La plaça de Catalunya es llevava aquest dimecres amb una escena que no es veia des de feia quinze anys. Com ja es va fer el 2011 sota el moviment del 15-M, prop de 150 persones van tornar a plantar tendes de campanya dimarts al vespre al bell mig d’aquest punt cèntric de la capital catalana per demanar mesures reals que garanteixin el dret a l’habitatge. Ho van fer de manera pràcticament espontània, sense seguir les directrius de cap sindicat o agrupació, i com a resposta a la gran mobilització que dilluns va tallar l’avinguda Diagonal durant prop de quatre hores. “Feia dies que a Madrid ja estaven acampats i anàvem tard. Barcelona no es podia quedar enrere“, explica l’Arteko, activista veterà del Sindicat d’Habitatge del Raval i un dels portaveus del col·lectiu. L’èxit de la convocatòria va sorprendre els mateixos implicats i aquest migdia encara estaven provant d’organitzar els inquilins de les prop d’un centenar de tendes que omplen la part central de la plaça.
Una de les persones que va acudir aquest dimarts al vespre a la crida va ser la Sofia. Aquesta jove de 25 anys va participar de la concentració de dilluns, on va conèixer molts dels companys amb qui ha passat aquesta primera nit al ras. “Anava preguntant a tothom si aquí es faria o no… Tot això em toca de ple i crec que acampar és l’única manera real de fer pressió, incomodar i donar visibilitat al problema“, assenyala, tot traient el cap des de la tenda que comparteix amb dues persones més. Considera que els dos decrets que el govern espanyol portarà al Congrés dels Diputats divendres són “paper mullat” i només un “pegat” que no va a l’arrel del problema. Per tot això, té clar que l’acampada continuarà independentment de l’aprovació o no de les mesures. “Haurem d’esperar a tenir el text concret per decidir, però ja sabem que el que s’aprovi no serà prou”, lamenta.
A l’altra banda del campament, tres joves conversaven aquest dimecres al migdia mentre observaven la forta expectació mediàtica despertada per l’acampada. “Vam decidir sumar-nos perquè no podem independitzar-nos i l’habitatge és, cada cop més, un negoci“, deia la Marta. “Una habitació als barris de Sant Roc (Badalona) o la Mina (Sant Adrià de Besòs) ja et costa més de 330 euros“, incidia en Jonathan. “També volem reivindicar que el problema és l’especulació i no la immigració”, afegia la Marina. Els tres amics creuen que Barcelona fa dies que hauria d’haver seguit l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid i subratllen que l’accés a l’habitatge és un problema que afecta la majoria de la població. “Molts vivim amb els pares o treballem només per poder pagar el lloguer d’una habitació perquè el d’un pis és impossible“, reblaven. Sobre l’aprovació dels decrets i una possible dissolució del campament, els joves ho tenen clar: “Són mesures dissuasives i, la més ambiciosa (la dels contractes indefinits), ni tan sols tirarà endavant […] De moment, l’acampada és indefinida“.
En tot cas, l’efecte crida ja ha tingut efecte i diverses persones s’han sumat a la mobilització barcelonina en les darreres hores. És el cas de la Malena, una jove de 26 anys que a primera hora de la tarda d’aquest dimecres es plantava a la plaça de Catalunya amb la seva motxilla a l’esquena. “Ahir ja vaig venir a les xerrades. He anat a buscar coses i aquí estic […] Toca moure’s, tant que s’omplen la boca amb què som la generació de vidre”, assegurava. Ella treballa a la capital catalana i des de fa uns mesos viu temporalment a casa del seu germà perquè no troba una alternativa que pugui pagar. “Els preus de les habitacions continuen desorbitats. Estimo la ciutat i vull guanyar-me la vida aquí, però a vegades és insostenible. Tenim dret a habitar-la”, remarcava.
Converses amb sindicats i més mobilitzacions
Cap dels grans sindicats d’habitatge catalans ha decidit per ara enrolar-se a l’acampada. Hi ha hagut converses amb algunes agrupacions, però no s’ha arribat a cap acord. “Vam parlar amb ells perquè s’unissin abans inclús de plantar-nos. Ha vingut gent de diferents sindicats a títol personal, però de moment no han volgut”, explica l’Arteko. Tot i això, en les darreres hores hi ha hagut acostaments amb entitats com el Sindicat de Llogateres. “Sabeu que ha canviat? Que aquesta acampada ha triomfat. No ens para ni la pluja“, afirmava el portaveu dirigint-se a la resta de concentrats durant una de les assemblees celebrades aquest dimecres. “Això va sorgir de gent individual que milita en diversos sindicats i organitzacions. Ho vam fer perquè a Madrid ja feia dies que havia començat i aquí encara no s’havia dit res […] Un cop s’ha vist que l’acampada ha funcionat, crec que el prioritari és mantenir-nos units, que l’esquerra no estigui dividida“, reflexiona al respecte la Luana, una altra de les cares visibles del moviment.
Per la seva banda, des del Sindicat de Llogateres precisen en un comunicat que ells “no han liderat la proposta” de plantar les tendes a la plaça de Catalunya, però apunten que “totes les iniciatives per exigir el dret a l’habitatge en aquesta setmana clau són benvingudes” i que pròximament hi haurà reunions de coordinació per explorar com col·laborar plegats d’ara endavant. L’entitat també aprofita la comunicació per anunciar la convocatòria de cassolades aquest dijous a les vuit del vespre a la plaça de Sant Jaume i per recordar que dissabte està prevista una gran manifestació a les set del vespre a la plaça de Pius XII de l’Hospitalet de Llobregat. Hi haurà columnes que avançaran fins a la concentració -impulsada de la mà de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC)– des de punts com la plaça d’Espanya o Sabadell. “La manifestació de l’Hospitalet s’havia plantejat inicialment com un homenatge a l’Olga, la veïna que es va suïcidar després d’un desnonament. Ara s’ha de convertir en això i molt més: en un clam perquè mai ningú hagi de viure una situació similar”, indiquen en el comunicat.
