Quan va esclatar la pandèmia van aparèixer molts dubtes sobre la malaltia i com calia gestionar-la. Així que les autoritats sanitàries van repetir per activa i per passiva les normes bàsiques de comportament durant aquella època. Tothom recorda, de fet, el lema ‘Distància, mans, mascareta’ que apareixia en totes les rodes de premsa de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el doctor Argimon. Una de les accions sobre les quals es va posar molt d’èmfasi –més enllà de l’ús de la mascareta– és en la desinfecció dels espais.
En el cas del Bicing, la prioritat va ser netejar a fons els seients i els manillars. Un fet que ha acabat convertint-se, a la llarga, en un problema. El director de Serveis de Mobilitat Urbana B:SM, Josep Maria Deulofeu, ha destacat que han hagut de canviar els seients de 4.000 bicicletes que s’han acabat trencant fruit d’un producte de neteja massa agressiu. És més, en declaracions al programa Bàsics, Deulofeu ha deixat anar que “s’acabaran trencant absolutament tots [els seients]”, però que un cop canviats, “això no ha de tornar a passar”.
El fenomen dels QR ratllats
Els seients perjudicats no és alhora el principal problema que es troben els usuaris del Bicing. Els ciclistes poden desbloquejar les bicicletes mitjançant una targeta o amb una aplicació del mòbil. Els que opten per aquest últim sistema -la gran majoria- han d’escanejar un QR o intruir el codi que apareix al manillar. Però no sempre poden. Hi ha qui es dedica a ratllar o arrancar l’etiqueta on apareix el codi, fet que impossibilita el desbloqueig de la bici.
Aquesta acció desperta de tant en tant onades de crítiques i indignació a les xarxes, i per això molts usuaris aconsellen “portar la targeta física sempre”. Però també hi ha qui opta per l’humor. A Twitter, de fet, s’ha pogut llegir piulades ajudant -irònicament- la resta: “Per si algú ho necessita, he estat una estona provant i els dos dígits esborrats són un 3“, llegim un tuit.
