L’aeroport del Prat podria tenir capacitat per gestionar 90 milions de passatgers anuals l’any 2030 si millora la seva operativa i es compleixen els terminis fixats per Aena per construir la nova terminal satèl·lit de la T1. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’últim que es presenta en el mandat de Miquel Valls, proposa una “estratègia de creixement sostenible” del tràfic aeri i una gestió equilibrada de l’impacte acústic i mediambiental que suposaria ampliar tant el nombre d’operacions.
El punt de partida és molt optimista, ja que El Prat va tancar el 2018 per sobre dels 50 milions de passatgers i ha superat les expectatives més agosarades d’experts i analistes. Aquest any s’espera que l’aeroport s’apropi perillosament al límit de 55 milions de passatgers que té marcat com a capacitat màxima. Per intentar pal·liar-ho, i amb molts anys de retard, Aena té previst començar les obres de la nova terminal el 2021 o el 2022 amb l’objectiu de tenir-la acaba abans del 2026.
Cal accelerar la nova terminal
Amb el ritme de creixement actual la futura capacitat màxima de 70 milions s’esgotarà molt abans del 2030, per això el cap del Servei d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç, Cristian Bardají, ha reclamat que “s’accelerin les inversions previstes” per tenir acabada la nova terminal el més aviat possible. Segons les previsions de l’ens, amb un escenari continuista el 2030 es podria arribar a 80 milions de passatgers anuals, mentre que amb un escenari de màxims aquesta xifra es dispararia fins als 107 milions.
“No es pot créixer indefinidament”, ha matisat Bardají, que ha reconegut que arribar a aquests nivells de tràfic també comporta uns efectes negatius amb l’entorn –en especial pel que fa al soroll–. De fet, parlar de 90 milions són paraules majors. L’aeroport de Londres-Heathrow, el més gran d’Europa, gestiona actualment 78 milions de passatgers anuals. I el de Schiphol (Àmsterdam), 69 milions. Per tant, no es tracta només d’augmentar la capacitat de l’aeroport, també s’ha d’omplir.
El nombre d’operacions, clau
Un dels aspectes que limita més el creixement del Prat és el nombre d’operacions per hora que es poden fer. Tot i que la capacitat teòrica és de 90 operacions, problemes amb la gestió de l’espai aeri i l’operativa de pistes fan que no es passi de 78 moviments cada hora, mentre que altres aeroports com Munic i Heathrow (90) o Schiphol (112) superen amb escreix. En aquesta línia, la Cambra ha demanat a Aena que modifiqui el Pla Director de l’aeroport perquè es pugui adaptar al creixement del tràfic i es vagi adaptant al llindar autoritzat de 90 operacions per hora.
L’aspecte més conflictiu que influeix sobre l’operativa de pistes és l’impacte mediambiental i la contaminació acústica que genera la pista més llarga (07L 25R) i que ara per ara restringeix molt el seu ús. El Servei d’Estudis aposta per utilitzar més aquesta pista per enlairaments o, si no és possible, allargar la segona pista (07R 25L), que permetria assolir els 90 moviments/hora que necessita l’aeroport sense tenir un impacte acústic tan elevat.
