La crisi de l’habitatge és un dels temes cabdals a moltes de les grans ciutats europees. És per això que les autoritats supranacionals situen aquesta problemàtica al centre del debat per provar de trobar solucions i estratègies al respecte. En aquesta cerca de respostes i alternatives, Barcelona ha atret l’atenció de la Comissió Europea pel seu abordatge de la situació i, en concret, per la feina que s’està fent amb una promoció d’habitatge social ubicada a la capital catalana. Parlem del projecte de Ca l’Ordit, en construcció als números 126 i 128 del passeig de Torras i Bages, al barri de Sant Andreu. Aquesta promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsada per Sostre Cívic és la més gran d’aquestes característiques impulsada mai a l’Estat amb 62 pisos.
Coincidint amb la celebració a la ciutat del Housing World Summit (HOWS), un esdeveniment que forma part del Smart City Expo World Congress que ha tingut lloc aquests dies a la Fira de Gran Via, una delegació de l’Eurocambra va visitar Ca l’Ordit per veure com avancen les obres i conèixer més sobre aquesta iniciativa pionera. La comitiva va estar encapçalada per Matthew Baldwin, màxim responsable tècnic d’habitatge de la Comissió Europea, i per Philipp Voswinkel, un dels directius del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). Aquesta entitat participa en el finançament del projecte cooperatiu, que també compta amb una subvenció de 2,7 milions d’euros dels fons europeus NextGeneration.
Baldwin es va mostrar molt interessat en l’escala que està assolint el model cooperatiu a través d’entitats com Sostre Cívic i també per la capacitat de combinar sòl públic, propietat col·lectiva i finançament europeu sota un mateix paraigua. Al seu torn, Voswinkel va destacar la contribució de Sostre Cívic a l’ampliació del parc d’habitatge social i assequible, combinant “inclusió social, sostenibilitat i comunitat”. “El finançament a llarg termini en condicions concessionals permet que projectes com Ca l’Ordit es facin realitat i que l’habitatge cooperatiu arribi a més persones”, va assenyalar.
Per la seva banda, des de Sostre Cívic van voler traslladar als representants europeus la seva preocupació pel rumb de les darreres polítiques públiques locals i estatals, que reconeixen adequadament les entitats de l’economia social i en dificulten el creixement, tot i la seva “solvència i l’impacte social i ambiental”. Sobretot, es queixen per la manca de prioritat de les entitats sense ànim de lucre en l’accés al sòl públic i un tractament fiscal que no reconeix la seva finalitat social.
Cinc finques que volen ser cooperatives
Cal recordar que Sostre Cívic treballa amb els veïns de cinc edificis de la capital catalana que s’han acollit al dret de tanteig i retracte després que les propietats provessin de vendre els immobles a diversos fons d’inversió. Aquest mecanisme legal permet que les administracions públiques i entitats socials tinguin preferència en la compra d’un immoble si igualen les condicions de l’operació prevista. En total, hi ha prop de 120 veïns afectats repartits per les cinc finques. Tant els llogaters com la cooperativa esperen ara la resposta de l’Ajuntament de Barcelona, a qui han demanat que faciliti algun tipus de suport econòmic per fer viable les adquisicions. Sobre la taula hi ha diverses fórmules per fer-ho, des que el consistori es quedi amb un percentatge dels blocs a l’atorgament de subvencions o la complementació de préstecs signats amb entitats com l’Institut Català de Finances (ICF).
