Almacenes El Barato, el SEPU, El Siglo, Almacenes Vilardell, Almacenes El Águila, la galeria Avenida de la Luz, Almacenes Capitol, Magatzems Jorba, Sears, Galerías Preciados… Són grans referents comercials de la Barcelona del segle XX, ara desapareguts, però que van suposar una autèntica revolució a la ciutat, molt abans, per cert, que el Corte Inglés arribés a la capital del país a la dècada dels seixanta.
La decisió d’El Corte Inglés de vendre l’edifici del Portal de l’Àngel per no ser rendible posa punt i final a la breu història -1998- d’aquest magatzem en aquest carrer, però deixa enrere també un passat comercial daurat amb els Magatzems Jorba. I com el Jorba, molts altres que van situar Barcelona al capdavant d’un format comercial amb orígens a França, però ràpidament exportat a Catalunya.
Us proposem un viatge al passat per rememorar un patrimoni ja oblidat per a molts, però que va marcar l’oci, i també la vida laboral, de molts barcelonins i barcelonines.
Almacenes El Siglo
Els Grandes Almacenes El Siglo van obrir portes el 1881 al cor de la Rambla, als números 3, 5 i 7. Va ser el primer gran magatzem de tot l’Estat, amb un interior molt luxós de fustes nobles, a l’estil dels grans magatzems Harrods de Londres o Le Bon Marché de París. En l’edifici de 7 plantes i 150.000m2 hi treballaven un miler de persones, a més d’unes 600 que treballaven en tallers fent productes per a la marca El Siglo. A més, també repartien comandes a domicili. Però El Siglo va tenir un final tràgic l’any 1932 quan un incendi va destruir completament la finca. Era el dia de Nadal a migdia. L’incendi havia estat fortuït, un tren en miniatura que estava en un dels aparadors, que va quedar obert tota la nit. El motor es va escalfar massa i el trenet es va incendiar, passant el foc a les cortines, els articles i les prestatgeries de fusta.
Almacenes El Águila
Aquests magatzems obren portes l’any 1925 en un edifici de cinc plantes coronat amb una espectacular àguila amb les ales obertes. Estava situat al carrer de Pelai a tocar de la plaça Universitat. Propietat de l’advocat Pere Bosch i Labrús, era la continuació del negoci que havia obert en un llunyà 1880 a la plaça de la Verònica, una sastreria. L’aposta pels magatzems era tan ferma que l’empresari va obrir un taller annex per confeccionar de primera mà la roba que comercialitzaria. Però El Águila tenia a tocar un gegant amb qui mai no podria competir, els magatzems Jorba. De fet, va ser des del primer moment considerat un magatzem de segona categoria, destinat a les classes populars i molt centrat en les ofertes i els cupons de descompte.
Però no el va matar la competència directament, sinó el canvi de mans. A finals dels anys 50, el polèmic empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar els magatzems -també era propietari d’El Siglo, i tots dos van patir incendis- i poc a poc va anar perdent gas, fins que als anys seixanta van tancar. Però a principis dels 80, reobria amb un petit format, a la planta baixa i amb el nom de Premini, i amb restes de sèrie i de mala qualitat. Poc després, el 1981, va patir un estrany incendi que va destruir l’edifici.
Magatzems Jorba
On hi havia el Palau Ribelles, el manresà Pere Jorba i Rius va construir un edifici inspirat en les galeries Lafayette de París. Va obrir portes a l’avinguda del Portal de l’Àngel, 19-21, el 25 d’octubre de 1926 i va esdevenir el magatzem amb més categoria i prestigi de la ciutat. A més, Casa Jorba va va introduir serveis paral·lels a la venda d’articles que li donaven un plus, com ara estafeta de correus, agència de viatges i guarderia per als nens. A més, fidelitzava els clients femenins amb cursos de costura, cuina, labors d’agulla, punt de creu, i va ser pioner a fer de mecenes de la cultura patrocinant castells, exposicions i una coral.
En motiu de l’Exposició Universal de 1929, Jorba va aixecar una gran torre a l’entrada de Montjuïc. Una rèplica de la torre Eiffel de 50 metres feta amb les lletres del nom de l’empresa. Va ser una publicitat impagable per als magatzems, que van esdevenir el gran referent comercial a la ciutat durant més de tres dècades. Més encara després que l’any 1932 els magatzems El Siglo patissin un greu incendi. Aleshores Jorba va ampliar amb dos pisos més l’oferta comercial.
Però el 1963 van anar a parar a mans de Galerías Preciados. Aquell edifici majestuós continuaria essent un magatzems comercial, Preciados Jorba. Fins que el 1992 el grup va fer fallida i va anar a mans d’El Corte Inglés. I una nova vida comercial per a l’edifici arribava amb el logotip verd, fins que fa pocs dies la cadena espanyola ha posat punt i final a la seva activitat en aquest edifici de portal de l’Àngel.
