Els gairebé 40 graus d’agost passen més lleugers amb les vistes metropolitanes que hi ha a l’exterior del Mercat de Montserrat. Són sorprenents només per als nouvinguts, els clients ni s’aturen. Tampoc fan gaire cas d’unes imatges que hi ha al final del mercat, orfes i amb una mica de pols. Imatges en blanc i negre d’un recinte ple de gom a gom. Res a veure amb l’actualitat. És primera hora del matí i alguns comerciants són de vacances, però certament, la gran majoria de parades viuen desertes tot l’any. El Marcat de Montserrat, al barri de Roquetes, no esquiva la dinàmica general de la ciutat i amb prou feines manté una quarentena de parades actives. Això sí, un luxe comparat amb el futur equipament, que es construirà just al costat i hauria d’estrenar-se a finals d’any. Només tindrà espai per a 17 comerciants.
La Mari Carmen és de les que plega. És filla de comerciants, s’ha criat al Mercat del Besòs i té familiars a la Boqueria. “Estimo aquest ofici, el porto a l’ADN, però el llegat de la família Maldonado acaba amb mi”, explica a aquest diari. Veu “inviable” assumir les condicions fixades per anar al mercat nou i, amb resignació, canvia de vida amb 46 anys. “Em vaig treure el carnet d’autocars i el 31 d’agost abaixo la persiana definitivament”, explica amb llàstima. L’Helena, de la Carnisseria Rius, és l’altra cara de la moneda. Continua perquè no té més remei, diu. La carnissera amassa mandonguilles i només aixeca la mirada per exclamar “on vols que hi vagi amb 60 anys!”. Detalla que són mesos de força intriga i assumeix que no saben exactament què passarà. “És una lluita llarga, però encara ens farem sentir”, diu.
Els paradistes no estan d’acord amb les condicions que els fixa l’Institut de Mercats de Barcelona per anar al pròxim equipament. Condicions pactades l’any 2018 i que no contemplen els efectes de la pandèmia ni la davallada comercial. L’Antonio Baeza regenta una fruiteria familiar dins del mercat i fa de portaveu dels comerciants. Malgrat admetre que és un negoci d’alts i baixos, remarca que el sector viu ara una de les pitjors crisis dels últims anys i que “el que semblava un bon acord el 2018, ara ja no és”. “Hem aconseguit algunes coses, però encara no és suficient”, explica al Tot Barcelona sobre la negociació amb l’Ajuntament.
La inversió prevista suposa començar de zero
El trasllat obligarà els comerciants a assumir tres costos diferents: més enllà del cànon habitual que paguen tots els comerciants de mercats, l’Ajuntament els obliga a renovar la concessió. Baeza detalla que el cost és de gairebé 1.500 euros per metre quadrat i que només els en cedeixen l’ús per als pròxims 50 anys. El líder comercial recorda que fins ara aquest tipus de concessions eren il·limitades i que “passaven de pares a fills”. La bona notícia –o mitjanament bona– és que, finalment, Mercats ha cedit i permetrà pagar-la a deu anys vista. En tot cas, Baeza insisteix que és una despesa molt gran i que “ja van pagar els nostres familiars en un passat”.
La tercera inversió és la reforma de la parada, que varia en funció del negoci, però que acostuma a superar els 100.000 euros en tots els casos. Una de les novetats és que l’Ajuntament s’ha ofert a finançar la reforma als comerciants que ho demanin, però a canvi de rebaixar-los la concessió de 50 a 20 anys, insisteixen des de Roquetes. “Estem negociant. No volem pagar el sòl, ja el tenim, el van pagar els nostres pares i avis. Serà complicat, però volem concessions il·limitades. Són massa costos, també tenint en compte que les despeses ordinàries seran majors i a repartir entre menys comerciants, i que el cànon, com serà un mercat de categoria superior, també puja”, remarca Baeza. El comerciant recorda que Roquetes és un barri humil i que Montserrat és dels pocs mercats que no ha apujat el marge comercial dels seus productes.
Tot plegat ha provocat aquesta desbandada comercial sense precedents al Mercat de Montserrat. Només en quedaran 17. Peti qui peti, perquè el nou recinte està fet a mida i ja no té espai per a més parades. Les previsions que el mercat pugui créixer en un futur són pràcticament nul·les, també per a l’Ajuntament. Baeza descriu els supervivents com a comerciants “valents” i, per això, lamenta la manca d’empatia cap a uns professionals que “estan arriscant per seguir l’ofici”. “Si les coses no et van bé i ho has de deixar, et quedes en deute amb l’Institut de Mercats de per vida. Pots traspassar la parada, però, i si ningú la vol?“, lamenta el fruiter.
“Mercats es pensa que això és la panacea”
El nou mercat tindrà una superfície de 10.045 m², distribuïts en quatre plantes, i haurà costat uns 14 milions d’euros, dels quals n’hi ha uns cinc finançats pel supermercat Aldi, que ocuparà una de les plantes. Les obres del nou edifici havien de començar el 2020, però la pandèmia en va alentir la tramitació i la construcció es va posposar a inicis de 2022. El nou espai donarà aire a uns comerciants que lamenten, malgrat les desavinences amb el trasllat, l’estat de degradació del mercat actual. En tot cas, la seva idea era reformar l’edifici i quedar-s’hi, però Mercats, comenten des de les parades, els va dir que l’immoble “ja no servia”. “L’institut [de Mercats] creu que això és la panacea, però en surten guanyen, fan negoci. És com si tens un edifici i aconsegueixes desfer-te dels llogaters de renda antiga”, lamenta Baeza, en al·lusió al nou cost del sòl i a la limitació de les concessions.
Fonts municipals consultades pel Tot Barcelona recorden que les condicions surten d’un primer pacte signat l’any 2018 i que l’Institut de Mercats “està ultimant un acord que doni resposta a les peticions de la Junta del mercat”. Des de l’Ajuntament insisteixen que l’acord que surti de la negociació “caldrà que sigui ratificat pels comerciants en una assemblea que està previst convocar al setembre”. Les converses avancen a contrarellotge per aturar un incendi que, d’entrada, ha contribuït a la fuga d’una vintena de comerciants.
