La família dels nens atrapats a Ciutat Meridiana es quedarà al pis amb un lloguer social

Divendres Ciutat Meridiana va haver de demostrar que, més que un barri, és una “família”. Així el defineix el Joaquín Gallardo, que conversa amb Filiberto Bravo i Jero Divino a pocs metres del bloc on ahir tres nens es van quedar tancats. Bravo és el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i Divino n’és membre, i tots dos van “moure fils” per ajudar la Noemí, la mare dels petits. Avui al vespre el barri encara murmurava pel que va passar divendres, però amb l’anunci de Janet Sanz a Twitter en què assegurava que la família es podrà quedar a l’habitatge amb lloguer social, Gallardo, Bravo i Divino respiren tranquils. Tot i així, el president de l’associació alerta: “S’ha de tancar cada dia uns nens per aconseguir lloguer social?”. 

En una piulada, Sanz, ha assegurat que ha arribat a un acord amb el propietari –que és un fons inversor– per permetre’ls l’estada, tot i que hi van entrar com a ocupes. Fonts municipals han concretat al TOT Barcelona que l’acord s’ha negociat amb Solvia, l’empresa que gestiona el pis en nom dels propietaris i que ha assumit l’errada de deixar els nens tancats al pis. Va ser un operari d’una empresa subcontractada per Solvia el que va deixar bloquejada la porta perquè creia que el pis estava buit.

Vam arribar a les institucions per lluitar i donar la volta a casos com aquest. Des de divendres hem posat tots els esforços per resoldre-ho. Després de parlar amb la propietat podem anunciar que la família és quedarà al pis amb un lloguer social. https://t.co/kc3qhi6HEs

— Janet Sanz (@janetsanz) 7 de enero de 2019

“Tothom estava molt angoixat”

La Noemí riu quan explica al TOT Barcelona que guarda la porta de metall que tapiava l’entrada a l’habitatge a una habitació. Però Joaquín Gallardo, que va ser dels primers a arribar al bloc divendres, recorda que quan la porta separava els fills i la mare la Noemí estava “angoixada i atacada”. El mateix rememora la Jenny, veïna del 1r 1ª del mateix bloc, que detalla com va viure la situació amb patiment. “No vaig deixar sortir els meus fills de casa perquè no veiessin res, tothom estava molt nerviós“, diu mentre els nens fan xivarri a casa seva. “Tothom estava molt angoixat”, admet.

Quan el Filiberto Bravo es va assabentar divendres de la situació dels fills de la Noemí va intentar mobilitzar el barri i va juntar unes 20 persones per ajudar la mare. Una d’elles va ser la Jero Divino, que va trucar els Bombers perquè traiessin els nens. La mare, explica Divino, ja hi havia trucat però li havien dit que no podien actuar fins que els Mossos arribessin al lloc dels fets. Divino, però, assegura que va insistir fins que una dotació de Bombers va arribar al bloc. 

Malgrat la regularització de la situació de Noemí i els seus quatre fills gràcies a un contracte amb lloguer social, Bravo sosté que la l’associació de veïns denunciarà, juntament amb la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), el Banc Sabadell per intent d’homicidi i per segrest. “Imagina que això hagués passat a Badalona a l’edifici que es va incendiar… els nens haurien mort!”, exclama. Minuts abans la Navas, una extremenya que viu des de l’any 2000 al barri, opinava sobre la denúncia que presentaran les dues entitats: “No crec que hagin de posar-la, al cap i a la fi la mare estava ocupant el pis“, declara. Ella viu al bloc de davant d’on els nens es van quedar tancats, i explica que en un principi va pensar que hi havia hagut un incendi. Especifica que estava fent el sopar i que després d’obrir la finestra va veure el rebombori al bloc de davant.  “Vaig veure els bombers i creia que hi havia foc”, detalla.