Situem-nos a la rambla de Catalunya. Som al 1997 i fa tres anys que en un dels locals d’aquest passeig ha obert el Museu Egipci de Barcelona. L’empresari hoteler Jordi Clos Llombart, fundador de l’equipament i de la Fundació Arqueològica Clos, presenta la darrera adquisició que ha fet per a les instal·lacions: una estela de Cleopatra. Més enllà de la importància històrica i patrimonial de la peça, en destaca sobretot la seva procedència. L’obra pertanyia a l’anomenada col·lecció Poupouti, reunida entre els anys 1956 i 1975 per l’egiptòleg i professor universitari Jean Yoyotte (Lió, 1927 – París, 2009) i la seva esposa Michèle Yoyotte. L’expert francès és considerat com un dels investigadors més influents de la disciplina egiptològica arreu del món i la capital catalana podrà gaudir des d’aquell moment d’un dels elements que fins aleshores conformaven la seva selecció personal. La identitat del comprador de l’estela arriba a orelles de Yoyotte, que decideix fer una visita a Barcelona per conèixer Clos Llombart en persona. El moment és immortalitzat en la fotografia que il·lustra aquestes línies.
Haurien de passar gairebé tres dècades perquè el museu barceloní tornés a retrobar-se amb l’egiptòleg. O més aviat amb algunes de les peces de la seva col·lecció, bona part de la qual comprada a un marxant armeni l’any 1948. Després de la mort de l’expert el 2009, la seva dona havia heretat aquest recull d’objectes de l’antic Egipte, una custòdia que va exercir durant catorze anys. Amb el traspàs de la Michèle el 2023, el relleu va passar a mans del fill del matrimoni, que a finals del 2025 va posar a la venda bona part d’aquest patrimoni familiar. Les obres van ser detectades per l’equip del museu, que ràpidament va moure fitxa per poder fer-se amb diversos exemplars. “Té un cert valor sentimental poder tornar a comprar una part de la seva col·lecció tants anys després“, reconeixia aquest dijous Clos Llombart, que ha estat l’encarregat de guiar una visita en petit comitè per a periodistes on s’han mostrat algunes de les noves adquisicions de l’equipament, des del 2000 ubicat al número 294 del carrer de València.
De la col·lecció Poupouti, han arribat a la capital catalana dos escarabats en forma de placa -anomenats pectorals-, un escarabat de cor i dos escarabis, tots ells de la Baixa Època (715-332 aC). L’equip del museu -encapçalat per la directora Maixaixa Taulé– és sempre molt meticulós comprovant la procedència i autenticitat de les peces que es compren, però, amb les obres dels Yoyotte, aquesta anàlisi ha estat un mer formalisme perquè l’expert francés “no tindria mai una falsificació a la seva col·lecció“, en paraules del mateix Clos Llombart. “Era un dels egiptòlegs més respectats de la disciplina. No se’l coneixien enemics i això en aquest sector és dir molt […] Va deixar una gran empremta tant des del punt de vista humà com tècnic”, afirmava sobre Yoyotte el també egiptòleg i conservador de l’equipament Luis Manuel Gonzálvez.
Tot i reconèixer que la selecció privada d’aquesta eminència del sector no és res de l’altre món, Gonzálvez creu que els exemplars tenen en aquest cas un valor simbòlic especial, sobretot per al fundador i empresari hoteler. No només li evoquen aquella primera adquisició de fa 29 anys, sinó que també serveixen per tancar el cercle obert amb una de les primeres expedicions finançades per la Fundació Arqueològica Clos. Va ser al poble d’Oxirrinc (a la demarcació egípcia de Minia), on van localitzar una tomba inviolada i una mòmia a la qual sorprenentment no se li havia substituït el cor per la figura d’un escarabat, exactament com el que ara han comprat de la col·lecció dels Yoyotte, que prové d’un altre enterrament, molt probablement de la zona del delta del Nil.
Un museu que mor i noves fites
La col·lecció Poupouti no és l’única en la qual ha pescat recentment el Museu Egipci de Barcelona. Fa uns mesos va arribar a una coneguda casa de subhastes de París un primer lot provinent del Musée d’Art Classique de Mougins, una institució francesa creada l’any 2011 pel col·leccionista britànic Christian Levett. Després de la pandèmia del coronavirus, l’impulsor d’aquest equipament ubicat al sud de França va decidir retirar dels expositors les seves col·leccions dedicades a l’art clàssic i rebatejar el museu com a FAMM (Femmes Artistes du Musée du Mougins), destinant les instal·lacions a exposar únicament obres creades per artistes femenines de tot el món.
El material sobrant va acabar posant-se en venda. Clos Llombart i Gonzálvez -un “gos d’atura”, com el defineix el mateix fundador del museu- van revisar el catàleg en oferta i es van fer finalment amb un relleu parietal amb la representació de diverses deesses, una obra feta a partir de pedra arenisca i datada del període Ptolemaic (305-30 aC), i una pintura també parietal que mostra una escena de banquet funerari que es remunta a la dinastia XVIII (1575 i 1295 aC).
Amb aquestes dues peces torna a aparèixer la importància del valor simbòlic. L’equipament barceloní va tenir durant força temps una obra molt similar que va arribar a ser portada del catàleg del museu en diverses ocasions i que finalment va haver de ser retornada al govern egipci, que la va reclamar per poder-la exposar al Museu del Caire. De fet, durant el temps que va estar a les vitrines de les instal·lacions ubicades a la capital del país africà, l’exemplar va lluir acompanyat d’una petita descripció on s’indicava que havia estat cedida pel museu català. “Sempre ens vam quedar una mica orfes sense la peça i, quan vam veure aquesta altra, vam pensar que no la podíem deixar escapar. I ara ha omplert aquest buit que ens va deixar l’estuc”, relatava Clos Llombart.
Entre les darreres adquisicions, també brilla amb força un sarcòfag complet ptolemaic i dos conjunts de la Baixa Època formats per un escarabat alat i figuretes dels quatre fills d’Horus, divinitats de caràcter funerari que tenien com a missió principal la custòdia i la protecció de les vísceres dels difunts. Aquest últim marca una petita fita per al museu, que fins ara no havia pogut reunir les quatre figures d’un mateix difunt, sinó que en tenia de combinades de diverses tombes. “És un element usual, però no havíem aconseguit mai tindre els quatre fills d’un mateix enterrament”, admetia el fundador.
Material sota custodi que promet
El reguer de novetats no acaba aquí. El museu barceloní participava aquest mateix dilluns en la subhasta de la segona tongada de material provinent del Musée d’Art Classique de Mougins. Sense ànim de caure en espòilers, els experts indiquen que les peces adquirides en aquesta licitació són encara més rellevants que les de la primera, amb algun exemplar de gran calibre. Caldrà esperar uns mesos per poder presentar les obres en societat, donat que s’ha d’enllestir tots els tràmits burocràtics previs al seu trasllat a la capital catalana. En tot cas, el fet que també siguin peces d’una col·lecció desmembrada, farà que puguin tenir una nova vida a Barcelona com els altres exemplars comprats enguany i ja presentats. “Al final, són col·leccions que moren i d’altres que neixen i peces que s’incorporen a museus que estan vius”, reflexionava Gonzálvez.
