L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que portarà al programa electoral un pla per dinamitzar locals comercials buits. Sota el nom de Barris Dinàmics, els ‘comuns’ plantegen invertir 30 milions d’euros el proper mandat per a rehabilitar uns 150 baixos en desús. També estudien crear una bossa municipal d’espais cedits a l’administració o adquirits a preus assequibles, per tal d’adequar-los i llogar-los després un 30% per sota de mercat. Colau ha esmentat el projecte al cicle d’esmorzars-col·loqui que organitza les dues entitats més representatives del sector de Barcelona, Barcelona Comerç i Barcelona Oberta, amb la col·laboració de La Vanguardia com a moderadora de l’acte.
“Hem fet un cens i tenim un 23% de baixos buits de mitjana a la ciutat, que en alguns barris arriba al 30%“, ha dit. En aquest sentit, ha reivindicat la prova pilot dels Baixos de protecció oficial a Ciutat Vella, malgrat que la iniciativa ha tingut un camí atzarós i gairebé no ha aconseguit atraure botigues tradicionals als establiments rehabilitats. “Ens agradaria sistematitzar-ho i ens hem inspirat molt en París, que té una oficina tècnica”, ha afegit l’alcaldessa. Colau ha emfatitzat la importància del petit comerç com a vertebrador de la ciutat i element distintiu de Barcelona respecte a altres ciutats, amb un paper destacat en la sensació de seguretat i la cohesió social dels barris.
Clima hostil i crítiques pels manters
En les intervencions del públic, diversos portaveus d’entitats de comerciants li han recriminat obertament la gestió del ‘top manta’ i del turisme, amb moments puntuals d’explícita hostilitat, que l’alcaldessa ha replicat també amb contundència. “Hem actuat més que ningú, suplint a altres administracions que fan deixadesa de funcions: la Generalitat fa anys que no hi és i ningú l’espera i a nosaltres se’ns demana que fem el nostre paper i el de la Generalitat”, ha subratllat. A tall d’exemple, ha reivindicat l’operatiu conjunt a l’intercanviador subterrani de plaça Catalunya i n’ha reclamat els mèrits: “Com és que no em reconeixeu la feina que hem fet a plaça Catalunya? Era un tema de competència exclusiva de la Generalitat i no hi havia manera”.
La crítica al Govern català ha aixecat murmuris de desaprovació entre els assistents i la queixa oberta de Fermín Villar, de la plataforma d’Afectats pel Top Manta, que ha retret a l’alcaldessa que l’espai públic és competència municipal. Ada Colau li ha respost amb contundència, subratllant que llei en mà “el subsòl i àmbit ferroviari és competència de la Generalitat”. “Igualment no hem mirat a una altra banda i hem liderat l’operatiu, que ha funcionat”, li ha replicat. La cap de files de BComú ha anat més enllà i ha demanat als comerciants que siguin bel·ligerants també amb l’administració catalana, com ho són ja amb la local: “No pot ser que tenint menys competències i menys pressupost, se’ns demani suplir a la Generalitat; a nosaltres demaneu-nos el que ens toca, però a la Generalitat també!”.
Colau també ha puntualitzat que no era just posar a empresariat i manters com a adversaris d’un conflicte simètric, perquè la majoria dels venedors “no tenen papers” i en conseqüència no disposen dels mateixos drets que la resta de ciutadania per a inserir-se al mercat laboral. Altres presents han demanat directament més interès per afavorir el teixit empresarial de la ciutat com a forma de lluitar contra l’atur. “Els empresaris creem llocs de treball i se’ns ha de donar més suport!”, s’ha queixat un dels presents.
A favor dels APEU, però amb línies vermelles
La líder de BComú també s’ha pronunciat sobre els APEU –denominació catalana dels Business Improvement Districts (BID‘s)– que reivindiquen els eixos comercials i que està debatent el Parlament de Catalunya per a introduir-los a la nova Llei catalana del comerç. Colau ha estat clara sobre la posició del seu partit respecte a aquest instrument anglosaxó, que planteja obligar a totes les botigues a associar-se –tant si són negocis familiars com grans cadenes internacionals– per àrees geogràfiques i gestionar la seva pròpia promoció comercial, per exemple pagant els llums de Nadal entre tots.
Ada Colau al cicle ‘Esmorzars amb el comerç de Barcelona’ / Meritxell M. Pauné
Els ‘comuns’ veuen bé aquest instrument per afavorir que s’impliquin econòmicament els operadors més grans, fins ara distants amb l’associacionisme local, però s’oposen a que els eixos ‘premium’ puguin pagar un extra per aconseguir millor neteja, vigilància privada o altres privilegis. “No pot ser que els eixos que tinguin més diners puguin tenir serveis bàsics millors que eixos amb menys diners, no podem generar ‘bombolletes’ i desigualtat”, ha advertit. També s’ha oposat a que la prestació de serveis afegits converteixi els APEU en “una administració paral·lela” i autònoma. “Seguretat i neteja per exemple els han de proveir els serveis públics, perquè per això la gent paga impostos”, ha insistit. “Si els delegues, de facto estàs fent una privatització”, ha defensat.
Finalment Colau ha deixat caure unes quantes crítiques al seu adversari socialista, Jaume Collboni. N’ha criticat “el titular buit” de proposar una Expo pel 2030, els grans esdeveniments “que no han funcionat, com el Fòrum” i la recuperació de fórmules de col·laboració público-privada “antigues” i que “van caure en desús per alguna cosa”, com ProEixample o ProNova.
