Un altre teatre històric de Barcelona, en mans públiques, està en risc de desaparèixer. És al Taller Masriera, un edifici opac amb aspecte de temple grec que s’alça al carrer Bailèn número 70. Dins hi ha un teatre rònec i atrotinat, que no obstant amaga una trajectòria brillant en la història escènica catalana. Va acollir la companyia de Lorca, avantguardes futuristes, concursos pioners, artistes internacionals i intel·lectuals com Apel·les Mestres, Josep Maria Folch i Torres, Eduard Tolrà i Manuel Blancafort. 

El propietari és l’Ajuntament de Barcelona, que vol rehabilitar l’edifici –està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local– però no té gaire interès en preservar el vell teatre. La finca és municipal des del 2020, després d’una permuta que ha posat fi a anys de difícils negociacions amb la propietat, la Fundació Pere Relats. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Institut municipal de Cultura de Barcelona (ICUB) va presentar fa un mes als veïns 3 propostes per reciclar l’espai. Plasmades per escrit en un informe, les 3 preveien enderrocar l’actual teatre.

O contemporani o biblioteca

La primera de les 3 opcions plantejades per l’ICUB era convertir el Taller Masriera en un centre d’arts escèniques. Ara bé, els tècnics situaven una sortida d’emergència just on ara hi ha la caixa escènica del teatre i la sala quedava absolutament reinventada. La proposta imaginava un escenari nou al centre i el públic assegut al voltant, com hi ha en molts teatres contemporanis de petit format. Passaria d’unes 400 butaques a un centenar i perdria l’amfiteatre del primer pis.

La segona i la tercera opció encara eren més agressives. Res de teatre: tots els interiors a terra per crear plantes intermèdies i dedicar el màxim de metres quadrats a biblioteca. No una de nova, sinó un nou espai molt més ampli per a la biblioteca Sofia Barat. Des de fa 21 anys aquest equipament està a l’interior d’illa que hi ha just davant del Taller Masriera. Hi va arribar després de tres dècades en un espai cedit pel veí Col·legi Sagrat Cor, però la nova llar ‘pròpia’ li ha quedat molt petita. La principal diferència entre les dues propostes és que la tercera inclou al fons una saleta per a usos veïnals. 

Façana neoclàssica del Taller Masriera, al carrer Bailén, en una im
Façana neoclàssica del Taller Masriera, al carrer Bailén, en una imatge d’arxiu / MMP

Els veïns volen un ateneu

La plataforma Masriera, que agrupa les entitats mobilitzades per salvar l’edifici, lluita perquè l’edifici sigui un ateneu cultural comunitari, que aprofiti la sala d’espectacles per insuflar vida a un barri que s’ha anat despoblant a causa del turisme i les oficines. “El col·lapse de la casa Elizalde, víctima del seu propi èxit, fa especialment convenient i urgent un espai de trobada del veïnat, d’intercanvis i sinergies de les entitats”, resa el seu web. Van presentar als pressupostos participatius d’enguany un projecte perquè l’edifici aixoplugui grups de joves, entitats i les tres escoles públiques del barri que no disposen de sala d’actes. No obstant, l’Ajuntament els ho va tombar del tot: “La proposta ha estat rebutjada perquè no és viable tècnicament i/o és contrària al model d’intervenció del present mandat municipal”, es pot llegir encara a la web Decidim. 

Conservar només la façana del Taller Masriera no passaria desapercebut: més de 2.000 persones han visitat l’espai després de la compra municipal i han vist amb els propis ulls que dins l’edifici hi ha bàsicament un teatre. No hi queda gaire cosa més. El joier modernista Lluís Masriera va fer construir la sala teatral el 1932. Batejada com a Studium, suposava l’obertura al públic de les sessions privades que ja feia la nissaga Masriera als anys 20. 

Teatre del Taller Masriera / Ajuntament de Barcelona - Mariona Gil
Teatre del Taller Masriera / Ajuntament de Barcelona – Mariona Gil

“No entenc que l’Ajuntament sigui cec a la importància d’aquest teatre per a Catalunya, això no es pot perdre”, censura Toni Ramon, un dels majors experts del país en escenaris i coordinador del grup de recerca internacional Observatori de Teatres en Risc. “Veig grans paral·lelismes entre aquest cas i el del Teatre Arnau”, afegeix l’acadèmic i activista, que ja va tenir un paper clau en l’amnistia municipal de l’Arnau, l’últim teatre de barraca per a classes populars que pervivia a la ciutat. 

Grup impulsor al gener

En vista de l’escassa acceptació dels seus plans per l’edifici, el consistori ha reconduït la tria dels nous usos i constituirà un grup impulsor com va fer amb el teatre Arnau. “La previsió de l’Ajuntament és poder fer un procés participatiu durant el primer semestre del 2022”, responen al TOT Barcelona portaveus municipals.

Un grup impulsor és un format de deliberació més restringit en quant als participants, però molt més estable i detallat que els grans processos participatius. Permet treballar amb molta concreció l’encaix d’usos en conflicte, trobar solucions tècniques complexes i, en definitiva, arribar a consensos pacífics. L’Arnau va estar a punt d’anar a terra per les patologies estructurals de l’edifici, però a la taula de deliberació van trobar com salvar-lo a partir d’experiències d’altres països, comparatives de costos i consells d’experts. “Estic esperançat amb la creació d’un grup impulsor pel Taller Masriera, demanarem d’entrar-hi”, diu Toni Ramon, de l’Observatori de Teatres en Risc. 

