José Luis Bonet s’erigeix en l’enemic públic número 1 de Joan Canadell

El president de la Cámara de Comercio de España s'ha fixat com a objectiu contrarestar el discurs independentista d'Eines de País

En les últimes setmanes a Joan Canadell li ha sortit un rival dur, disposat a fer el que calgui per contrarestar qualsevol discurs independentista que surti de la Cambra de Comerç de Barcelona. Després d’un període de gràcia, potser amb l’esperança que Canadell s’acomodaria i rebaixaria el to, el president de la Cámara de Comerio de España i expresident de Freixenet, José Luis Bonet, ha optat per la via directa i ha iniciat una guerra de comunicats per intentar anul·lar l’efecte Canadell. Una estratègia molt semblant a la que España Global ha posat en marxa per neutralitzar l’independentisme arreu d’Europa, però en versió cameral.

Fonts pròximes a Eines de País asseguren al TOT Barcelona que la croada de Bonet és una “decisió personal” de l’empresari català, un extrem que també van confirmar fonts de la mateixa cambra espanyola. De fet Canadell forma part del comitè executiu de l’ens espanyol –és vicepresident segon, igual que ho havia estat el seu predecessor Miquel Valls– i, en canvi, s’ha hagut d’assabentar per la premsa que l’ens del qual és membre censurava algunes de les seves declaracions o iniciatives. “No s’entén que hagin decidit anar per darrere”, afegeixen. I més quan el president de la Cambra de Barcelona mai ha defugit la seva responsabilitat a la patronal estatal.

Un començament poc prometedor

La primera trobada entre Bonet i Canadell va ser durant un comitè executiu de la cambra espanyola celebrat al juliol. La reunió va ser cordial, segons va transcendir mesos després, però Bonet ja va aprofitar per marcar territori. No seria fins després de l’aniversari de l’1-O que començarien les primeres friccions públiques. El 3 d’octubre la Cambra de Comerç de Barcelona va emetre un comunicat per donar suport a qualsevol resposta unitària contra la sentència del Tribunal Suprem, que llavors encara no s’havia emès. Poc després, la Cámara de Comercio de España, a instàncies de Bonet, va publicar un altre comunicat en el qual titllava de “lamentable” la iniciativa del ple barceloní.

En aquell text hi havia dos dards més. El primer, contra el sistema de consultes que s’havia anunciat dies abans, que segons Bonet “no era adequat”. Tot i que no donava motius concrets, sembla evident que no aprova la possibilitat de preguntar als empresaris què opinen de la independència o si s’ha de declarar el rei espanyol persona non grata. El segon dard era directament contra Canadell, a qui acusava de no haver obert la boca durant l’últim comitè executiu de la cambra espanyola, celebrat el 2 d’octubre, durant el qual Bonet va fer una efusiva defensa dels principis constitucionals.

Una desavinença que va a més

Aquells dies el president de la Cambra de Barcelona va optar per no respondre públicament perquè no volia una guerra dialèctica, però va seguir a la seva. Després de diversos dies reclamant al president espanyol en funcions que s’assegués a dialogar amb la Generalitat, va enviar una carta conjunta amb la resta de cambres catalanes –que s’havien posicionat al seu costat per l’atac “intolerable” i “fora de lloc” de Bonet–, per reclamar la mediació de la Unió Europea, un gest que tampoc va agradar a l’expresident de Freixenet. La seva reacció no es va fer esperar: aquell mateix dia va enviar una carta a diferents cambres internacionals per negar que a l’Estat espanyol hi hagi presos polítics.

En aquesta segona ocasió Canadell tampoc va voler fer comentaris tot i que per segona vegada Bonet s’havia atorgat el dret de parlar en nom de la cambra espanyola sense consultar el comitè executiu, segons van explicar a aquest diari fonts de l’ens. Però ja havia quedat clar que Bonet no deixaria passar cap ocasió per respondre al president de la cambra barcelonina. La sorpresa va saltar el 24 d’octubre, quan el ministeri d’Indústria va decidir sumar-se a la campanya contra Canadell i el va esbroncar per retreure a Sánchez la falta de diàleg i assenyalar l’Estat com el responsable últim de la tensió i els aldarulls viscuts a Barcelona.

