Les sis famílies que van desafiar un fons d’inversió i ara poden derrotar-lo

Els afectats per un possible macrodesnonament, suspès a última hora, han fet pinya per sobreposar-se a les negatives a negociar per part de la gran empresa Vauras Investment

“Als meus fills els dic que els senyors que manen sobre les feines i les cases no em deixen tenir feina ni casa. Que no em donen el permís per treballar i que, així, jo no puc llogar, a diferència de la mama. Que per això he entrat a viure a aquest pis que ningú utilitzava. I llavors, el petit, de quatre anys, em respon que “és clar, si està buit, és normal” i diu que quan ell sigui gran si una de les cases que té està buida, la deixarà a algú, que no té cap sentit tenir-la sense ús. Així que em quedo tranquil una estona, perquè ho entenen. Però quan passen uns dies, venen amb més preguntes i tornem a començar. És dur”. Són paraules del Pablo, un pare separat uruguaià que ocupa un dels sis pisos d’un bloc del Poble-sec que fins fa poques hores tenien una ordre de desallotjament conjunta. A l’últim moment, però, una jutgessa ha obert la porta a què el propietari dels pisos, el fons d’inversió Vauras Investment, en comptes de desnonar sis famílies, els hagi de fer un lloguer social. 

La decisió de la magistrada titular del jutjat de primera instància número 48 ha estat possible gràcies a l’entrada en vigor del nou decret llei de mesures urgents per l’habitatge, aprovat pel Govern de la Generalitat i treballat conjuntament amb les entitats de defensa d’una llar digna. Un nou marc legal que colla els grans tenidors de pisos, els que ostenten més de 15 propietats.

I aquest és el cas, de manera clara, del fons propietari de l’edifici batejat com a Bloc Llavors. Des del juliol de 2017, sis pisos van quedar fora del mercat després que els ocupessin activistes pel dret a l’habitatge i els destinessin a una cistella de candidats diversa: des de joves amb necessitat d’independitzar-se i manca de recursos a famílies monomarentals en situació de vulnerabilitat. Persones migrades, vídues i aturades. I totes elles celebren ara, prudentment, que s’hagi iniciat l’opció de reconèixer-los com a legítims llogaters del pis que fins ara ocupaven. Una situació radicalment oposada al dispositiu d’antiavalots, advocats i serveis socials que s’haguessin trobat dilluns vinent, quan estava previst el desallotjament anul·lat. 

Mares, pares i estudiants

De moment, doncs, l’Estefania, mare soltera d’un nen de cinc anys i amb una feina precària, pot deixar de fer llistes mentals sobre què s’hauria d’endur en cas d’expulsió. El Pablo no haurà de respondre les preguntes de la canalla sobre per què mou les coses de lloc. La Susana, que viu amb le seves dues gates, podrà seguir preparant-se les oposicions que estudia pel seu compte en el mateix pis en què es va poder emancipar mentre acabava els estudis d’Auxiliar d’infermeria i d’Anatomia patològica i citodiagnòstic. Ara, a més, treballa. “M’acaben de fer fixa”, comenta. “Ah, això us volia dir. Si sabeu d’algú que necessiti una mà a la cuina, o de rentaplats, o de paleta, o de mecànic, feu-m’ho saber”, afegeix el Pablo, que va fent feines de tant en tant i cobrant en negre, ja que no té papers. 

La Susana, al seu pis del Bloc Llavors, amb les gates amb les que conviu des del principi de l'ocupació / Jordi Play

La Susana, al seu pis del Bloc Llavors, amb les gates amb les que conviu des del principi de l’ocupació / Jordi Play

Fa poc es va separar de la dona, necessitava un nou espai per establir-se i un amic, que formava part d’un sindicat d’habitatge, li va comentar l’oportunitat d’entrar a un pis ocupant-lo. És el més novell del bloc. Va entrar fa més de mig any, quan va marxar-ne, per motius personals, una altra família. Manté una bona relació amb la seva exparella i té els fills sovint al pis. “Els agrada perquè els deixo pintar la casa”, expressa. No és una exageració. La veritat és que bona part de les parets estan cobertes de colors i formes, de papers penjats amb dibuixos o de frases de cantautors.

Un dels aspectes que més l’ha sorprès, al Pablo, és el suport que s’ofereixen entre els ocupants i la xarxa social que han teixit, fins i tot, amb la resta de l’edifici. “Al principi va haver-hi alguna tensió, com és normal, però amb el temps han desaparegut i ara tot és molt més cordial. Fins i tot, un veí de l’escala va tenir problemes amb el seu pis i ha començat a participar en les reunions del sindicat”, anuncia la Susana. També detalla que mantenen una comunicació fluida amb la comunitat del bloc.

