Els menjadors escolars que aposten per menús d’origen ecològic veuen molt magre suportar la inflació el curs vinent i alhora complir el topall de preu fixat per als centres educatius públics. La pujada de preus generalitzada –energia, matèries primes, serveis…– escanya als pagesos, les distribuïdores i les associacions de famílies que gestionen menús sostenibles en llars d’infants i col·legis de Barcelona i Catalunya.
La preocupació per la situació econòmica va protagonitzar aquest cap de setmana les VII Jornades de Planificació de Cultius d’Ecocentral, una iniciativa anual que reuneix oferta i demanda escolar de producció ecològica i de proximitat. La trobada, cofinançada per l’Ajuntament de Barcelona, parteix d’una idea simple i eficaç: que tots els implicats en la cadena alimentària puguin posar-se cara i pactar amistosament un preu just i una varietat de productes adient pel curs següent.
Així els pagesos poden ajustar els seus cultius ecològics als interessos de les escoles, un dels clients més lleials i voluminosos que tenen. Alhora, les famílies poden orientar la producció cap a noves necessitats dels menjadors. Entremig, les distribuïdores d’ecològic optimitzen al màxim el circuit, que no és petit, perquè per exemple Ecocentral mou fins a un milió de quilos per curs, dels quals un 89% directes de productor.
Enguany, però, han acordat postposar el pacte de preus. Complir amb el preu màxim de 6,33 euros per menú infantil que estableix la Generalitat de Catalunya obliga a perdre diners als tres estaments de la cadena. I la inflació encara pot seguir pujant. Així les coses, el centenar d’assistents –entre els quals representants de 50 centres educatius de Barcelona– han preferit donar-se unes setmanes de marge per buscar solucions. Tenen fins al 31 de maig per pressionar les administracions i trobar un desllorigador, perquè el calendari agrari no espera i a partir de juny han de començar a plantar.
L’eina de pressió escollida és un manifest conjunt de pagesos, gestores de menjadors, patronal del lleure, escoles i entitats. L’entregaran els propers dies a les conselleries d’Educació i Agricultura de la Generalitat, com a principals responsables d’aquest àmbit. També li donaran a l’Ajuntament de Barcelona, que els darrers anys ha apostat molt pel menjar ecològic a les seves llars d’infants en el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible i té competències pròpies en l’ensenyament de 0 a 3 anys.
Demanen que els plecs de condicions dels menjadors escolars apugin una mica el preu màxim, alguns cèntims per estudiant, per poder afrontar la inflació. I que aquest increment –que no suposa una inversió desorbitada– l’assumeixin els pressupostos públics per no crear diferències entre famílies segons poder adquisitiu. El manifest també sol·licita estendre el nou segell Ecolocal, presentat precisament a les jornades, que permetria certificar més acuradament menjadors ‘eco’, restaurants sostenibles i càterings.
“Per mantenir els menjadors ecològics al preu que marca el topall haurem de perdre-hi diners tots, tant pagesos com distribuïdors com famílies”, critica Alejandro Guzmán, l’alma mater d’Ecocentral. “Resistim per pura convicció”, protesta. Guzman ironitza que les llars d’infants “exigeixen molt però donen poc” –en referència al topall de preu– i compara els preus públics amb els de serveis privats que arriben a 8 o 9 euros per infant sense oferir una qualitat superior en els productes.
Joan M. Ribas, president de la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC), apunta que el producte de proximitat “és més resilient” davant la inflació perquè el transport és més curt i per tant li afecta menys el preu dels carburants. “Però això no treu que els pagesos han de pagar eines, han de desplaçar-se ells, han de construir hivernacles o xarxes… i tot això ha pujat de preu”, assumeix. A més els salaris dels treballadors de cuina s’han actualitzat a l’alça, afegeix, i no hi ha forma d’ajustar encara més les partides sense entrar en números vermells. Fins i tot en el cas dels menjadors convencionals.
Menys fruita d’aigua, més proteïna vegetal
D’altra banda, a les jornades 2022 no han pogut assistir una part dels productors implicats per culpa d’una mala jugada meteorològica. Els pagesos de fruita d’aigua de Lleida porten tres dies de gelades en ple mes d’abril, quan els arbres ja havien florit i començaven a fer el fruit. Han perdut la immensa majoria de la collita i això té una translació directa a la taula: nectarines, albercocs i préssecs d’aigua ecològics escassejaran als menús d’estiu.
“El canvi climàtic és una amenaça real, ningú recorda una gelada tan tardana”, lamenta Guzmán. “La producció de poma i de pera lleidatanes de moment aguanta però encara és d’hora per saber si poden malmetre’s, preocupa molt perquè com que aguanten bé en nevera formen part dels menús de quasi tot l’any”, contraposa.
En canvi, altres productes previsiblement guanyaran pes als menjadors. Durant les jornades Ecocentral ofereix tastets de diferents novetats, com per exemple formatges vegans fets amb fruits secs a Gràcia. Moltes escoles busquen alternatives a la proteïna animal per reduir-ne la proporció a la dieta infantil, a fi de ser més saludables i alhora més respectuosos amb el medi ambient.