Aquesta carta va esgotar la paciència de Canadell, que per primera vegada es va defensar dels atacs perquè es tornava a posar en evidència un fet que porta denunciant des de l’inici de la campanya: només s’acusa de fer política als empresaris independentistes. “És curiós que el ministeri m’acusi d’imparcialitat perquè acuso Pedro Sánchez de no voler dialogar per solucionar el conflicte català que afecta empreses i, en canvi, no ho faci amb el president Bonet quan tanca files amb govern”, va sentenciar. En realitat, no li faltava raó. Totes les grans patronals –CEOE, Foment del Treball, Pimec– comenten l’actualitat política i fan les seves propostes per resoldre el conflicte català, però cap dona obertament suport a la independència, que és el que caracteritza el nou equip directiu de la Cambra de Barcelona.

De la sorpresa al contraatac

La irrupció de Canadell i d’Eines de País en el panorama patronal barceloní va aixecar molta polseguera entre l’establishment català i espanyol. Es van trobar amb un equip d’empresaris dels quals no sabien gaire cosa –de la majoria no tenien el mòbil, diuen–. Tot i el xoc inicial, les reticències sempre es van transmetre en privat o, com a molt, a través de confidències anònimes en mitjans afins, segurament amb l’esperança que la realpolitik del dia a dia els faria recular. Canadell ha entès perfectament el funcionament dels passadissos institucionals i insisteix que, mentre Catalunya formi part de l’Estat espanyol, cal mantenir la col·laboració amb les seves institucions perquè l’objectiu és “potenciar l’economia catalana”.

Fins i tot ha rebut algunes crítiques per la suavitat amb la qual es va redactar el comunicat de resposta a la sentència de l’1-O. El problema és que no vol renunciar a l’essència del seu programa de govern ni a les seves aspiracions independentistes. I això no ha agradat en certes esferes de poder, que també han trobat en Bonet la figura ideal per fer de contrapès de Canadell: no només ocupa un càrrec similar, sinó que està per sobre seu en l’organigrama cameral espanyol. I, a més, ja té experiència. El maig del 2018 la Cámara de Comercio de España va pagar gairebé 500.000 euros per una campanya de publicitat internacional per difondre que Espanya és “una democràcia consolidada” i un “Estat de dret”.

No a la independència, sí al diàleg

Bonet, com a empresari català, representa el sentiment més arrelat entre les grans empreses, que majoritàriament són contràries a la independència. Una frase, pronunciada després que s’apliqués el 155 a Catalunya el novembre del 2017, defineix a la perfecció el seu posicionament: “Si es produeix la independència, cosa que no crec que passi, serem una multinacional espanyola que opera a Catalunya”, va dir quan encara era president de Freixenet. Pragmatisme empresarial barrejat amb una defensa aferrissada de la unitat d’Espanya.

Com màxim dirigent de Freixenet va haver d’afrontar el boicot al cava català del 2013 i va tranquil·litzar els seus accionistes recordant que la companyia venia molt més a la resta del món que a l’Estat espanyol, un argument que, curiosament, també ha fet servir Canadell en diverses ocasions per lloar la competitivitat de les empreses catalanes. En aquella època encara s’atrevia a parlar d’un possible referèndum per resoldre el conflicte sense amagar que la independència seria “desastrosa” per a Catalunya. “Al final la consulta, que ha de ser legal i d’acord amb el govern de l’Estat, ens dirà quins són els percentatges”, va dir.

Tant en els mesos previs al referèndum com en les setmanes posteriors, Bonet va fer diverses crides al diàleg. “Hi ha d’haver un diàleg i un debat que portin a un consens, que és el que hi ha hagut pràcticament sempre”, va dir pocs dies abans de l’1-O. Amb tot, la seva postura es va endurir molt després del referèndum i, quan l’Agència Europea del Medicament (EMA) es va traslladar a Amsterdam i no a Barcelona, Bonet va afirmar que la marca Barcelona estava “morta”, va qualificar Mariano Rajoy com “un amic de la casa” i li va agrair l’aplicació del 155.

Comentaris

    Inde 28/10/2019 7:00 am
    Que se puede esperar de semejante persona.

Nou comentari