Barcelona encadena tres anys sense abonar uns ajuts que feien estalviar una despesa de 250 euros de mitjana per any a un miler de llars de la ciutat, totes elles amb un sol adult a càrrec dels fills. La quantia reemborsava part de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que les famílies monoparentals paguen per l’habitatge. La supressió de la bonificació ha sigut motiu de queixes, segons figura a l’últim informe anual de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que adverteix del risc de pobresa que amenaça els domicilis que se sostenen amb els ingressos d’un únic progenitor.
L’Ajuntament va deixar d’alleugerir aquesta càrrega fiscal a les llars monoparentals arran de la irrupció de la Covid. Es tracta d’uns subsidis que es van aplicar per primer cop a la ciutat el 2007, amb la pretensió que s’equiparessin amb la rebaixa que una llei estatal brinda a les famílies nombroses, que gaudeixen d’empara per descomptar-se fins al 90% de l’IBI.
A hores d’ara, Barcelona subvenciona el tribut a famílies nombroses, a edificis de nova construcció, als immobles que han contractat obres de rehabilitació integral, als habitatges de protecció oficial i a les propietats municipals, entre altres. En canvi, no s’han restablert els imports que es transferien calibrades en funció de la renda a propietaris i a llogaters que encapçalen una família monoparental o que són vidus. L’últim any que es van concedir va ser el 2019.
“Primer pagava l’impost i després rebia l’ajut, que podia ser de 70, 80 o 90 euros, en funció del que facturava”, recorda Laura Trabal Svaluto-Ferro, una de les barcelonines que s’ha quedat sense l’ajuda. Il·lustra el perfil majoritari de les gairebé 11.000 llars amb un sol progenitor que resideixen a Barcelona, en què predominen dones soles que cuiden de la canalla i uns ingressos minsos per sustentar el domicili. La Laura cria la seva filla d’11 anys, l’Anna, en un pis del barri del Besòs i el Maresme. Rep uns 18.500 euros bruts anuals, lluny dels 30.593 euros bruts per any en què es fixava el sou mitjà a la ciutat fins a 2020.
La mare ressalta que l’auxili era un respir per a l’economia familiar, al reintegrar-li el 20% o el 30% de la quota. “M’era de molta ajuda i, com que es tramitava a finals d’any, m’arreglava el Nadal”, admet la Laura. És més, jutja “discriminatori” que s’escatimin uns subsidis que les famílies nombroses tenen blindats: “No dic que elles es quedin sense, però els ajuts han de ser per a qui els necessita. No seria moment de canviar les coses i que, en una ciutat amb els IBI tan cars, s’equiparin els ajuts i s’atorguin en funció de la renda?”.
De la pandèmia a un informe jurídic
Quan les subvencions per a famílies monoparentals es van cancel·lar el 2020, l’Ajuntament va garantir que la decisió era reversible. Va justificar la suspensió per la necessitat de transvasar fons a aportacions extraordinàries per pal·liar la crisi social generada pel primer embat de la pandèmia.
Dos anys després, es dona una altra raó per motivar per què els auxilis no s’han reprès. L’alcaldessa Ada Colau va al·legar al ple del mes de maig a una pregunta de Junts que advocats de l’Ajuntament conclouen que “ara no és viable jurídicament” recuperar les bonificacions, si bé el marc legal no ha variat respecte els anys en què eren vigents.
“Hi ha altres municipis a Catalunya on els ajuts es continuen repartint”, oposa Helena Vicente, membre de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals. A falta de concretar les compensacions per a l’exercici en curs, Sant Cugat del Vallès les conservava fins l’any passat, igual que Mataró, que ha tret convocatòria enguany. En canvi, altres ciutats han desistit adduint que són beneficis fiscals no regulats per llei. Terrassa els ha retirat aquest 2022 i ha lamentat la manca de cobertura legal per costejar part de l’IBI a llars amb una sola mare o un sol pare.
“Cal que hi hagi canvis substancials. Que un únic progenitor, amb un únic salari, assumeixi totes les despeses té un cost físic i emocional, a més d’econòmic. I la crisi la notem i això no farà més que agreujar-se. És urgent que hi hagi ajudes també per a les nostres famílies”, postula Vicente. La Federació Catalana de Famílies Monoparentals ha reclamat a l’Ajuntament de Barcelona que apliqui deduccions d’un 5% o d’un 10% en les taxes que costegen els habitatges amb un únic progenitor al capdavant.
Un llindar d’ingressos baix
Quan va eliminar els auxilis amb el sorgiment de la Covid, l’Ajuntament va avançar que treballava per rescatar-los l’any següent. De fet, l’acord pressupostari del bipartit de comuns i PSC amb ERC pels pressupostos de 2021 reservava un milió d’euros perquè llars monoparentals es rescabalessin part de l’IBI.
