Dia de presentacions al número 294 del carrer de València. El Museu Egipci de Barcelona ha mostrat aquest dijous per primer cop les seves darreres adquisicions, entre les quals destaquen un sarcòfag complet, relleus parietals i una alineació d’amulets funeraris fins ara mai vista en la seva esplendor original a les vitrines de l’equipament de la capital catalana. Ho ha fet de la mà del seu fundador i president de la Fundació Arqueològica Clos, Jordi Clos Llombart, que ha guiat una petita visita reservada a periodistes acompanyat de la directora del museu, Maixaixa Taulé, i de l’egiptòleg i conservador Luis Manuel Gonzálvez. Les noves peces provenen principalment de dues col·leccions europees i estan datades entre la dinastia XVIII (1575 i 1295 aC) i el període Ptolemaic (305-30 aC). La gran majoria de novetats ja es poden veure exposades com a part de l’itinerari permanent del museu, que té més de 1.350 obres i s’ha situat al llarg de les seves tres dècades de trajectòria com una de les col·leccions en mans privades més importants d’arreu del territori europeu.
Si entrem en detall a les noves adquisicions, el gran protagonista -principalment per les seves dimensions- és el sarcòfag de Padiefty, realitzat en pedra calcària pintada durant el període Ptolemaic. Destaca d’aquesta peça que és un nínxol que es conserva sencer, amb la part superior i l’inferior, i manté els jeroglífics de l’anvers en un gran estat de preservació. També s’ha incorporat a la col·lecció barcelonina dos escarabats en forma de placa -anomenats pectorals-, un escarabat de cor i dos escarabis, tots ells de la Baixa Època (715-332 aC). Aquests petits elements funeraris provenen de la col·lecció Poupouti, reunida entre els anys 1956 i 1975 per l’egiptòleg i professor universitari Jean Yoyotte i la seva esposa Michèle Yoyotte, tots dos ja morts. L’expert francès és considerat com un dels investigadors més influents de la disciplina egiptològica arreu del món.
Col·leccions desmembrades i els fills d’Horus
Per altra banda, el Museu Egipci de Barcelona també ha afegit a les seves vitrines un relleu parietal amb la representació de diverses deesses, una obra feta a partir de pedra arenisca i datada del període Ptolemaic, i una pintura també parietal que mostra una escena de banquet funerari que es remunta a la Dinastia XVIII. Tots dos exemplars pertanyien fins ara al Musée d’Art Classique de Mougins, una institució francesa creada l’any 2011 pel col·leccionista britànic Christian Levett. L’impulsor d’aquest equipament ubicat al sud de França va decidir després de la pandèmia del coronavirus retirar dels expositors les seves col·leccions dedicades a l’art clàssic i les ha acabat venent aquest mateix any. Des d’aleshores, el museu gal s’ha convertit en el FAMM (Femmes Artistes du Musée du Mougins), unes instal·lacions que exposen un recull d’obres creades per artistes femenines de tot el món.
Completen les noves adquisicions dos conjunts formats per un escarabat alat i figuretes dels quatre fills d’Horus també de la Baixa Època i un escarabi amb un dels prenoms del faraó Tuthmosis III. En el primer cas, és important remarcar que els quatre fills d’Horus són divinitats de caràcter funerari que tenien com a missió principal la custòdia i la protecció de les vísceres dels difunts que solen dipositar-se a l’interior d’uns recipients. Fins ara el museu barceloní no havia aconseguit reunir les quatre figures d’un mateix difunt, sinó que en tenia de combinades de diverses tombes, fet que marca una fita important en la trajectòria de l’equipament.
