Els comerciants de Barcelona han aconseguit el seu propòsit de fer parlar als alcaldables sobre el seu sector i que es mullin amb propostes concretes per al proper mandat. El debat que han organitzat al MACBA aquest dimarts, al que no ha assistit l’alcaldessa Ada Colau i no havia estat convidada la CUP, ha fet aflorar idees, acords incipients i coincidències entre els 5 candidats presents: Josep Bou (PP), Jaume Collboni (PSC), Ernest Maragall (ERC), Manuel Valls (Cs) i Elsa Artadi (JxCat). Els caps de llista s’han posicionat sobre els temes que més preocupen al petit comerç –auge de l’e-commerce, turisme, top manta i districtes APEU– i han aprofitat per deixar caure algun anunci.
Taxes per a l’e-commerce i per al turisme
En primer lloc, el comerç electrònic ha permès posar d’acord a Collboni i Maragall sobre la creació d’una taxa que gravi els enviaments de mercaderies a domicili. El socialista l’ha batejada com a “taxa Ballarín” en referència a la seva regidora Montse Ballarín, que ha estudiat com aplicar-la. Segons els socialistes, podria recaptar fins a 7,5 milions d’euros, que permetrien doblar el pressupost municipal avui destinat al sector, i tindria cobertura legal pel precedent de la taxa de domini públic (1,5% de la facturació) que ja abonen les empreses de subministraments. El PSC proposa destinar aquest nou ingrés a “afavorir la digitalització del petit comerç i finançar plataformes d’última milla click&collect“. Ballarín va ser titular de Comerç durant l’any de govern BComú-PSC i que repetirà com a número 4 de la llista. Aquests trajectes ja suposen el 20% dels vehicles que circulen per l’àrea metropolitana i el 40% de la contaminació, segons el socialista.
Maragall s’ha mostrat a favor d’una “taxa intel·ligent i mesurada” i s’ha definit “a prop de que proposa Collboni”. Ara bé, ha demanat també “fiscalitat en els dos sentits” i “metropolitana” per incentivar bons comportaments i alhora reduir els no desitjats i obrir el debat europeu de l’elusió fiscal –curses a la baixa entre països per atreure gegants del sector com Amazon–. Valls i Bou no han deixat marge per al dubte: ambdós estan nítidament en contra de pujar impostos i crear-ne de nous.
Bou, Collboni, Maragall, Valls i Artadi, moments abans de l’inici del debat / MMP
Artadi, en canvi, ha defensat una posició intermitja: no s’ha negat en rodó a grabar aquests desplaçaments però ha descartat fer-ho abans d’oferir alternatives als operadors digitals. “És una mica ridícul començar la casa per la teulada, un impost ha de servir per orientar comportaments cap a alternatives i primer hem de generar-les”, ha defensat. Entre elles ha citat crear centres de distribució, millorar la logística inversa perquè els transportistes no tornin de buit a la base i reduir dràsticament els “desplaçaments absurds” –receptors que no són a casa, productes que no satisfan…–.
Turisme que deixi més diners, un Nadal “que brilli” i sous més alts
També s’ha entrellucat un acord per incrementar la taxa turística a través d’un recàrrec destinat només a la ciutat. Maragall s’ha posicionat a favor d’aquesta mesura, que havia esmentat en un esmorzar-col·loqui dies abans Elsa Artadi. Ambdós han coincidit, a més, en reformar Turisme de Barcelona i ampliar els agents que hi participen amb altres actors que incideixen o es beneficien del sector turístic de forma col·lateral, com el propi comerç. “Cal desestacionalitzar i buscar mercats que ens generin més despesa: per cada euro que deixa un turista europeu, un extracomunitari en deixa quatre”, ha apuntat Artadi. El republicà ha estès la renovació del consorci turístic a la interlocució amb el comerç i ha proposat la creació d’un Institut Municipal específic.
La campanya de Nadal ha tornat a agermanar als dos partits sobiranistes, que volen que Barcelona “brilli més”. Maragall ha apostat perquè el de 2019-2020 ja sigui “molt diferent” i estreni una fórmula barcelonina per ressaltar la temporada comercial d’hivern, mentre que Artadi ha concretat més i ha obert la porta a l’esponsorització i el renting de llums. Per altra banda, Bou i Maragall s’han sorprès l’un a l’altre posant-se d’acord en què cal que pugin els salaris, perquè el comerç de proximitat és el més interessat en què augmenti la capacitat de despesa de les famílies. Sobre els futurs districtes comercials APEU, que legislarà el Parlament català i que entusiasmen a les entitats comercials, tots 5 s’han mostrat a favor. Això sí, sense entrar en la lletra petita, on sí que apareixerien notables diferències ideològiques.
Top manta: mà molt dura versus pactes entre administracions
Els manters han suscitat l’acord invers: Manuel Valls i Josep Bou han apostat per foragitar tots els venedors ambulants a través d’actuacions policials contundents i constants. Valls ha arribat a prometre que acabaria amb el fenòmen “en tres mesos” i “amb autoritat” i 1.500 llocs de feina nous a la Guàrdia Urbana. Bou ha fet extensiu el control de l’espai públic a tota activitat sense autorització tramitada: “No pot ser que una manifestació de 20 o 50 persones talli la Ronda!”.
El candidat de Cs s’ha enganxat amb Maragall per l’aposta tan clara per la mà dura, que el republicà ha ridiculitzat com “la meravellosa solució de totes les dretes del món”. “La seguretat no és d’esquerres ni de dretes i sí, senyor Maragall, necessitem ordre, autoritat, civisme i respecte a la llei”. En aquest sentit, ha fet èmfasi en col·laborar amb l’Estat i implicar a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, aduanes i Estrangeria. També ha defensat retirar les subvencions a la cooperativa que fa inserció laboral per treure manters del carrer, que ha delegat en la política estatal d’immigració. “Vostè és un expert en expulsions!”, se n’ha mofat novament el cap de llista d’ERC.
El periodista Enric Sierra (La Vanguardia) ha moderat el debat d’alcaldables organitzat pels comerciants / MMP
La resta de candidats han apostat per mesures de coordinació entre administracions: Artadi ha defensat el protocol que prepara la Generalitat i ha dit que un relator podria vigilar-ne el complicament, mentre que Collboni ha presumit de portar a la llista a Albert Batlle –exdirector dels Mossos d’Esquadra– i ha proposat un “pacte Batlle” per incorporar mil agents nous a la Guàrdia Urbana i liderar des d’aquest cos un control més estricte de l’espai públic. Maragall i Artadi han apuntat també a l’Estat i han demanat incidir en “tota la cadena” que fa possible el top manta, com l’entrada de falsificacions a través del port.