La negativa de Vauras 

La suspensió del macrodesnonament previst per a dilluns ha capgirat les esperances dels ocupants. Tres mesos enrere havien resistit, gràcies al suport d’activistes de tota la ciutat, un gran desplegament policial per desallotjar-los. Van bloquejar-ne la porta d’accés i van esclatar, exultants, quan la comitiva va acabar acceptant la valoració dels Mossos que aconsellava no dur-lo a terme. Aquesta vegada, però, no les tenien totes. “Hi havia la petita possibilitat que la jutgessa s’ho repensés i complís el que dicta el nou decret, però, si no, ens tocaria tornar a exposar-nos a una jornada de resistència molt intensa”, apunta la portaveu del Sindicat de Barri del Poble-sec.

Les parets del pis on viu el Pablo mostren un fragment d'una cançó de Mikel Laboa / Jordi Play

Les parets del pis on viu el Pablo mostren un fragment d’una cançó de Mikel Laboa / Jordi Play

En alguns casos, com el d’aquell 10 d’octubre, els va sortir bé. En d’altres, com en el cas d’una família gracienca, fa tres setmanes, tot al contrari. La policia va entrar a l’edifici, amb una escala, per la finestra d’un domicili i va desfer el bloqueig. Per això, la màxima prioritat, tant des del col·lectiu del Poble-sec com des del Grup d’Habitatge de Sants, era que la responsable judicial tingués en compte els avenços legals d’última hora i aturés el procediment.

L’altra opció, la negociació amb la propietat, ja s’havia demostrat impossible. “Des del principi, hem intentat demanar un lloguer social, i fins i tot ho consta en una acta notarial dels primers mesos. Però la seva posició sempre ha estat la de negar-s’hi, fins i tot a parlar. Han arribat a denunciar-nos per fer una acció que vam fer per exigir una reunió a les seves oficines”, concreta la Susana. Segons assegura, Vauras Investment ha denunciat penalment diverses persones –fins i tot algunes que aquell dia ni tan sols hi van anar– per coaccions i amenaces, violació del domicili jurídic i retenció il·legal de persones. Aquell judici, a part, encara queda pendent. 

Mentrestant, la política

Així, mentre els procediments judicials situen el futur d’aquestes sis famílies en una situació incerta, la política sembla que, a força de ser pressió des del carrer, es posa les piles en matèria d’habitatge. No només pel nou decret llei d’habitatge català, sinó també per la possible finestra a la regulació inicial del lloguer que planeja obrir el nou govern espanyol –i que Ada Colau s’ha compromès a aplicar tan aviat com pugui fer-ho–. “Ens han posat el caramel a prop de la boca, però està embolcallat. Nosaltres l’hem d’agafar i treure-li el paper. I això sabem que ho hem de fer com fins ara, des del carrer”, empeny l’Aura, mare de l’Estefania. 

L’Aura diu que, tot i que tot el moviment per l’habitatge s’ha acostumat a desconfiar per norma de la política, no va poder evitar emocionar-se quan Pablo Iglesias va plorar, en acabar la votació de la investidura de Pedro Sánchez. “Ens queda un 1% de confiança en l’esquerra, i ens hi hem d’aferrar i collar-los”, insisteix. 

El Pablo, pare de dos nens petits, intenta regularitzar la seva situació malgrat la llei d'estrangeria / Jordi Play

El Pablo, pare de dos nens petits, intenta regularitzar la seva situació malgrat els impediments que troba a la llei d’estrangeria / Jordi Play

I així, entre la política, les assemblees i la sensació que quan caiguin mai ho faran del tot sols, aquests veïns del Poble-sec van fent. Asseguren que no hi havia pla B, en el cas que dilluns els haguessin volgut desnonar. Que no tenien una alternativa habitacional. I que els serveis de l’Ajuntament tampoc no els hi havien garantit. Fonts municipals, per la seva part, no han respost les preguntes d’aquest diari.

Segons els veïns, l’única que té assegurat un nou sostre és la Sandra, que va viure durant un temps a l’edifici i que és mare d’un nen de 10 anys. Estan inscrits a la Mesa d’Emergència i, de moment, els van oferir marxar a Badalona. Ja s’hi ha instal·lat de manera provisional, mentre els serveis municipals barcelonins, desbordats, els busquen un pis definitiu. La resta dels ocupants dels pisos esperen, malgrat tot, no haver de marxar. Ben al contrari, empenyen per guanyar-li la batalla al fons d’inversió Vauras Investment. I ho fan amb un convenciment: que juguen a casa. 

Més informació

Nou comentari