Diuen que d’aquí han sortit algunes de les relíquies que hi ha per les millors cases europees. No és tampoc estrany. El Mercat dels Encants va néixer prop de l’any 1300 i ha estat punt de trobada i d’inspiració per a veïns i professionals de tota mena. Els turistes, que no saben ni per on començar a caminar, reconeixen haver vist imatges del mercat a les xarxes socials i, des del mercat, reconeixen haver vist un nou perfil, més jove que altres anys, passejant entre les parades. És un dels principals canvis que ha notat els Encants des que està al nou recinte, ubicat com sempre a les Glòries, però ara amb una arquitectura excepcional que crida l’atenció a força metres de distància.
Aquest sostre que ara enlluerna va néixer com a reclam de la majoria de paradistes, cansats que qualsevol xàfec, per petit que fos, els obligués a tancar la paradeta en el recinte anterior. L’Ajuntament els va concedir un desig, això sí, que tampoc ha donat els fruits esperats. “El sostre està a 25 metres d’altura i no acaba de protegir bé quan plou”, detalla el president dels venedors del mercat, Josep Nevot, que també reconeix, en tot cas, que la coberta s’ha convertit en un reclam. “Que es vegi des de lluny crida l’atenció de molts clients”, explica el venedor. El mercat està en contínua transformació i els comerciants ja negocien amb l’Ajuntament la instal·lació d’uns tendals que serveixin per delimitar parades i cobrir la mercaderia. “Quan plogui haurem de tancar tots perquè no vindrà ningú, però els tendals ens ajudaran a estar oberts si plou de forma puntual o quan entra un sol de nassos”, comenta Nevot.
Aquests tendals són ara la principal lluita dels venedors, però no l’única. Nevot, que atén el TOT Barcelona al seu establiment de mobles –”aquí hi ha de tot”–, explica orgullós una de les grans fites aconseguides durant la seva presidència. “Molts paradistes han de recollir el material a la nit perquè hi hagi espai per als vehicles que fan el manteniment. Després de la pandèmia vam aconseguir que s’hagués de recollir només dos dies a la setmana. I ara estem intentant que es pugui recollir només un dia“, comenta el comerciant, que veu motius més enllà del maldecap que suposa haver de recollir tot el material cada dia. “És una qüestió de seguretat. Quan s’apropen les vuit del vespre, tothom comença a recollir: s’ajunta la gent transportant material amb els carrerons i algun client que encara hi és. Mai ha passat res, però podria passar”, explica un Nevot que dona pràcticament per fet l’acord amb l’Ajuntament.
L’estat del mercat genera opinions contràries
Si se li ha de posar una nota negativa a aquests deu anys al nou mercat, els comerciants no dubten a assenyalar les obres de la plaça de les Glòries, en contínua transformació des que es va estrenar el nou mercat dels Encants. Però també fan autocrítica. “Hem de caminar cap a un mercat més endreçat, que generi bona imatge a qui entri per primer cop”, reconeix el president dels comerciants. Altres paradistes també creuen que els Encants ha retrocedit encara més aquests deu anys en aspectes com aquest. En Josep Nevot manté que “la convivència és molt bona”, però altres comerciants històrics assenyalen un retrocés que espanta alguns clients. “Tenim compradors que venen perquè ens coneixen, però que ens admeten que els Encants ja no és el que era. Venen, deixen el cotxe al pàrquing, compren i se’n van”, diuen des de Teixits Moulay, una parada històrica de tapisseria i cortines. “S’han de canviar força coses i la direcció diu que no pot fer res, ningú fa res”, insisteixen.
Altres paradistes donen per bo el balanç dels últims anys. Però com la família Moulay, també hi ha qui considera que l’Institut de Mercats de Barcelona els ha “abandonat”. Com passa pràcticament en tots els mercats, la fotografia actual és diferent de la de fa deu anys. I en aquest cas, especialment curiós és l’augment de comerciants de teles. “Si a l’altre mercat hi havia tres o quatre operadors, ara n’hi ha una trentena”, reconeix Josep Nevot, que creu que la competència “apropa més clientela” perquè la gent “valora la varietat”. Diferent és l’opinió dels comerciants més crítics. “Ha aparegut molta competència, sí, però el producte no és de qualitat”, diu, ras i curt, l’Andrés, el fill petit dels Moulay, que fa anys que també és comerciant dels Encants. Des d’aquesta parada consideren que hi hauria d’haver un major control del mercat i arremeten contra alguns comerciants nous “que canvien el producte de la nit al dia sense avisar [no està permès] o que cobren en negre”.
“El que veig no m’agrada, crec que no hi ha futur aquí dins”, conclou el jove comerciant poc abans d’arremetre, també, contra l’elevat cànon i els impostos que han de pagar. “Des del 2016 que pagàvem 200 o 300 euros al trimestre, a part del rebut de brutícia, hem passat ara a uns preus desorbitats. I la cirereta del pastís és la pujada del cànon segons l’IPC que ens van imposar durant la pandèmia, amb la que estava caient. Va faltar sensibilitat“, comenta el comerciant. Una opinió, per cert, compartida per la majoria de paradistes. “Ens van apujar la taxa municipal al 40%, quan a la resta de mercats és d’un 20%. La il·luminació i el manteniment ens ha pujat entre un 200 i 300%. I suma-li l’aparició d’Internet”, resumeix Josep Nevot.
Una subhasta única a Europa
A tocar de la parada de metro, en un lloc privilegiat, en Diego és l’últim que repassa l’actualitat del mercat amb el TOT Barcelona. Un Diego que, amb 70 anys i diferents càrrecs de responsabilitat a l’esquena, continua anant cada dia als Encants i parla meravelles de la subhasta. “És única, sí o no?”, comenta assegut des del seu tamboret. Durant tres dies a la setmana, tal com es feia en uns inicis, allà a prop de la muralla de Barcelona, comerciants i clients pugnen per diferents lots que hauran de vendre aquell mateix dia. També en aquest punt hi ha qui diu que, amb el temps, la subhasta ha perdut part del seu encant, però encara és un d’aquells moments que crida l’atenció dels veïns i, sobretot, de turistes que s’aturen encuriosits. “Vens a passejar i no saps ni el que et trobaràs ni el que compraràs”, diu en Nevot. “És la màgia dels Encants”, comenta en Diego.
L’històric comerciant fa dècades que travessa les portes dels Encants cada dia. Amb cinc anys, de fet, ja rondava per allà. “Mentre el cos aguantí jo vull estar aquí, és la meva forma de vida. L’únic hobby que tinc és l’esmorzar de forquilla dels diumenges, per la resta, m’ho passo bé aquí”, comenta en Diego, que més enllà de les obres –”espero algun dia veure-les acabades”– no pensa criticar res més. “Quan no és la pandèmia, és la guerra i, quan no és una cosa, serà una altra de diferent. Sempre hi ha coses, però s’ha de seguir. El més important, xicot, és que continuem estant a les Glòries tot i els canvis. Mai hem volgut ser un impediment per al desenvolupament de la ciutat, però ens havíem de quedar aquí, és casa nostra”.
