El desnonament de l’Olalla té un simbolisme especial. No només perquè el pis on ha viscut els darrers nou anys es troba a escassos metres de l’avinguda Diagonal, una barrera física que -almenys en el seu tram central- sembla impedir que els efectes de la crisi de l’habitatge traspuïn ciutat amunt. També perquè a l’edifici del número 60 del carrer de Buenos Aires on resideix hi té la seva seu central l’entramat empresarial New Amsterdam Developers (NAD), un fons inversor holandès amb desenes d’actius immobiliaris a la ciutat, entre els quals el domicili d’aquesta dona de 40 anys amb tres fills menors a càrrec. Aquest gegant immobiliari és el propietari de tota la finca, on ha posat en pràctica el seu modus operandi habitual: deixar vèncer els contractes per expulsar els inquilins i així poder fragmentar els pisos en habitacions i llogar-les per separat a preus molt més alts.
El cas de l’Olalla és particular perquè el procés de desnonament es va iniciar per l’impagament d’unes mensualitats, de les quals ha estat condonada a través de la Llei de la segona oportunitat. Atès que la dona té el certificat de vulnerabilitat social, emocional i econòmica agreujada, NAD podria avenir-se a renovar-li el contracte amb un lloguer social, però s’ha negat en tot moment a asseure’s a la taula per negociar. Això va fer que mig centenar de persones es concentressin ara fa tot just una setmana a les portes de l’immoble per evitar el llançament de la dona. La pressió ciutadana i la manca d’efectius disponibles dels Mossos d’Esquadra, que estaven desplegats seguint la vaga del sector educatiu, van aconseguir ajornar la data fins a aquest dimecres, 20 de maig. Una setmana que ha estat un petit baló d’oxigen, però del tot insuficient per poder trobar una solució pactada o una alternativa d’habitatge per a la família.
Tot i el poc marge aconseguit, la dona s’abraçava emocionada a totes les persones que s’havien presentat a donar-li suport. Entre els concentrats hi havia rostres coneguts com el d’en Josep Torrent, veí i cara visible de la lluita de la Casa Orsola, una finca ubicada a la cruïlla entre els carrers de Calàbria i el Consell de Cent que va convertir-se en un verdader símbol de la revolta llogatera contra l’especulació. També un estandart de l’ofensiva del moviment prohabitatge contra l’activitat dels colivings com la Rosario Castillo, l’última veïna de tota la vida que resisteix al número 69 del carrer d’Entença. La resta dels onze pisos del seu immoble s’han convertit progressivament en un coliving des que Vandor va comprar tota la finca el 2021. Aquesta immobiliària és propietat del gegant inversor britànic Patron Capital i, des de la seva fundació el 2019, s’ha fet només a Barcelona amb 193 pisos que tenien contractes de lloguer vigents.
Ara bé, potser el suport que pot tenir un paper més decisiu és el dels veïns del bloc Sant Agustí i del bloc Papallona, tots dos també propietat de NAD. En representació del primer, hi va acudir en Txema Escorsa, el primer dels veïns del número 14 del carrer de Sant Agustí de Gràcia que va afrontar una demanda per desnonament. Al seu edifici, només resisteixen cinc famílies. La resta dels pisos es lloguen per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional. Un cas calcat al de la Casa Fajol, ubicada al carrer de Llança de l’Esquerra de l’Eixample i rebatejada popularment amb el nom de l’insecte que presideix la seva façana principal. En l’últim any i mig, cinc llogaters han abandonat la finca modernista, deixant només sis famílies. Dos dels habitatges buits ja han estat remodelats i el tercer està en procés, unes obres que han causat danys preocupants en diversos elements d’aquest immoble protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Conjura a tres bandes pel bloc Papallona
A l’espera de veure el desenllaç del procés obert amb l’Olalla, el moviment prohabitatge preveu una gran mobilització per al pròxim 29 de maig. Aquesta és la data que té fixada per al seu desnonament la Marga Aguilar, una de les cares visibles de la lluita del bloc Papallona, on viu des del 1992. Hi va accedir amb un contracte de cinc anys i pagant 45.000 pessetes mensuals. “Vaig pensar per error que el meu contracte s’havia reconduït a un indefinit. Mai vam signar cap renovació amb l’antiga propietat, però tampoc van dir res més”, explicava el passat febrer en una conversa amb el TOT Barcelona. El Sindicat de Llogateres, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) han tornat a unir forces un cop més per fer una crida a la mobilització ciutadana per provar d’aturar el llançament, com ja van fer amb el primer desnonament previst al bloc Sant Agustí.
“La Generalitat ha de deixar clar a NAD que el seu model de negoci s’ha acabat. Cal aprovar urgentment la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per tapar tots els forats del lloguer de temporada i d’habitacions […] No s’ha de deixar que continuïn fent fora la gent, volem que ens deixin viure tranquils a la nostra ciutat”, assenyalava aquest dimarts Escorsa, que actuava com a portaveu del Sindicat de Llogateres. Cal recordar que la reforma de la LAU pendent d’aprovació al Congrés dels Diputats és -juntament amb la prohibició de les compres especulatives– una mesura clau perquè blinda la regulació catalana d’aquest tipus de contractes davant qualsevol recurs al Tribunal Constitucional i garanteix una pròrroga de tres anys a tots els llogaters ubicats en zones tensionades. Segons la previsió de l’entitat prohabitatge, durant el 2026 caduquen 119.000 contractes de lloguer a Catalunya, 32.500 dels quals a Barcelona, que podrien acollir-se a la regulació.
Al seu torn, l’Anna Olesti, també veïna de la Casa Fajol, advocada especialista en habitatge i portaveu del SHSC, es mostra molt crítica amb el paper tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, totes dues administracions sota governs del PSC, per no haver actuat amb contundència per aturar pràctiques especulatives com les que es donen en els edificis propietat d’aquest fons holandès. “El coliving és una conseqüència més d’un model econòmic que converteix l’habitatge en una mercaderia, que serveix per fer negoci i es ven al millor postor […] El cas de l’Olalla vol ser una primera demostració de força per deixar-los clar que no ho posarem fàcil el pròxim 29 de maig”, apunta Olesti.
