Per les mans de la Gemma han passat molts currículums de persones que es van quedar sense feina arran de la pandèmia: “Quan parlo amb elles, sovint em diuen que no tenien problemes laborals fins fa poc més d’un any. Són persones amb trajectòries professionals més o menys continuades, moltes a l’hosteleria, i que porten sense treballar des de març de 2020. Altres havien treballat més a empentes i rodolons, però ara ens diuen que no tenen res”.
Amb la crisi, la Gemma percep que les demandes de treball que atén han crescut a Barcelona Activa, l’agència de l’Ajuntament encarregada de formar empleats i trobar col·locació a desocupats. Ella cobreix una baixa des de fa un any ajudant aturats que aspiren a ser contractats en plans d’ocupació en diferents barris de la ciutat. Abans era responsable de la formació de majors de 30 anys acabats d’incorporar a un lloc de feina, un programa que presta una desena de tècniques d’ocupació amb contractes temporals. Ara són a un pas de quedar-se fora de l’empresa municipal, igual que li passa a la Gemma i a més d’un centenar d’orientadors sense plaça fixa d’altres projectes d’inserció laboral per a joves, aturats i veïns desfavorits de Barcelona.
“No sabem qui gestionarà el programa en uns mesos perquè, ara mateix, no hi ha ningú fix que se n’encarregui”, diu la Yasmina, una de les deu tècniques a qui s’encomana assessorar majors de 30 anys amb dificultats per reenganxar-se al mercat laboral. Els perfils són diversos, i alguns requereixen d’especial atenció: gent en l’edat madura amb dificultats per ser escollits per a una oferta de treball, migrants sense titulació, dones maltractades… A dues de les professionals del servei els ha finalitzat el contracte aquest mes. “A les altres vuit se’ns acaben els contractes el 22 de gener de 2022. Serem de les últimes a marxar”, precisa la Yasmina.
La plantilla de Barcelona Activa està cridada a la vaga aquest divendres per la decisió de l’empresa de no renovar 102 treballadors, de qui es prescideix entre aquest mes i primers de 2022, a mesura que els seus contractes temporals finalitzin. El Sindicat de Professionals de l’Ocupació a Catalunya (SPOC) eleva els afectats a 175, si se sumen els inscrits en una borsa de treball amb què l’agència de treball del consistori es nodreix per cobrir vacants i substitucions.
Abús de temporalitat
Una dotzena de sentències en l’últim any i mig han retret a Barcelona Activa que abusi de la temporalitat en els seus serveis de foment de l’ocupació. “Els tribunals diuen que l’empresa comet un frau, perquè són programes que es reiteren any rere any i els treballadors encadenen contracte rere contracte fent sempre el mateix. Per tant, com són llocs de feina indefinida, el personal que els cobreix també ho ha de ser”, explica al TOT Barcelona Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda. Representa treballadors que han litigat contra l’empresa pública per no concedir-los una plaça estable malgrat exercir tasques estructurals o per acomiadaments improcedents després d’assumir aquest tipus de funcions.
La cadena de sentències desfavorables per a l’ens públic podria ampliar-se encara més. Parra diu que el personal està denunciant “de forma majoritària” i calcula que hi ha més d’una desena de demandes pendents de resolució. Enmig d’aquest escenari, Barcelona Activa ha optat per una solució dràstica: “projectes de dimensió més reduïda” per fomentar l’ocupació entre aturats, justificant “impossibilitat de contractar” per obra i servei, degut a les sentències, ni tampoc de forma indefinida, al·legant que la Llei de Pressupostos de l’Estat li impedeix fer-ho, segons un correu enviat als afectats.
Consultada pel TOT Barcelona, l’empresa assegura que ha iniciat contactes amb el Servei d’Ocupació de Catalunya -que concedeix les subvencions amb què s’ha dotat de personal temporal- i el Ministeri de Treball per buscar vies de contractació de tècnics. Barcelona Activa suggereix com a solució establir un consorci amb el SOC, entre d’altres opcions que diu estudiar, sense concretar-ne detalls. En qualsevol cas, sosté que la plantilla fixa podrà seguir prestant els programes d’orientació professional, sense prescindir-ne de cap ni deixar de donar suport a desocupats, encara que admet que desfer-se d’un 22% dels efectius es deixarà notar.
Els sindicats jutgen inviable mantenir el llistat complet de plans laborals existents amb un centenar menys d’orientadors. De fet, el correu de la direcció enviat als afectats ja pronosticava que no serà possible. “La nostra oferta d’ocupació disminuirà, doncs, de manera apreciable durant els propers mesos”, es llegeix al missatge. Encara que subratllen que part de les convocatòries de subvencions no permeten fer-ho, els sindicats pensen que s’està obrint la porta a externalitzar serveis públics, una possibilitat de la qual Barcelona Activa intenta desmarcar-se ara afirmant que no en farà ús en “cap cas”.