Casa Vilardell
Aquests magatzems molt populars van obrir el 1928, ocupant la planta baixa i el primer pis d’un edifici situat a la Via Laietana 49-51, fent cantonada amb el carrer Comtal. Can Vilardell ja comptava amb un recorregut de més de 20 anys de servei des que el 1907 havia obert la seva primera botiga al carrer Hospital 36, i altres sucursals a Nou de la Rambla 8 (1911), Carme 73 (1916), Fontanella 17 (1922) i Salmerón 17. Es caracteritzaven per fer una publicitat molt emocional i per tenir una bona oferta de camiseria i corbates. En esclatar la guerra civil l’empresa va ser col·lectivitzada -fins el 1940-. Va tenir activitat quatre dècades més, fins als anys vuitanta. Aleshores l’edifici va ser ocupat temporalment per una comissaria de policia espanyola. I després d’una rehabilitació, des del 2014 l’edifici acull un hotel.
Almacenes Capitol
Inicialment coneguts com a Almacenes Alemanes quan van obrir als números 22-26 del carrer de Pelai el 1917, a partir de 1945 i per evitar referències a la II Guerra Mundial, va passar a dir-se Almacenes Capitol. El negoci va començar inicialment amb la venda de vidre d’importació alemanya, i a partir dels anys trenta es va especialitzar en productes de la llar i cuina, roba i complements. Tot i el reclam alemany, els amos eren dos catalans: Enric Cervelló i Carles Rabassó.
El negoci s’orientava bàsicament a les classes populars amb preus molt baixos, però a partir dels anys 60, amb la irrupció d’El Corte Inglés a escassos 500 metres, sumat a una certa crisi econòmica, van ser l’inici del declivi del Capitol, que també competia amb la galeria Avenida de la Luz. El 1980 va arribar el primer concurs de creditors, i el 1985 els magatzems abaixaven la persiana després d’una gran liquidació de tots els seus productes.
Galeria Avenida de la Luz
Es tracta de les primeres galeries comercials subterrànies d’Europa. Van estar obertes entre el 1940 i el 1990, sota el carrer de Pelai, fins al carrer de Vergara amb Balmes. De fet, aquesta galeria estava construïda des de 1929, com a túnel de servei de l‘estació de FGC de plaça de Catalunya, però en acabar les obres va quedar oblidada. I va ser Jaume Sabaté i Quixal, afí al franquisme, qui en acabar la Guerra Civil va decidir donar un ús a aquest vestíbul subterrani. Amb només 175 metres de llarg, va obrir amb 68 botigues de tota mena, fins i tot un cinema, impulsat per Pere Balañá. I va ser la construcció del complex comercial El Triangle, a pocs metres -amb l’FNAC com a principal reclam-, sumat al fet que les galeries no van arribar a ampliar-se mai, que el el 21 de maig de 1990 la galeria comercial va tancar per sempre.
Almacenes El Barato
Els Magatzems El Barato estaven situats a la cantonada del carrer Villarroel amb Tamarit, a escassos metres del Mercat de Sant Antoni. Va obrir portes el 1909 i es vantava d’oferir els productes més barats del moment gràcies a la seva política de comprar directament als fabricants les restes de producció. Venia a preu de saldo, una estratègia que li va permetre atraure la classe obrera de l’entorn del Raval. Aquests magatzems eren propietat de Salvador Sindreu, que tenia un nebot que es convertiria en un dels homes més rics, i alhora odiats, de Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, que va treballar de dependent a El Barato. Però a mitjans dels 60, El Barato va abaixar la persiana carregat de deutes.
El SEPU
“Qui calcula compra al SEPU”, un dels eslògans comercials més recordats és del magatzem Sepu, obert el 26 de març de 1935 just davant del ja desaparegut El Siglo. SEPU, Sociedad Española de Precios Únicos, es va instal·lar als antics jardins del Palau Moja, a la Rambla, després que un any abans l’empresa obrís el primer establiment a Madrid. Tenia una política molt agressiva de preus, i a més, va ser el primer de l’Estat a instal·lar escales mecàniques. La història del SEPU comença a tocar fi el 1994, quan, fruit de l’emergència d’El Corte Inglés, acaba en concurs de creditors, i l’any 2000 tanca definitivament el seu negoci a Barcelona i es concentra només en Madrid i Saragossa.
Galerías Preciados-Preciados Jorba
L’any 1963, l’empresa madrilenya Galerías Preciados comprava l’edifici que havien deixat els ja desapareguts Margatzems Jorba. Va obrir aquell mateix any i, per aprofitar la tirada que havien tingut els magatzems més luxosos de la ciutat, van ser batejats com a Peciados Jorba. Però la política d’endeutament va conduir l’empresa a caure en mans de Rumasa el 1979, que quatre anys després, el 1983, va patir una expropiació forçada. Després va passar per altres mans, fins que va caure a mans d’una firma britànica que va intentar salvar Galerías Preciados, però no se’n va sortir. El juliol de 1995 es tancaven totes les botigues, i aquell mateix any El Corte Ingés va comprar la marca.
Sears
El 30 de març de 1967 la companyia nordamericana Sears Roebuck & Company inaugurava el primer centre comercial de Sears d’Europa, a l’illa delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers de Villarroel, Urgell i Buenos Aires. Eren 8.000m2 amb quatre plantes, cadascuna estava especialitzada en la venda d’uns tipus de productes. També tenia una estació de servei i un aparcament subterrani de tres plantes amb capacitat per a 400 cotxes. Es va destacar per la resta de magatzems per la seva política agressiva de venda a terminis i crèdits. Va triomfar amb la venda d’electrodomèstics però no amb el tèxtil, i la seva vida va acabar en mans de Galerías Preciados el 1983. Però tres anys després, el va vendre a El Corte Inglés.