L’alcaldessa Ada Colau i el regidor de l’Eixample i de Cultura, Jordi Martí, en l’anunci de compra del Taller Masriera / Ajuntament de Barcelona

“L’Ajuntament s’havia enamorat molt de la idea de fer-hi una biblioteca i la sortida d’emergència era l’excusa perfecta”, critica. “Però hi ha altres ubicacions possibles i a més al voltant del teatre hi ha molts espais auxiliars que podrien anar bé a la biblioteca per fer-hi exposicions, tallers o presentacions de llibres”, suggereix. Fins i tot els patis de butaques actuals poden ser mòbils i donar versatilitat a la sala gran. Ara bé, cal ser rigorosos: “Un teatre històric pot servir de sala d’actes polivalent, però una sala d’actes no és un teatre”, avisa.

“És un teatre com n’hi ha pocs i no és pas obsolet”, remarca. “L’escenari és de poca profunditat perquè al seu moment això era molt renovador, però té una bona amplada i la platea està ben dimensionada”, prossegueix. “Hi ha experiències similars a altres països europeus, com el Théâtre du Vieux-Colombier de París, fundat el 1913 per un altre home de teatre, Jacques Copeau”, assenyala. Un escenari d’avantguarda que també va estar a punt de desaparèixer dos cops als anys 70 i que l’Estat francès va rescatar als 80 després d’una intensa mobilització d’actors.

Un temple de grans noms

Diverses tesis doctorals, articles acadèmics i un recent estudi històric de l’empresa Àquaba també exposen la significació de l’Studium. Un dels experts que ha estudiat la trajectòria d’aquest escenari és Enric Gallén, historiador del teatre i catedràtic jubilat de la UPF. “L’Studium està lligat a Lluís Masriera i a una família molt representativa de la Barcelona modernista”, explica. Es relacionaven amb l’intel·lectualitat del moment i havien fet del seu templet neoclàssic un lloc de trobada artístic. El poeta Apel·les Mestres i l’arquitecte Josep Vilaseca formaven part del seu cercle, per exemple.

Conservadors i amb un alt nivell cultural, els Masriera rebutjaven la frivolitat del teatre comercial del moment. “Feien un teatre d’aficionat diferent, d’alta qualitat, que tenia com a referents el teatre íntim d’Adrià Gual i la companyia itinerant de Jacques Copeau”, detalla. Així, entre els actors i el públic hi havia cognoms distingits de l’Eixample, sobretot de “la burgesia mitjana de Barcelona amb aspiracions artístiques”. 

Detall del Taller Masriera, un edifici neclàssic que ara obre al públic / Ajuntament de Barcelona
Detall del Taller Masriera, un edifici neclàssic que ara obre al públic / Ajuntament de Barcelona

Lluís Masriera (1872-1958) va ser qui va materialitzar l’afició familiar pel teatre en la creació de la companyia Belluguet a principis de la dècada de 1920. Sorgida per entretenir la pròpia canalla, mica en mica es van forjar un prestigi a la ciutat. Ell mateix feia de dramaturg i escenògraf, alhora que convocava lectures i tertúlies, editava dues revistes de divulgació teatral… “L’any 1929 va organitzar una destacada sessió de teatre avantguardista sota la influència de Marinetti i el futurisme, amb textos de Marinetti i de dramaturgs catalans d’aquesta corrent”, recorda Gallén.

El 1932 el joier feia un pas més i pagava de la seva butxaca una gran reforma de l’edifici per encabir-hi el teatre que ha arribat fins avui. Era la seu de Belluguet, però també acollia tota mena de funcions: un concurs anual de teatre aficionat, visites de grups estrangers –com Les Théophiliens, de la Universitat de la Sorbona–, conferències, cinema, dansa i audicions. La companyia fundada per Federico García Lorca i Eduardo Ugarte, La Barraca, també hi va fer parada per interpretar vàries obres.

El Taller Masriera, comprat per l'Ajuntament a canvi d'una finca municipal / Europa Press
El Taller Masriera, comprat per l’Ajuntament a canvi d’una finca municipal / Europa Press

La iniciativa té repercussió més enllà de la capital. “Lluís Masriera arriba a convertir-se en el màxim referent a Catalunya del teatre no professional, que va tenir una àmplia incidència a tots els pobles i ciutats durant la Segona República”, assenyala Gallén. Al costat de personalitats com Josep Maria Folch i Torres, el 1932 funda la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, constituïda al mateix Taller Masriera.

Malauradament l’esplendor d’Studium i Belluguet als anys 30 va quedar estroncada per la Guerra Civil. Mai més va recuperar-la. Durant la contesa va ser expropiat per fer-hi mítics i després va acollir modestes funcions de postguerra. Lluís Masriera ja era molt gran i el 1951 va acabar venent l’edifici a una congregació religiosa. Al segle XXI aquell dinàmic escenari ha quedat en l’oblit més absolut, devorat per la pols i les teranyines. Si el grup impulsor no ho resol, la piqueta s’emportarà per davant el vell Studium poc abans d’arribar a complir 100 anys.

Comentaris

    TOM Desembre 31, 2021 | 12:52
    I el teatre Arnau quan estarà reformat ? si a les rambles porten més de 2000 dies sense reforma l'Arnau encara tè més. Quina vergonya d'ajuntament que deixa caure tot per desidia.
    MP. Desembre 31, 2021 | 13:55
    Qué espereu de bo, d'aquesta colla de trepes ignorànts, a qui només interessa conservar la cadira a qualsevol preu???? No els interessa ni la cultura ni el patrimoni (el seu, si, es clar)
    Glòria Rossell Gener 04, 2022 | 22:29
    Un bon article. Sóc veïna del barri. Estic totalment d'acord en que hi ha espais polivalents per usos del barri però si es destrueix aquesta meravella mai més podrà tornar a ser. Cal preservar aquest teatre històric.

Nou comentari