“Els pitjors pronòstics”
“Ens trobem en els pitjors pronòstics i no sabem si salvarem els llocs de feina”, alerta Macarena Casielles, presidenta de SPOC i una de les empleades en risc de quedar fora de l’agència, després d’acumular una dotzena de contractes en diferents períodes. Dona fe que l’origen del conflicte laboral ve de lluny. “La primera denúncia pel tipus de contractació la vaig posar fa 25 anys”, recorda.
Ara, Casielles cobreix una baixa al servei d’orientació juvenil fins que el contracte s’esgoti a finals d’agost. “Està absolutament desbordat de sol·licitants. Les cinc treballadores que hi ha estan afectades. Qui passarà a fer la nostra feina? No ho sabem, però els que quedin a Barcelona Activa no donen per cobrir-ho tot”, observa Casielles, que pensa que la firma municipal utilitza els acomiadaments com a “moneda de canvi” per pressionar el SOC perquè canviï el model de prestació de polítiques d’ocupació.
“L’empresa diu que fa gestions però no ens consta que puguin representar cap canvi en l’acomiadament de més de 100 treballadors”, apunta el secretari general de CCOO a Barcelona Activa, Ignasi Estevan, que pensa que l’empresa “fa tard” per posar-hi remei: “S’hauria d’haver posat anys enrere, no ara, quan queden pocs dies perquè acabin contractes. Fa un any ja tenia sentències en contra. El desembre de 2017, es va arribar a un acord per estabilitzar 42 persones com a indefinides. Aleshores, eren treballadors que havien superat el temps contractual que determinava que havien de passar a ser personal fix. Ara també tenim situacions contractuals inadequades, però la situació no és la mateixa, perquè ningú no porta més de tres anys seguits contractat. L’empresa ja se n’encarrega que no els excedeixin”.
Les treballadores ho desgranen: segons relaten, és habitual que l’empresa faci contractes pel temps durant el qual compta amb la subvenció -un any, normalment- i després els allargui si el projecte ocupacional continua, fins al límit en què estaria obligada a incorporar definitivament els empleats. “Els contractes es prorroguen fins a un màxim de tres anys menys un dia si el programa continua, perquè si no passaríem a ser indefinides. És la roda habitual que ara s’ha trencat”, comenta Casielles.
Superats els tres anys, Barcelona Activa no dona opció al personal a seguir amb la mateixa tasca i ha d’abandonar l’agència almenys durant un any o passar a la borsa per cobrir substitucions. És “l’any de guaret”, que diuen a la plantilla. “És la manera de netejar la relació laboral perquè, si et continuessin prorrogant, podries demandar perquè et fessin fixa”, aclareix la Yasmina. A ella, l’agència no li va renovar a finals de 2017, després de més de dos anys de feina, tot per estalviar-se fer-li un contracte permanent. “Barcelona Activa ho controla molt, això”, assenyala la tècnica, reclutada de nou temps més tard per la societat municipal, una altra vegada com a temporal.
La Gemma també es va veure obligada a passar a la borsa de substitutes quan anava a assolir els tres anys amb el mateix contracte després de dues pròrrogues. Abans, però, va denunciar amb altres quatre treballadores. La Justícia els va donar la raó i obliga l’agència de l’Ajuntament a declarar indefinida la Gemma, però Barcelona Activa interposa recursos i posposa el compliment de la sentència. “No sabem quan ho farà”, diu.
“Si l’empresa assegura que està de mans lligades per contractar, que readmeti els treballadors que guanyin sentències en comptes d’indemnitzar-los”, planteja Casielles. “S’ha de negociar per trobar de quina manera dins del marc legal es poden estabilitzar les persones que fan tasques permanents. Si no, la via que quedarà és la judicial”, avisa Estevan.
Parra defensa que sí que hi ha “eines legals” per contractar: “La limitació de la llei no és absoluta. No és cert que Barcelona Activa no pugui fer res. No es pot contractar si no hi ha necessitat, però la necessitat d’oferir programes d’ocupació continua existint i pot demanar autoritzacions per disposar de personal”. Si tira endavant l’acomiadament massiu, l’advocat intueix un cas de “represàlia” de l’empresa contra els empleats, que atribueix al cúmul de litigis oberts als jutjats. En aquest cas, veu factible presentar demandes contra l’ens municipal per cadascun dels acomiadaments.
