El 20 de maig d’ara fa 95 anys va suposar un punt d’inflexió en la història de la ciutat. Aquesta data correspon a la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, la segona que se celebrava a la capital catalana i un esdeveniment que va transformar bona part del seu teixit urbà, sobretot la zona de Montjuïc. Un dels grans pavellons supervivents d’aquella cita és el Palau de Comunicacions i Transports, un recinte de prop de 16.000 m² construït específicament per albergar una mostra d’avions, vaixells, tramvies, trens i vehicles de tota mena que va fer furor entre els visitants i que va obligar els promotors de la iniciativa a crear una espècie de via fèrria provisional al Paral·lel per portar-los des del Port fins als peus de la muntanya barcelonina.
L’actual palau número 1 de la Fira de Barcelona quedaria des d’aleshores indestriablement lligat al món dels transports, un vincle que la institució no havia explotat fins ara més enllà del Saló de l’Automòbil. Aquesta circumstància, però, podria canviar a partir del 2025, quan s’acaba la concessió de l’Ajuntament atorgada a l’organització firal. Amb l’objectiu de fer justícia al nom del recinte i posar remei a un deute històric de la ciutat, un grup de defensors del patrimoni s’han agrupat en una nova entitat per aconseguir que aquest pavelló es converteixi en la seu del Museu del Transport, un espai on aglutinar tot el fons de vehicles històrics de la capital catalana ara desmembrat i, en molts casos, conservat en molt mal estat.
Sota el nom d’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, aquest nou actor en el panorama social barceloní s’ha presentat en societat aquest dimecres amb un acte celebrat a l’Espai Bombers del districte de Sants-Montjuïc. Entre els presents, diversos representants d’entitats veïnals i molts partidaris de la preservació dels transports públics com a part del patrimoni tant de la capital catalana com d’altres punts de l’Estat com Madrid, que tampoc té encara un museu dedicat a aquests vehicles.
L’entitat que TMB mai va voler crear
Malgrat la seva curta trajectòria, l’origen d’aquesta flamant entitat es remunta a anys enrere. Els impulsors de la iniciativa es van conèixer en una de les reunions del Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava abans de manera periòdica. Tots els integrants de l’associació hi acudien perquè tenien algun tipus d’interès en la conservació dels combois i vehicles antics de la companyia i en recuperar el projecte del Museu del Transport, una proposta que fa prop de mig segle que està sobre la taula de les administracions. En el cas de Manuel Marina, ell era un dels primers guies que feia visites comentades a la xarxa de metro de la capital catalana.
“Quan vam veure que la cosa no es movia, vam començar a pensar com es podia fer. Realment som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi. Estem fent una feina que hauria de fer TMB”, assegura. Marina és una de les persones que han liderat la iniciativa i que s’han reunit en aquest temps tant amb els Bombers de Barcelona, que tenen diversos vehicles històrics guardats en un recinte de la Vall d’Hebron, com amb representants de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que també té un petit museu privat amb antics carruatges i cotxes de la neteja municipals. En ambdós casos, estarien disposats a cedir el material per a l’equipament. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim absolutament res que ho recordi. Ara tenim el contingut i el continent, només falta voluntat política“, remarca el guia barceloní.
Un fanàtic del transport amb una missió
Si algú encarna a la perfecció els valors que defineixen la iniciativa és Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és la verdadera alma mater del projecte i una autèntica eminència pel que fa al transport públic i la seva història. “Molts historiadors no poden parlar en primera persona. Jo tinc l’avantatge d’haver-ho viscut des de ben petit, quan em colava a les obres del metro o indicava als meus veïns com arribar des de Sant Andreu de Palomar fins al centre de la ciutat”, explica. Termes va ser dels primers que després d’aquelles reunions amb la Fundació TMB es va engrescar en la “missió impossible” de trobar un lloc on poder exposar tots aquests vehicles antics i té clar que no hi ha lloc més idoni que el recinte de Montjuïc, per això juntament amb altres membres de la coordinadora van presentar al·legacions a l’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que afecta l’àmbit de la Model i la Fira de Barcelona, després del fracàs del procés participatiu que buscava repensar aquests pavellons firals.
“Tothom ens ha dit que els agrada la idea. Ara el nostre objectiu és buscar el suport de la ciutadania i fer-ho amb totes les garanties, constituïts com a associació. No volem fer un mausoleu, sinó un museu interactiu, però el primer pas l’ha de fer l’Ajuntament. Després ja buscarem patrocinadors si cal”, assenyala Termes, que considera que inclús es podria vincular les instal·lacions a una escola de formació professional que practiqués amb la restauració dels vehicles. L’historiador recorda que només hi ha dos museus del transport com a tals en tota la península -a Porto i Lisboa- i que Barcelona té l’oportunitat de crear de zero un dels millors equipaments de tota Europa en aquest àmbit.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà apunten que des de l’executiu es veu amb “bons ulls” el projecte, però consideren que la seva implantació a la ciutat és “complexa” per les dimensions que hauria de tenir l’espai on s’acabi ubicant l’equipament. Les mateixes veus indiquen que una iniciativa d’aquestes característiques “excedeix l’àmbit estrictament municipal” i que hauria de tenir un “caràcter supramunicipal”, motiu pel qual el consistori aposta per treballar de manera conjunta amb la Generalitat en l’impuls del museu.
Autocrítica i una oportunitat imperdible
Més enllà del gens desdenyable suport tant de l’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni (AADIPA) com del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), un dels posicionaments favorables a la iniciativa potser més destacats és el de l’exregidora i fins al setembre del 2021 presidenta de TMB, Rosa Alarcón. La socialista fa autocrítica amb el paper que ha jugat tant la companyia com l’Ajuntament durant aquests anys en l’impuls del projecte, però reivindica la importància de tirar endavant amb el museu i de fer-ho en aquest pavelló de Montjuïc, que actualment només s’utilitza 40 dies l’any per a exposicions i fires.
“Dos anys de mandat a TMB donen per poc, però crec que l’hauríem d’haver prioritzat més a la nostra agenda. És imprescindible que Barcelona tingui aquest museu i crec que ara és una bona oportunitat tenint en compte que acaba la concessió a la Fira de Barcelona”, afirma. Alarcón creu que serà difícil trobar un altre espai alternatiu que disposi dels molts metres quadrats que necessita l’equipament i fa una crida al consens polític entre les diferents administracions com l’Ajuntament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat per fer-ho possible. L’exregidora mostra una fe cega en els impulsors de la iniciativa i s’aventura a pronosticar una inauguració més d’hora que tard: “Crec que la lluita de la coordinadora farà que tinguem el Museu del Transport abans del 2029, quan es compleix el centenari de l’Exposició Universal”.
1 
