L’allargament del teletreball treu de la crisi els ‘coworkings’

Molts assalariats i empreses veuen en els despatxos per hores un terme mig entre treballar a casa i tornar a l'oficina

La pandèmia per coronavirus ha fet veure a moltes empreses i empleats que el teletreball és possible però l’espai domèstic té limitacions. L’auge de la feina no presencial està oferint una oportunitat de negoci als espais de coworking, que després de l’impacte inicial del confinament preveuen mesos de creixement. Barcelona compta amb 370 espais de treball flexible: petits espais i grans empreses com WeWork, Aticco o Utopicus compten amb multitud d’edificis i desenes de milers de metres quadrats d’oficines, per als que ha aparegut una nova demanda.

L’esclat de la pandèmia va ser un cop fort per al sector, acostumat a afavorir la interacció entre usuaris. La majoria van tenir dificultats per reaccionar davant d’una situació inaudita de crisi sanitària i les escasses instruccions que els donaven les administracions sobre com seguir oberts sense posar en perill a cap coworker. “Seguretat i salut van ser bàsics per mantenir les portes obertes”, diu Rafael de Ramon,  fundador i CEO d’Utopicus, una empresa de coworkings que compta amb 12.000 m2 en 5 espais a Barcelona, d’un total de 13 edificis i 38.000 m2 repartits entre la capital catalana i Madrid.

En línies similars s’expressa Muhannad Al Salhi, director general de WeWork per a Espanya i Itàlia. Abans de la pandèmia, WeWork es trobava en ple creixement i no hi ha renunciat: aquest juliol ha inaugurat un gran espai al Passeig de Gràcia. Compten amb 840 localitzacions en 38 països, entre els quals hi ha la Xina, on va començar l’epidèmia. Per això, Al Salhi assegura que la companyia comptava amb l’experiència de les seus xineses i tenia més clar com calia actuar. “Neteja, ventilació, sanitarització… Vam implementar totes les mesures necessàries per no tancar cap edifici”, explica el portaveu.

El CEO d’Aticco, Gabriel Espín, explica que cap dels seus centres va tancar tampoc, perquè a les seves oficines “hi havia treballadors de primera necessitat”. Aticco compta amb 30.980m2 repartits en 7 edificis, 6 dels quals a Barcelona amb una comunitat de 2.400 coworkers. L’estat d’alarma sí que va passar factura a aquesta empresa, en canvi: “Durant aquests mesos hem patit una petita però important caiguda de clients, les vendes es van aturar”, admet Espín.

Aticco Urquinaona va ser el primer coworking de la firma a Barcelona / Aticco
Aticco Urquinaona va ser el primer coworking de la firma a Barcelona / Aticco

Durant els mesos de confinament molts coworkers consolidats van decidir retallar despeses i van donar-se de baixa de la seva oficina flexible, donat que no podrien anar-hi durant setmanes. Per frenar la pèrdua de clients, molts coworkings van llançar-se a oferir congelació de quotes, descomptes o mesos extra als contractes per compensar el període de tancament. Amb l’inici de la desescalada, la tendència es va començar a invertir. Utopicus, WeWork i Aticco afirmen que des del mes de maig estan tancant més contractes, tant de treballadors particulars com d’empreses.

L’empresa descobreix el teletreball

Tots els portaveus consultats coincideixen en què les empreses ja havien començat a valorar la flexibilitat del teletreball abans de la pandèmia. La Covid-19, doncs, només ha accelerat uns canvis que ja estaven venint. Així, ha fet que la direcció de moltes empreses comprovi que efectivament és possible incorporar el teletreball al dia a dia, un canvi de mentalitat que De Ramon titlla de “fenomenal”. La seva firma, Utopicus, lidera l’Observatori del Teletreball, una iniciativa empresarial que ha participat en el procés d’audiència pública de l’avantprojecte de llei de teletreball. Demana que la futura regulació contempli la flexibilitat horària i d’espai per a evitar qualsevol desincentiu a aquesta modalitat laboral. L’Observatori també vol assessorar al Ministeri de Treball per configurar la nova llei i participar en les negociacions col·lectives amb els sindicats a l’hora aplicar-la.

“Creiem fermament en el teletreball, ha vingut per a quedar-se i ens preocupa que sigui de qualitat: no volem que els llocs de feina es precaritzin”, sosté De Ramon. “La nova llei de teletreball és probable que incentivi llocs d’espai flexible com els nostres”, reconeix. Insisteix que “treballar des de casa no sempre és la millor opció” i que els coworkings són “una alternativa a un cost sostenible per a l’empresa, fins i tot inferior al de les seves oficines”.

WeWork també s’imagina un futur mercat laboral en què l’espai de treball flexible tindrà un paper capital: “Treballarem dos o tres dies des de casa i dos o tres dies des de l’oficina o un espai similar”, augura el CEO. “L’oficina encara serà un lloc capital”, segons Al Salhi, sobretot tenint en compte que molts treballadors no tenen espais adequats o bona infraestructura tecnològica per treballar tota la jornada des de les seves llars.

En aquest sentit, Espín defensa que el teletreball no hauria de significar ni un estalvi per a l’empresa ni un perjudici per al treballador, sinó “una eina perquè tothom treballi millor i siguem més feliços”. De Ramon va més enllà i planteja la creació d’una espècie de tiquet-restaurant que es pugui fer servir en espais de treball flexible, un xec que l’empresa posaria a disposició dels seus treballadors per gastar en els coworkings amb qui tingui acords.

Consolidar abans que expandir

L’oportunitat de negoci per al sector, però, no implica expansió immediata. “El mercat ho decidirà, si hi haurà més obertures”, respon De Ramon, que recorda que Utopicus és soci de la immobiliària especialitzada en oficines Colonial. El portaveu de WeWork tampoc veu en el curt termini més obertures a la ciutat. “Cal consolidar el que tenim ara mateix”, afegeix.