La Laura mostra un correu elèctronic en què, a una consulta seva, l’Ajuntament li informava el setembre passat que les subvencions al gravamen en habitatges en què un sol adult conviu amb els fills s’aplicarien un altre cop de seguida. “Vaig esperar un mes i van sortir tots els ajuts habituals, menys per a les monoparentals. Vaig tornar a contactar i, per a la meva sorpresa, em van dir que no n’hi haurien. Com a ciutadana, reclamo que l’administració no m’enganyi”, exclama.
El consistori sí que va destinar 2,3 milions d’euros l’any passat a prestacions per a despeses de l’habitatge habitual en llars amb renda baixa, amb un límit de 400 euros com a transferència màxima per a domicilis amb un únic progenitor. No obstant, no s’ajustaven als requisits habituals abans de la pandèmia, els destinataris ja no eren només les famílies monoparentals i el propòsit no era estrictament bonificar l’IBI. Per la seva banda, ERC recrimina que l’acord pressupostari no es va complir fil per randa i que no totes les llars s’hi van poder acollir per recuperar una fracció del tribut.
A tot plegat, es va afegir que les condicions excloïen part dels qui abans percebien una compensació. En un supòsit com el de la Laura, amb dos habitants al pis, el consistori va fixar que els beneficiaris dels ajuts d’emergència per a 2021 havien de declarar uns ingressos inferiors a 14.939,49 euros bruts a l’any. La mare fa notar que el filtre deixava fora famílies com la seva.
“És que no soc vulnerable cobrant 18.500 euros i sent dues a casa? Que una àrea que es diu de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI em faci això, venint d’un partit feminista i d’esquerres, em dol a l’ànima”, retreu la Laura als comuns. “Ens deriven als ajuts de xec social de col·lectius molt necessitats i llavors quedem fora. La majoria de nosaltres treballa i això ens penalitza sense rebre l’ajut”, rebla Vicente. La Federació Catalana de Famílies Monoparentals ha aconseguit que la Sindicatura de Greuges de Barcelona obri un expedient per examinar la desaparició de les compensacions.
Colau apel·la al Congrés
Colau va admetre al ple fa un mes que les famílies monoparentals pateixen una “desigualtat” en comparació amb altres domicilis als qui es descarrega d’un tram de l’IBI. Però igualment va contraposar que un informe dels serveis interns de l’Ajuntament “desaconsella la possibilitat legal” de repescar la bonificació.
L’alcaldessa es referia a un dictamen signat el març passat pel director de l’àrea de règim jurídic de la gerència de recursos del consistori i una lletrada municipal. El document –al qual el TOT Barcelona ha tingut accés– conclou que “existeixen dubtes interpretatius raonables” per encabir una subvenció al tribut que pugui interpretar-se com un benefici fiscal no previst a lleis superiors. Identifica “un risc jurídic elevat d’anul·lació davant una eventual impugnació” en un jutjat, així que suggereix vehicular els auxilis sense vincular-los a l’IBI.
En canvi, un informe de 2016 del mateix estament municipal va pronunciar-se a favor dels ajuts, basant-se en una jurisprudència idèntica a la que ara li fa dir que és una mesura en risc de ser declarada nul·la. Tot i que fa 6 anys ja admetia “certes dificultats” i “dubtes interpretatius”, aleshores va considerar “viable jurídicament” atorgar les subvencions al gravamen. El grup de Junts postula que el dictamen que el govern local branda “no justifica la retirada de la subvenció a l’IBI a les famílies monoparentals ni recull cap nou impediment jurídic perquè l’Ajuntament no pugui seguir atorgant aquestes subvencions”.
Per la seva banda, Colau supedita el retorn dels auxilis a una modificació de la Llei d’Hisendes Locals, que el Congrés hauria de tramitar perquè les llars monoparentals accedeixin a subvencions en el gravamen. “Des que es demana i fins que s’apliqui, pot passar molt de temps”, tem Vicente.
L’Ajuntament defensa que, en qualsevol cas, ofereix altres tipus de suport. Destaca uns 12 milions d’euros amb què dota un fons per a famílies amb menors a càrrec, amb assignació especial per a les llars monoparentals. Per contra, la federació que les representa jutja que la llista d’ajuts a la capital catalana és insuficient.
La Laura pensa que topen amb “excuses de mal pagador” per no reduir-los l’impost. “A banda, tenim altres greuges. Quan anem a renovar el DNI, paguem 12 euros i ens trobem amb un cartell que diu que les famílies nombroses no paguen. No rebo beca menjador pel límit salarial que posen i només tinc una bonificació de 8 euros a la T-usual mensual. Trobo que tot plegat és molt injust”, expressa la mare.
