El mercat dels pisos de lloguer a Barcelona torna a donar mostres de fatiga i, després d’un 2018 amb força alts i baixos, el 2019 es presenta molt més estable, almenys pel que fa als preus. “Barcelona cada vegada accepta menys pujades de preus i hi ha zones molt tensionades”, explica a aquest diari el cap del departament d’Estudis de Pisos.com, Ferran Font. “Encara que les nostres dades mostren que el 2018 es va tancar amb un increment del 14,86%, l’interessant és mirar les dades intermensuals i el desembre es va registrar un descens de 3,03%“.
Les dades d’Idealista van encara més enllà i recullen que els preus de lloguer a Barcelona han caigut per segon any consecutiu. Font recorda que les estadístiques de Pisos.com –igual que passa amb les d’Idealista– reflecteixen les expectatives que tenen els propietaris, no els preus reals, però defensa que també són vàlides “perquè sí que mostren la tendència general” i de fet “les dades de la Generalitat també van en una línia similar”, matisa. L’Institut Català del Sol (Incasol) encara no ha publicat les xifres de tancament de l’any, però tot fa indicar que també hi haurà un fre en l’escalada de preus dels últims trimestres.
Els efectes de la nova LAU
El cas d’Estudis de Pisos.com no s’atreveix a fer un pronòstic sobre com rebrà el mercat l’entrada en vigor de la nova Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que amplia de 3 a 5 anys la durada mínima dels contractes de lloguer –7 si el propietari és una empresa–. “Segurament hi haurà propietaris que tindran la temptació d’anticipar les pujades de preus per compensar la llargària més gran dels contractes, però al final és el mercat el que ha d’acceptar aquests increments” i no sembla que ara mateix hi hagi massa recorregut.
[r:1]
De tota manera, la proximitat de les eleccions municipals i les intencions del govern espanyol d’introduir algun mecanisme de regulació de preus “afegeixen incertesa als pronòstics”, segons Font. El director del Servei d’Estudis de Tinsa, Rafael Gil, ho té més clar i no preveu que les noves mesures “tinguin una incidència significativa en el preu mitjà del lloguer” i considera que el principal factor de l’encariment de l’habitatge és “l’escassetat de l’oferta”, malgrat que sí que contempla que les grans empreses puguin veure llastrades les seves expectatives de rendibilitat.
Regular els preus no és la solució
El mercat immobiliari sempre ha mostrat molt poc entusiasme davant la idea que un govern pugui limitar els preus del lloguer, com demanen entitats com el Sindicat de Llogaters o la PAH. Durant la seva visita el 21-D, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre a Ada Colau que donaria instruments a les grans ciutats per poder incidir en el mercat de lloguer. Sánchez, que ja va fer la mateixa promesa a Podemos per treure-li un pacte de pressupostos, ha rebut moltes pressions tant des de dins –el ministeri de Foment no és especialment favorable a una mesura d’aquestes característiques– com des de fora, en especial dels grans fons internacionals com Blackstone.
[r:2]
El cap d’estudis d’Idealista, Francisco Encinar, deia fa uns dies que “l’escenari de normalització dels preus de lloguer fa molt arriscat legislar ara sobre una realitat que no existeix i que pot perjudicar el creixement del mercat”. L’expert considera que el mercat ja s’està ajustant tot sol i demana un debat més profund en lloc d’una regulació “d’urgència” que no està suportada en dades estadístiques consistents. Font s’expressa més o menys en la mateixa línia i apunta que a “ciutats on s’ha intentat fer una cosa similar, com a Berlín o París, no només no s’ha evitat l’escalada de preus sinó que ha tingut efectes contraris”.
A Tinsa tampoc acaben de veure la necessitat de regular els lloguers perquè “la limitació normativa podria fer que en un mercat de lloguer poc professionalitzat augmenti la proporció de lloguer no declarat, cosa que diluiria la restricció de preus i desincentivaria la nova oferta, que sí podria reduir l’encariment recent a ciutats com Madrid i Barcelona”. Font afegeix que a París es va produir un efecte similar i la limitació dels preus va “provocar un augment de l’economia submergida” i prefereix que es posin en pràctica mesures propositives com incentius fiscals per aquells propietaris que introdueixin pisos al mercat de lloguer.
