Habitatge del Raval celebra al carrer Vistalegre. L’entitat reclama a l’Ajuntament de Barcelona i a la resta d’institucions que l’expropiació de l’ús de fruit d’un pis del BBVA al Besòs anunciada aquest divendres no sigui una excepció sinó un instrument recurrent. Veuen “insuficient” aquest cas, alerten que al Raval s’acumulen els casos d’emergència habitacional i avisen que la situació empitjorarà aquest estiu.
“S’està multiplicant l’agressivitat contra els veïns, la ‘gentrificació’ i el preu dels lloguers”, avisa Joan Suqué, portaveu del Sindicat. Preveu que l’arribada de menors no acompanyats a l’estiu pot accentuar el problema de l’habitatge les properes setmanes. En la reunió celebrada aquest dimecres els afectats assistents van relatar a l’agència ACN mitja dotzena de casos actuals i urgents als carrers del Raval.
L’Elena i el pis de protecció oficial irregular
Elena Martín no podia pagar l’increment del preu del lloguer del pis del carrer Doctor Aiguader on viu amb els seus dos fills. Per això va demanar sense èxit una rebaixa al propietari. Després va anar a l’Ajuntament a veure què podia fer i va descobrir que vivia en un pis de protecció oficial, i que el propietari en tenia dos més al mateix bloc. Després de lluitar-ho, l’amo del pis va haver d’afrontar una multa de 196.000 euros.
Malgrat això, Martín no entén per què li van permetre al propietari “quedar-se amb la propietat dels tres pisos” i a ella li van vendre “com una victòria”. Diu que quan els pisos deixin de ser de protecció oficial el propietari els podrà vendre i “haurà fet el negoci de la seva vida per molt que l’hagin sancionat”. Per això reclama al consistori que tingui “la mà ferma” i que faci expropiacions dels pisos buits o llogats il·legalment. “Jo en veig 10 mirant pel balcó”, assegura.
Units davant de Blackstone al carrer Hospital
A Martín l’han nomenat portaveu dels afectats per el desnonament obert a l’edifici del número 99 del carrer de l’Hospital. Les famílies s’han organitzat per dur a terme activitats continuades durant la primera quinzena de juliol per evitar-ho. Martín destaca el valor històric de l’edifici, que diu que originalment era un hotel, després apartaments turístics, a continuació s’hi van instal·lar narcopisos i quan els veïns els van expulsar es va ocupar.
“A l’edifici hi ha de tot, és un retrat del Raval, amb famílies amb menors, estudiants, immigrants amb o sense papers, famílies arrelades amb menors que van a l’escola…”. Han organitzat xerrades, cinema i concerts. És més difícil lluitar quan al darrera hi ha grans propietaris, i en aquest cas Martín explica que es tracta del “fons voltor més important a nivell mundial, Blackstone”, però assegura que no es rendiran.
Façana del número 99 del carrer Hospital, on els veïns s’han organitzat contra un desnonament amb data oberta / ACN – Miquel Codolar
Anys esperant un pis d’emergència
Centenars de persones esperen un pis d’emergència que tenen assignat a Barcelona. Però Suqué diu que la llista encara hauria de ser més llarga perquè “hi ha moltíssimes més situacions que no hi entren”. Per exemple, apunta que “la majoria dels desnonaments es resolen amb ‘solució pròpia’, que és molt pervers perquè vol dir anar a a parar al sofà de casa d’un amic”. Si es comptessin tots aquests usuaris, critica, es dispararia la llista de pisos d’emergència necessaris.
Un dels casos és el dels pares de Rubén Doce. Estan jubilats i tenen diversos graus de minusvalia, motiu pel qual se’ls va concedir un pis d’emergència. Però això va ser el 27 d’octubre del 2017 i encara no han rebut les claus. “El meu pare és asmàtic, només li funciona el 30% d’un pulmó i la mare té minusvalia del 80% d’una cama. Viuen en un primer però les escales no estan condicionades i el meu pare no pot pujar i baixar normalment”, exposa.
