L’Àngels Coll fa més de quatre dècades que viu al número 20 del carrer de Ros de Olano. Hi va arribar als anys vuitanta, quan aquesta infermera de formació ja feia un temps que tenia una consulta de podologia en un local del carrer Gran de Gràcia, just a sobre de la històrica Ferreteria Camps. Ella buscava un pis més a prop de la feina i una clienta li va comentar que un dels habitatges de l’edifici quedava lliure. No s’ho va pensar dues vegades. Va entrar pagant un lloguer de 25.000 pessetes, uns 531 euros amb el canvi actual. Al llarg dels anys, la dona -que té 67 anys i es va jubilar el passat mes de juny- ha anat encadenant contractes i actualment té pròrrogues anuals. La darrera se li acaba el pròxim febrer i el contracte podria no tenir continuïtat. Tant ella com la resta veïns es van assabentar a finals d’agost que la família propietària havia decidit posar a la venda aquesta finca i la contigua, ubicada al número 11 del carrer del Planeta i amb qui comparteix parcel·la. Només uns dies després, se’ls informava que s’havia trobat comprador: una empresa de gestió immobiliària –amb almenys sis finques en cartera només a Barcelona– s’hi havia interessat i estaven a punt de tancar l’operació.
“Sempre he patit per tenir feina i poder pagar el lloguer. No he anat de vacances i, per més que ho he intentat, no he pogut sortir d’aquí ni demanar una hipoteca perquè no tenia un contracte fix […] Tota la vida així perquè ara em diguin que s’ha acabat el bròquil i que he de marxar?“, es pregunta. La seva pensió no arriba als 1.400 euros i, amb aquests diners, li seria pràcticament impossible trobar una alternativa al mercat. Actualment, paga una mica més de 600 euros, però ha de conviure amb goteres cròniques i amb unes finestres que no tanquen bé. “Soc l’única de la finca que té les originals. He demanat molts cops que les canviïn, però res. Hauré de passar un altre hivern amb l’abric posat a dins de casa”, lamenta. Tot i l’estat del seu domicili, Coll ha decidit aferrar-se a la seva llar com la resta de veïns d’aquests dos blocs de la Vila de Gràcia. Un cop assabentats de l’oferta del comprador, els inquilins van organitzar-se entre ells i amb el Sindicat de Llogateres per provar d’aturar el procés i evitar així la seva més que probable expulsió dels edificis. Ho van fer acollint-se al dret de tanteig i retracte, un mecanisme legal que permet que les administracions públiques i entitats socials com cooperatives tinguin preferència en la compra d’un immoble si igualen les condicions de l’operació prevista.
Aquest front comú per poder quedar-se a les seves llars ha unit Coll amb els seus veïns de sota. L’Àlex Molera i en Martí Castellarnau, de 30 i 31 anys, respectivament, comparteixen un dels pisos del bloc des de fa prop de cinc anys. Quan van entrar pagaven uns 825 euros de lloguer. Ara paguen 990 euros. El seu primer any de pròrroga s’acaba el pròxim mes de març i no saben si els renovaran. “Ens hem organitzat i hem posat això al centre de les nostres vides perquè ens toca de primera mà”, assegura Molera. Abans de trobar-se en aquesta situació límit, els dos companys de pis ja eren socis de la cooperativa Sostre Cívic, que dona suport als afectats i està en converses amb l’Ajuntament de Barcelona perquè faciliti algun tipus de suport econòmic que permeti l’adquisició de les dues finques. “Soc de Gràcia de tota la vida i aquí sempre hi ha hagut un problema amb la falta sol on construir. La cooperativa ens semblava un model interessant des del punt de vista ideològic”, apunta Molera. “Ens ha tocat a nosaltres com li podria haver tocat a qualsevol altre bloc. Tenim la responsabilitat col·lectiva de fer aquesta lluita per demostrar que existeix una alternativa viable i reproduïble. Només cal voluntat política“, remata Castellarnau, que recorda que l’administració té fins a finals de desembre per fer efectiu aquest dret a tanteig amb alguna ajuda. La contribució municipal permetria salvar el principal obstacle que tenen aquestes operacions: reunir els recursos necessaris sense traslladar al veïnat unes quotes inassumibles. Sobre la taula hi ha diverses fórmules per fer-ho viable, des que l’Ajuntament es quedi amb un percentatge de l’immoble a l’atorgament de subvencions o la complementació de préstecs signats amb entitats com l’Institut Català de Finances (ICF).
