La compareixença del tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, a instàncies de l’oposició, per explicar la pròrroga pressupostària de l’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en debat agre i tens. Els grups municipals han retret al govern d’Ada Colau que no hagi iniciat cap ronda de negociacions pels comptes de 2019 i hagi tirat pel dret prorrogant els de l’any passat per decret el passat 2 de gener. També han reclamat a Pisarello, sense cap èxit, que concretés per què el pressupost disponible és inferior –118 milions d’euros menys, segons el PDECat– i quines conseqüències té aquesta retallada en les inversions previstes. El tinent d’Economia ha replicat que no presentarà cap proposta de pressupostos als grups de l’oposició fins que estiguin aprovats els Pressupostos Generals de l’Estat, que han negociat PSOE i Podemos, perquè segons ell no es poden calcular bé els ingressos del consistori sense conèixer les transferències que rebrà de Madrid.
La compareixença l’havia demanada el PSC però s’ha debatut conjuntament amb una proposició del PDeCAT –aprovada– per accelerar les negociacions pressupostàries i una altra proposició del PP –rebutjada– que proposava una modificació de crèdit i una llista de 32 inversions a incloure als comptes prorrogats.
Durant una hora i mitja oposició i govern han intercanviat retrets, molts dels quals atacs personals, per la gestió econòmica pel municipi. Pisarello ha argumentat que “a dia d’avui l’administració de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament tenen prorrogats els seus pressupostos” i ha mantingut la línia estratègica de BComú dels darrers mesos d’un triple pacte entre comuns, socialistes i independentistes. Tot i que ha reconegut que “prorrogar no és bo” perquè impedeix introduir grans canvis i refer prioritats, ha insistit en l’acord a tres bandes: “Per això hem proposat que s’aprovin els tres pressupostos començant pel més gran, el de l’Estat, que mou 28.000 milions d’euros”.
Ha defensat la síntesi que va presentar el govern municipal dels futurs comptes, que l’oposició ha calificat de “dibuixets” i de proposta “cutre”, en comparació amb els de Pedro Sánchez: “La proposta més detallada ha estat la de l’Ajuntament, fins ahir el govern de Pedro Sánchez no havia concretat cap xifra”. Amb els primers números presentats pel govern estatal, ha promès Pisarello, l’executiu municipal elaborarà una nova proposta de comptes per a 2019 “molt més detallada” i la presentarà a l’oposició: “Tornarem a obrir converses amb els grups perquè s’ha produit un fet nou”. En definitiva, el tinent d’alcaldia ha justificat que necessitava conèixer en detall les transferències de l’Estat –que suposen fins al 40% dels ingressos– i el compliment de diversos compromisos polítics –com pujar el salari mínim o regular els lloguers– per poder calcular en detall la capacitat inversora de Barcelona.
Aquesta subordinació ha tret de polleguera a tots els grups, tant unionistes com independentistes, que han reivindicat “l’autonomia financera que sempre ha tingut l’Ajuntament de Barcelona” en disposar d’una fiscalitat pròpia. El tinent ha reconegut que la nova proposta que preveu presentar “serà menys expansiva”, és a dir, que inclourà una rebaixa en les inversions. I sobre les retallades –com la cancel·lació d’un encàrrec de 10 furgonetes d’atestats de la Guàrdia Urbana, que li ha tirat en cara el PSC– ha assumit que “com aquest exemple n’hi haurà 600 a l’Estat” i que “no és un problema només de l’ajuntament”. Malgrat que no ha prosperat la proposició del PP, Pisarello ha avançat que ja comptava recórrer a una modificació de crèdit i que inclouria 18 de les 32 propostes del grup popular. L’oposició li ha retret també que l’aprovació dels pressupostos de l’Estat podria ajornar-se ben bé al mes de març, el que deixaria sense temps al govern municipal per negociar uns pressupostos nous abans de les eleccions del 26 de maig.