Ocupa un pis buit per poder-se emancipar
Doce també té el seu propi calvari. No podia seguir vivint al pis amb els seus pares, tenia 30 anys i una feina però els lloguers que veia eren massa alts. Com que volia seguir vivint al barri va decidir ocupar un pis que assegura que portava 10 anys buit en un edifici on tenia tres amics. El va pintar i arreglar i es va oferir a pagar un lloguer per quedar-se a l’habitatge però li han dit que no. El 5 de juliol té la data del llançament. “Serà el cinquè desallotjament que aturo”, assegura convençut.
En Rubén fa temps que va a les reunions del sindicat: “Som un grup de veïns que ens hem ajuntat perquè ens volen fer fora de casa”, explica. “Ens ajudem els uns als altres, cada vegada som més forts i ho seguirem fent”. Està convençut que junts tenen més força: “Costarà, però sí, ja estem veient els resultats perquè aconseguim que no facin fora els veïns de casa seva, pressionem els amos i els que volen inflar els lloguers”, explica.
La volien fer marxar perquè el lloguer estava a nom del company
El cas de l’Isabel del carrer Roig és més complicat. Explica que el pis estava llogat a nom del seu company i quan aquest va morir el dia després el propietari li va enviar un missatge “dient que havia parlat amb l’advocada i que havia de marxar ja”. “Va ser un cop per a mi”, recorda. Ara està esperant la sentència mentre paga els 500 euros de lloguer cada mes per un edifici “amb una situació molt deplorable, que té termites a les bigues que des de fa sis anys intento que arreglin”.
Aquesta situació li ha comportat problemes de salut: “Estic amb el psiquiatra, el psicòleg, prenent medicaments, el neuròleg em va dir que tenia una depressió de cavall”. Li agradaria parlar cara a cara amb el propietari, que viu a València, per arreglar la situació, però no ho ha aconseguit. “Vull que em faci un contracte”, exposa amb senzillesa. Agraeix l’ajuda del sindicat i diu que li ha donat forces en un moment en què “estava molt baixa de moral”. També dona les gràcies al menjador social, que l’ha ajudat i n’està “molt contenta”.
Reunió del Sindicat de l’habitatge del Raval, on cada setmana es troben desenes de veïns / ACN – Miquel Codolar
Aconsegueixen que la socimi els renovi el contracte
Un any i mig de lluita ha costat als veïns del número 106 del carrer del Carme que els renovin el contracte de lloguer per tres anys mantenint el preu anterior, tot i que asseguren que inicialment els volien fer fora de casa. Un dels veïns, Pau Berjuan, explica que van lluitar junts amb un altre bloc que tenia el mateix problema davant la propietat, que era una socimi, una societat anònima cotitzada que es dedica a adquirir, promocionar i rehabilitar edificis per llogar-los.
Diu que el sindicat va ser “imprescindible” en el seu cas i tot i que ja està solucionat, Berjuan continua assistint a les reunions. “Per guanyar aquests casos no només cal que els veïns es mobilitzin, sinó que s’eviti el trencament de la xarxa social a base de gentrificar, fent el procés invers al que volen els especuladors, fent més lligams, amics i sinergies per lluitar pel bé comú”, sosté. Va a les trobades per “solidaritat” però sobretot “perquè són amics i veïns”.
Empoderament contra la pobresa femenina i la soledat
Tots els testimonis coincideixen en la importància del suport mutu entre els veïns per poder continuar vivint al barri. “A la reunió setmanal hi ve gent vulnerable, hi ha molta feminització, immigració, gent molt sola i trista que es va empoderant i va aprenent a participar en un col·lectiu”, explica Suqué. “Veuen que la propietat no és un déu, és vulnerable com ells”, diu. El perfil més freqüent és “el d’una dona sola gran o migrant que ve plorant i al cap d’uns mesos diu que ha après a lluitar”. “Una persona sola no pot, però si ens ajuntem som molt capaços de defensar-nos”, rebla.
