L’últim as a la màniga de Pedro Sánchez no ha deixat indiferent ningú. Després d’unes negociacions que s’han allargat durant la nit de dilluns i fins minuts abans del Consell de Ministres d’aquest dimarts al matí, que ha arrencat amb gairebé una hora de retard per aquesta qüestió, la Moncloa anunciava que s’havia arribat a un acord amb Sumar pel decret d’habitatge. En concret, es detallava que la proposta governamental consta de dos textos separats. El primer inclou mesures com l’ampliació de la protecció davant els desnonaments fins al 2030, la regulació de lloguer de temporada i habitacions, la prohibició de la compra de pisos per part de fons voltor fins al 2028 o la pròrroga de dos anys dels contractes en vigor que finalitzen abans del 31 de desembre del 2028. El segon fa referència únicament a la renovació automàtica dels lloguers. La intenció és que tots dos vagin a votació en un ple extraordinari convocat aquest mateix divendres al Congrés.
Les primeres reaccions no es feien esperar gaire. El Sindicat de Llogateres compareixia a quarts d’una per aplaudir el pacte assolit, tot mostrant-se prudents a l’espera de conèixer la “lletra petita” dels textos i davant els possibles “forats” que hi trobin els fons voltor per continuar la seva activitat. En una atenció als mitjans a les portes de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), la portaveu Carme Arcarazo assegurava que l’acord no hauria estat possible sense les mobilitzacions dels darrers dies arran del cas de la Maricarmen, la dona octogenària de Madrid que va ser desnonada la setmana passada després de tota una vida vivint al pis de la seva família sense deixar de pagar ni un cèntim, i mantenia la crida a la mobilització per “capgirar el sistema d’habitatge”. “El que ha passat amb la Maricarmen ha encès una espurna que ara és imparable i els partits han d’escoltar la gent. Portem molts anys de polítiques de pedaços i moratòries que acaben en grans decepcions. Ara necessitem mesures que funcionin i vagin a l’arrel del problema“, subratllava.
Tot i assenyalar que la separació en dos decrets “no té sentit”, sobretot perquè la finalització de contractes sense una raó de pes és la principal causa darrera molts desnonaments, Arcarazo sí que reconeixia que el pacte contempla moltes de les mesures demanades i és un punt de partida. El to més encoratjador de la portaveu catalana diferia del discurs dels seus homòlegs del Sindicat de Llogateres de Madrid, promotors de l’acampada a la Puerta del Sol. “Atrevir-se a trossejar el decret és fer campanyes partidistes, i això fa enfadar el poble. Com més divideixin, més ens faran enfadar i més hi respondrem”, alertava l’Alícia del Río, una de les portaveus. “Aquesta tàctica de trencar en trossos una mesura perquè en quedin només engrunes és fer campanya electoral […] Si permeten que hi hagi dos decrets llei, ens estaran fallant una vegada més. No és la política que volem acceptar”, afegia la Valeria Racu, una altra de les cares visibles del moviment.
En la mateixa línia que les activistes madrilenyes es pronunciaven aquest dimarts a la tarda les portaveus de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), Marta Espriu, i del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), Gisela Bermúdez. “És un decret lamentable que ni tan sols s’acosta a les demandes mínimes. Les institucions públiques tornen a donar l’esquena a la classe treballadora […] El dret a un sostre digne només l’aconseguirem si ens organitzem per plantar cara a tots els especuladors i pensem estratègies per anar més enllà”, apuntava la primera. “Què és aquest circ? Ja n’hi ha prou de jugar amb la crisi de l’habitatge. Després de vuit anys al govern, el PSOE ha presentat dos decrets redactats a última hora i un d’ells, el dels contractes indefinits, és purament simbòlic perquè saben perfectament que Junts no el ratificarà al Congrés. Així tenen la tranquil·litat que no s’aprovarà, però poden desfer-se de la seva part de responsabilitat“, indicava la segona, que sí que admetia que “no tot són males notícies” perquè el primer dels decrets inclou mesures que són “conquestes de la classe treballadora” després d’anys de lluita.