Una seixantena de veïns del Guinardó també planten cara
Els veïns d’aquests dos edificis graciencs -que agrupen un total de 17 habitatges i tres locals– protagonitzaven aquest dijous al migdia una roda de premsa per demanar precisament la intervenció del consistori en el procés de compravenda. “Els temps apressen i necessitem que l’Ajuntament hi participi per fer viable el projecte […] El govern de Collboni ha de decidir si es posa del costat dels veïns o amb els fons”, assenyalava Castellarnau, actuant com a portaveu dels inquilins. Des de Sostre Cívic, en Yabel Pérez Moreno remarcava que el cooperativisme és una “alternativa real al mercat especulatiu”, però que necessita un suport institucional per tirar endavant. “Tenim la capacitat tècnica i de gestió, però no ho podem fer sols. Aquestes operacions requereixen molts diners. Nosaltres podem mobilitzar una part, però cal que l’administració s’impliqui per fer-ho assequible. No estem demanant que algú vingui aquí i compri el 100% de l’immoble“, indicava. Durant la compareixença, s’explicava que hi ha almenys tres immobles més a Barcelona que s’han acollit al dret de tanteig i retracte després que les propietats provessin de vendre’ls a diversos fons d’inversió. En total, cinc finques amb prop de 120 veïns que esperen una resposta municipal.
Un dels blocs de pisos afectats és el del número 123 de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó. Els llogaters també es van assabentar el passat estiu que la finca estava en venda i que hi havia un fons d’inversió interessat a comprar-la. En aquest cas, hi ha 25 pisos habitats, que agrupen un total d’una seixantena de persones. Entre els inquilins hi ha famílies amb menors, gent gran i persones amb discapacitat i malalties greus. En Joan Marc Alonso hi viu des del 1969. “Vaig arribar amb tres anys. El meu pare va vendre una d’aquelles casetes unifamiliars de dos pisos al Congrés i els Indians i vam venir cap aquí posant unes 250.000 pessetes -una petita fortuna aleshores- a fons perdut per entrar”, relata aquest home de 61 anys. El primer rebut del lloguer que van pagar devia ser d’unes 20.000 pessetes, prop de 425 euros amb el canvi actual. El contracte de renda antiga que va signar el seu pare en el seu moment va vèncer quan ell va morir l’octubre del 2023. Aleshores, Alonso ja feia prop d’una dècada que havia tornat al domicili familiar per cuidar el seu pare i també tractar-se dels tumors de pàncrees que pateix a l’Hospital de Sant Pau. Va aconseguir una pròrroga de dos anys. “Vull morir aquí, on vaig passar la infantesa i tinc els meus records. Això val molt més que els diners. Ni per 30.000 euros me n’aniria”, afirma l’home, que ara paga uns 652 euros de lloguer.
De la mateixa manera que els seus homòlegs graciencs, els inquilins d’aquest edifici del Guinardó es van organitzar per activar l’opció del tanteig i retracte quan van ser informats de l’interès del comprador. La notícia no els va agafar del tot per sorpresa. Els veïns feia temps que sospitaven que hi havia alguna operació en marxa, sobretot perquè el bloc té tres habitatges buits que, un cop van marxar les famílies que hi havien viscut, no es van tornar a llogar. L’arribada dels primers burofaxos informant de la no renovació de contractes va acabar de confirmar els presagis. “Estic relativament tranquil perquè estem tots els veïns a l’una. Tenim clar que no volem marxar, però sempre tens el rum-rum aquest de no saber”, confessa en Pablo Iranzo. Aquest pare de família de 42 anys en fa deu que viu a l’immoble i té cinc fills menors. Va començar pagant uns 900 euros i ara ja està fregant els 1.100. “La meva dona i jo som professors. Treballem aquí al costat i tenim la vida feta al barri […] Ara mateix no ho tindríem gens fàcil si haguéssim de marxar. Com poses set persones en un pis de 50 metres quadrats?“, es qüestiona l’home. La cooperativa Sostre Cívic també treballa en el seu cas per aconseguir que el consistori els ajudi econòmicament per poder adquirir la finca, que pateix els efectes d’anys amb un manteniment molt mínim per part de la propietat. “Encara som a temps que l’Ajuntament aporti alguna cosa. Farem tot el que calgui per quedar-nos”, asseveren els llogaters.
Dos casos més, un bri d’esperança
Més enllà d’aquests tres edificis, el Sindicat de Llogateres en té dos més localitzats a la travessera de Gràcia que també s’han acollit al dret de tanteig i retracte. Entre els dos immobles hi ha una desena de pisos amb almenys una quinzena de veïns. En un dels casos, Sostre Cívic ja ha arribat a un acord amb la propietat i ha signat les arres per compra l’immoble i evitar així l’expulsió dels llogaters. “No hi ha cap impediment legal perquè els blocs de pisos passin a ser cooperatives, només ens falta que les administracions deixin enrere la passivitat […] Mentre no fem res, els terminis corren i quan s’acabin no hi haurà marxa enrere. O deixem que caiguin en l’especulació o acompanyem els veïns”, subratllava la portaveu del Sindicat de Llogateres, Mònica Garcia, en la compareixença d’aquest dijous. Segons les darreres dades, el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús està impulsant més de 1.300 pisos, dels quals més de 500 corresponen a 39 projectes en sòl privat. Aquesta fórmula sense ànim de lucre permet retirar els edificis del mercat especulatiu per garantir-ne la funció social.