Cuina del nou coworking de WeWork al passeig de Gràcia / WeWork
Cuina del nou coworking de WeWork al passeig de Gràcia / WeWork

Més multinacionals en un món d’start-ups

L’interès pel teletreball també està canviant el perfil d’usuaris dels coworkings. Abans de la pandèmia les empreses més freqüents als coworkings eren les de perfil tecnològic i les que es dediquen al màrqueting, la consultoria o els videojocs. Hi havia moltes start-ups, que podien començar amb una fórmula assequible i anar contractant més espai a mesura que creixien. Ara, en canvi, s’estan apropant als grans centres de coworking empreses de sectors més tradicionals, com bufets d’advocats o gestories.

Així mateix, també han irromput com a noves demandants les “grans corporacions que deslocalitzen departaments o volen oferir espais flexibles als seus treballadors”, coincideixen els portaveus d’Utopicus i WeWork. El paisatge humà canvia ràpidament. WeWork explica que el pes percentual de les grans empreses “està creixent” en la seva cartera de clients, perquè “la demanda s’està accelerant i ja representa el 48% del total”. Espín afirma que multinacionals amb “grans edificis” a Barcelona estan picant a la porta d’Aticco per enviar-hi treballadors temporalment mentre no puguin obrir les seves oficines. Segons el portaveu d’aquesta firma, moltes corporacions sospesen si val la pena fer inversions a llarg termini en oficines, com fer reformes i signar contractes de lloguer, si el teletreball s’acaba imposant durant molts mesos.

Les grans empreses guanyen terreny a les start-ups als coworkings / Utopicus
Les grans empreses guanyen terreny a les start-ups als coworkings / Utopicus

Ara bé, no tot són bones notícies al sector. El portaveu d’Utopicus creu que un bon nombre de coworkings a la capital catalana abaixaran la persiana. Si l’aturada del març els va agafar en un moment delicat de creixement, sosté, és probable que pateixin i arribin a desaparèixer: “Tiraran endavant els menys apalancats i els que tinguin un negoci més enllà de l’arrendament de metres quadrats, oferint serveis i valor afegit”.

Els coworkings petits seguiran igual

Marta Soler és la responsable del Garden Coworking, al barri de Gràcia. L’espai va néixer fa 8 anys i és un dels pioners a Barcelona. Els coworkings més petits, com Betahaus o Cadàver Exquisit, entre d’altres, “tenen un caire molt més familiar”, afirma Soler. I precisament per aquest sentit de comunitat creu que no patiran tant el coronavirus com altres, perquè els usuaris senten l’espai com a propi. Ella només ha tingut una baixa durant la pandèmia, que ha deixat 3 taules buides. “Però hi ha llista d’espera”, afirma. Com que l’aspecte familiar del Garden i dels coworkings més petits és molt important, diu, “s’ha de passar un càsting” per accedir a una vacant. En aquest tipus d’espai hi ha sobretot autònoms i freelancers, no pas assalariats de grans empreses.

Per a Soler el boom del teletreball i el fet que les empreses hagin descobert aquesta modalitat està fent que molta gent entengui el perquè dels coworkings: “Estan veient els inconvenients de treballar des de casa”. Després de passar per “totes les típiques etapes que els autònoms ja coneixen”, com la comoditat del pijama, segons Soler arriba una segona fase de detecció d’inconvenients: “La nevera, la rentadora, baixa productivitat, no tenir un espai còmode, les criatures, el gat…”. Segons ella, els assalariats “estan descobrint la vida dels autònoms” i això farà que una part “vulgui accedir a espais de coworking”.

El client corporate no s’introduirà als coworkings petits, preveu Soler, perquè “són com un pis compartit i aquest tipus de coworker normalment no crea comunitat”. A més, “no hi ha prou espai com per acollir equips que vinguin de grans empreses”, afegeix. Descarta per complet noves obertures, perquè veu Barcelona “col·lapsadíssima d’espais de coworking”.

L’auge del coworking rural

En paral·lel al boom d’oficines compartides a la capital catalana, la pandèmia ha foragitat molts barcelonins que teletreballen cap a la Catalunya interior per fugir de les aglomeracions i restriccions de la ciutat. El coronavirus ha disparat el nombre de consultes sobre empadronament en municipis de litoral català i del Pirineu i això ha obert un nou terreny de joc per al sector. Per exemple, a la població de Prullans –de no més de 200 habitants, a la Cerdanya– l’empresa Cerdanya Ecoresort ha impulsat la creació d’un coworking rural.

De moment ni WeWork, ni Aticco ni Utopicus es plantegen obrir seus en altres capitals de comarca, donat que el seu model de negoci es basa en ubicacions prime a la capital. Sí que veuen potencial, en canvi, a establir aliances amb espais situats a poblacions més petites per tal que els seus coworkers els puguin fer servir de tant en tant amb la mateixa tarifa. “Estem arribant a acords amb multinacionals per oferir espais de treball flexibles per a tots els seus empleats, dels quals una part viu fora de Barcelona”, exemplifica De Ramon, que veu viable !arribar a acords comercials per enviar clients a altres coworkings amb els mateixos estàndards de qualitat”. L’auge de la flexibilitat laboral té moltes cares i si la pandèmia s’allarga també pot contribuir a un major equilibri territorial del teixit productiu.

Més informació

Comentaris

    Anònim 08/09/2020 11:15 am
    Visiteu qualsevol oficina de col·laboració de Barcelona i veureu que la realitat és molt diferent de la que s’esmenta a l’article. Gairebé s'han abandonat.

Nou comentari