Una finestra d’oportunitat “històrica”
Independentment del resultat de la votació al Congrés de l’acord entre el PSOE i Sumar, el moviment pro habitatge coincideix en la necessitat de mantenir l’espurna de la mobilització que va encendre el cas de la Maricarmen. “Això tot just comença. La història canvia perquè la gent s’organitza i demanem que això continuï. Anem cap a un escenari de mobilització constant. Si continuem augmentant la pressió, podem capgirar un sistema d’habitatge dominat per l’especulació i el rendisme”, afirmava aquest dimarts Arcarazo. Se sumaven a la crida tant el Sindicat de Llogateres de Madrid com la COSHAC i el SHSC. “Convoquem a totes a seguir mobilitzades per mantenir el torcebraç les pròximes setmanes. Aquest dissabte desbordem els carrers, però, sobretot, continuem debatent per aturar tots els desnonaments i caminar cap a la vaga general“, remarcava Espriu. “Quan la classe treballadora s’organitza i lluita, pot imposar millores en les seves condicions de vida. Necessitem mesures d’emergència realment ambicioses com les expropiacions a grans tenidors, abaixar els preus a la meitat o els contractes indefinits”, insistia Bermúdez.
En un comunicat conjunt fet públic aquest dimarts a la tarda, el Sindicat de Llogateres i el seu homòleg madrileny demanen prudència a l’espera de conèixer del cert el redactat dels decrets i fan una crida a la mobilització de la ciutadania a través de les grans marxes que aquest dissabte s’organitzaran a les principals ciutats de l’Estat. “Més enllà del que digui el decret, s’ha obert una finestra d’oportunitat històrica per revertir dècades de mercantilització de l’habitatge i els pròxims dies seran clau. Per això cal apujar la pressió […] Cal deixar clar que això és només el principi i que necessitem reformes estructurals molt més profundes per solucionar l’enorme conflicte per l’habitatge que s’ha anat coent durant dècades”, apressen en la missiva.
Què diu la classe política?
Després de la validació de l’acord al Consell de Ministres, comencen tres dies d’estira-i-arronsa polític per aconseguir l’aprovació dels dos decrets. A la roda de premsa posterior a la reunió, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, apel·lava ja aquest dimarts a la “intel·ligència política” i la “generositat” de les formacions parlamentàries per tirar endavant les mesures. “Aquest divendres tots els grups polítics tenim una oportunitat de dir a Maricarmen que la seva lluita i el seu patiment han valgut la pena”, asseverava. Rodríguez aprofitava la compareixença per justificar la decisió de dividir el paquet d’habitatge en dos textos, situant-ho com una via per assegurar que les principals modificacions s’aprovin. Preguntada per la possibilitat de guanyar el suport de Junts, almenys amb el primer decret, la ministra admetia que la situació és “complexa”, però es mostrava convençuda que els independentistes hi votaran a favor en el moment que coneguin el contingut. “Sé que ells, com nosaltres, volen ajudar els catalans amb el seu problema d’accés a l’habitatge, i espero que aquest decret serveixi per donar la resposta que ells volen donar als catalans”, concloïa.
Per la seva banda, des de Junts assenyalen precisament que no donaran a conèixer la seva posició sobre els decrets fins que llegeixin els textos definitius. Cal recordar que els seus vots -igual que els de la resta de socis parlamentaris del govern espanyol- seran determinants per convalidar els dos decrets. Al seu torn, la portaveu del govern de la Generalitat i consellera d’Habitatge, Sílvia Paneque, qualificava la proposta de l’executiu espanyol com a “imprescindible” perquè pugui fer de “paraigües” de les competències catalanes i així protegir-les contra els recursos d’inconstitucionalitat. Paneque feia referència tant a la regulació catalana dels usos temporals dels habitatges o com a la del preu dels lloguers. La portaveu considera que no ha estat una negociació “a correcuita” per tancar el text i defensa que feia “molts mesos” que treballaven el decret fins que no va aconseguir els suports necessaris per ser aprovat.
