L’any 1941, en Josep Palou Buxo obria una petita botiga de calçat al número 65 del carrer de l’Hospital, al cor del barri del Raval. Era la primera de les tres generacions de la família que regentarien aquest comerç. Fins que aquest final de mes, Calçats Palou abaixarà la persiana per sempre i posarà punt i final a 82 anys d’història. El nét és qui, després de molts anys al capdavant havent pres el relleu a la seva mare, ha pres la decisió de tancar. En aquest cas, i a diferència d’altres comerços històrics que ha abaixat persianes per falta de relleu generacional o per renegociacions de contractes de lloguer, les raons són unes altres.
Falta de clients i inseguretat, raons per marxar
En Lluís Nicolau Palou tancarà el negoci del seu avi “sense pena i fart”. “Quan el meu avi va obrir el barri era de gent treballadora i honesta, i així durant molts anys. Però desgraciadament, ara al Raval ja no hi ha vida de barri. Nosaltres vívíem al barri i hem marxat. La massa social ha canviat totalment, la gent gran i les famílies del barri, principals clients, ha marxat, i ja no sabem quines sabates vendre”, explica al TOT Barcelona en Lluís. El botiguer explica que als anys vuitanta i noranta, a Calçats Palou es venia una mitjana de 130 parells de sabates al dia, amb tres dependentes, i ara tot just s’arribava a la vintena, amb una sola dependenta. “Els nous veïns del barri tenen un poder adquisitiu baix, no coneixem els seus gustos i els seus hàbits no són comprar sabates aquí. No hi ha un teixit veïnal definit com en canvi sí que hi ha a Sant Andreu”, relata. Allà els Palou tenen dues sabateries, una oberta el 1962 i una altra el 2010.
A més de la pèrdua evident de clients, en Lluís apunta un altre factor que ha estar determinant en la decisió de tancar. “El Raval s’ha convertit en la claveguera de Barcelona, que l’Ajuntament tolera perquè així la resta de zones estan preservades. Al Raval s’hi amagava el repugnant assassí de les nenes d’Alcàsser, hi ha robatoris constants i la dependenta que fins ara tenim ha de dur un cúter a la butxaca per seguretat”, relata. De fet, recorda que el 2017 una de les seves dependentes “va ser assassinada al pis de dalt de la botiga a mans del seu marit”, i aquest comerç ha patit “innumerables atracaments”. A més, el propietari de Calçats Palou assegura que l’Ajuntament els ha fet la vida impossible i ha permès que s’instal·li un hotel a tocar de la botiga.
Fins a finals de mes Calçats Palou obre tres dies a la setmana per liquidar els parells que queden. Després, se sumarà a la llarga llista de persianes abaixades de comerços històrics de Barcelona.
5 
4 