L’ajuntament de Barcelona ha obert 14 expedients que poden acabar en multes molt elevades a propietaris de pisos de protecció oficial per presumpte frau. Segons el consistori, els han mantingut buits de forma deliberada –per un periode d’entre vuit mesos i dos anys– o bé els llogaven sense la necessària autorització de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a preus inflats. Estan distribuïts per sis districtes diferents: Ciutat Vella (3 casos), Sants-Montjuïc (1 cas), Horta-Guinardó (2 casos), Nou Barris (4 casos), Eixample (1 cas) i Sant Martí (3 casos).
La tramitació d’aquestes sancions és fruit d’una campanya inèdita d’inspecció conjunta de la Generalitat de Catalunya i el consistori barceloní, que revisarà els 16.000 pisos públics –els denominats HPO– que hi ha a la ciutat per detectar eventuals irregularitats. La revisió dels pisos la realitza la Unitat de Disciplina d’Habitatge de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona, un organisme creat per l’administració d’Ada Colau després de dissoldre l’empresa pública Bagursa. Els tècnics d’aquest departament ja han visitat al voltant de 1.500 pisos. La Generalitat ha delegat aquesta tasca en l’ajuntament, “d’acord amb el principi de subsidiarietat en l’exercici de la competència sancionadora”, aclareix el consistori en un comunicat.
La primera multa, de 180.000 euros
Un dels 14 expedients ja s’ha resolt i ha comportat la imposició d’una multa de 180.000 euros als amos d’un pis del carrer del Doctor Aiguader (la Barceloneta), en un bloc de pisos construït als anys 90 però amb qualificació de protecció oficial durant 30 anys. Els adjudicataris no només no hi residien sinó que a més l’haurien rellogat fraudulentament. A més de la sanció, hauran de retornar els 16.048 euros que han cobrat durant els mesos d’arrendament.
La nota detalla que el procediment preveu una sèrie de gestions prèvies a l’expedient per “intentar localitzar els propietaris i per determinar per quines circumstàncies els habitatges es troben buits”. El relloguer sense permís o la manca d’ús d’aquests immobles, encara que siguin de compra a preu taxat i no de lloguer, es considera una infracció molt greu de la normativa i pot suposar multes d’entre 90.001 als 900.000 euros. “No obstant, la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona no és en cap cas recaptadora, sinó que aquests habitatges buits tornin a recuperar el seu ús social”, defensa l’executiu d’Ada Colau.
Més enllà de la campanya, el govern dels comuns reclama al Govern i al Parlament de Catalunya que la qualificació de protecció oficial sigui permanent per “evitar la pèrdua de parc destinat a polítiques socials”, en aquells habitatges que hagin comptat amb finançament públic.
