Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La nissaga que omple els buits en la història de la Casa dels Gossos
  • CA
  • Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

Els arxius municipals guarden verdaders tresors. Les persones enteses en l’art de cercar en aquest mar de plànols i documentació són sovint capaces de trobar joies en forma d’informació que permeten posar fil a l’agulla en casos rocambolescos i completar els buits que el pas del temps ha deixat en la memòria. És el que ha passat amb la Casa dels Gossos, una finca centenària ubicada al número 36 del carrer de Bolívar, al barri de Vallcarca. El seu sobrenom prové dels medallons amb caps de gos i estàtues de nens que decoren la façana principal. Com la resta dels seus immobles veïns, està afectada pel projecte polèmic de la rambla verda de Vallcarca, un planejament que es remunta al 2002 i recuperat aquest mandat per l’executiu liderat per Jaume Collboni, no sense oposició d’una part important del veïnat. Fa unes setmanes us en parlàvem en un reportatge al TOT Barcelona, recuperant el testimoni del seu darrer inquilí i assenyalant les nombroses ombres que presentava la trajectòria de l’edifici.

Algunes d’aquestes incògnites s’han resolt gràcies a una investigació brillant de la historiadora de l’art Beli Artigas, autora del blog Criticart. Ella ha seguit el rastre de la casa a través de la família Pujol Calvet, els últims descendents de la qual hi van residir fins a principis dels 2000. Ho ha fet salvant un ball d’adreces i de noms que no posaven fàcil aquesta recerca. Però no ens avancem. Les primeres referències que trobem de la finca es remunten al 1890. Feia quinze anys que s’havia obert el carrer de Bolívar -antigament batejat com a carrer de la Mina- amb la urbanització dels terrenys de Can Bori. En Jaume Soler Ramoneda, constructor de professió i veí de la zona, encarrega la construcció d’una casa amb planta i baixa i soterrani en uns solars de la seva propietat en aquest punt. La tasca cau en mans de Ramon Jané Piferrer, mestre d’obres a Barcelona des del 1868 i un dels professionals més prolífics de l’època, tal com subratlla Artigas. Els plànols originals mostren un immoble sense els elements decoratius tan característics que acabarien omplint la façana, però amb una estructura pràcticament calcada.

No hi ha més informació al respecte fins al 1907. El 6 de gener d’aquell any neix a la finca del 36 del carrer de Bolívar -que amb la vella ordenació quedava al número 32 de la via- la Mercè Xatart Pujol, filla del matrimoni entre en Vicenç Xatart Ramoneda i la Mercè Pujol Calvet, la primera membre de la nissaga protagonista d’aquesta història. Tot fa pensar que la parella hi residia des de feia almenys un any de lloguer. Malgrat que no es conserva registre de la compravenda, sabem que el propietari de l’immoble ja no era Soler Ramoneda, sinó que ara el titular era en Joan Betlla Tomàs. Va ser ell qui el 19 de juny d’aquell mateix any va encarregar al mestre d’obres Josep Masdéu la construcció d’un saló de billar a la terrassa de la casa. També figura com un dels propietaris que van cedir terrenys per a la urbanització de la riera de Vallcarca en un article publicat a la Gaceta de Barcelona el 1915. La investigació d’Artigas ha permès comprovar que Betlla Tomàs havia estat escollit com a padrí de bateig de l’altra germana de la nissaga, l’Amèlia Pujol Calvet, nascuda el 1887. Això indica que l’home tenia una relació estreta amb els pares de les germanes, en Jaume Pujol Carbonell i la Carolina Calvet Surroca.

La Casa dels Gossos, una finca centenària ubicada al número 36 del carrer de Bolívar afectada pel projecte polèmic de la rambla verda de Vallcarca / Jordi Play

La historiadora de l’art apunta un possible vincle entre el propietari de l’edifici i el patriarca dels Pujol Calvet. Mentre que el pare de la Mercè i l’Amèlia provenia d’una família de cotxers barcelonins, Betlla Tomàs era soci fundador de l’exitosa Betlla Hermanos, una de les empreses de construcció de carruatges i de carrosseries de cotxes més importants de Barcelona, amb seu al número 66 del carrer de Casp. La presència de tots dos en el sector automobilístic explicaria la relació personal que tenien, que va portar el segon a oferir-los allotjament en un immoble de la seva propietat. Betlla Tomàs moria l’abril del 1924, solter i sense fills. Aquesta circumstància és significativa perquè podria ser una de les raons que van portar l’Amèlia Pujol Calvet a heretar el domicili com a fillola del traspassat. En tot cas, sabem segur que a la finca hi va viure entre els anys 1910 i 1915 el matrimoni Pujol Calvet, així com les seves filles Amèlia i Mercè. També hi residia el marit de la segona, en Vicenç Xatart Ramoneda, i la petita que tenien en comú, la Mercè Xatart Pujol.

Part posterior de la Casa dels Gossos, una finca centenària ubicada al número 36 del carrer de Bolívar afectada pel projecte de la rambla verda de Vallcarca / Jordi Play

Morts, nova vida i sentència municipal

La Casa dels Gossos viurà en els anys següents diverses pèrdues. La matriarca de la nissaga, Carolina Calvet Surroca, hi mor l’abril de 1923. També ho farà una dècada després en Vicenç Xatart Ramoneda. El buit l’ompliran el marit de la seva filla Mercè, que es va casar amb en Manel Coll Compte. Tant l’home com el seu pare, en Ramon Coll Grané, es traslladarien amb el temps a l’edifici per viure amb la família. Allà hi naixeria també la filla de la nova parella, la Mercè Coll Xatart. Pel que fa a la filla gran de la nissaga, l’Amèlia Pujol Calvet abandonaria l’immoble després de casar-se amb en Josep Pagès Archs, un industrial de Martorell que un cop acabada la Guerra Civil patiria un consell de guerra pel qual seria reclòs dos anys. L’hereva tornaria a la llar familiar un cop vídua i de la mà del seu fill, en Carles Pagès Pujol. El primogènit s’instal·laria amb la seva mare, que hi moriria el desembre del 1959, i amb la seva dona, la Joaquima Perelló Pasqual. En comú tindrien una filla, l’Amèlia Pagès Perelló.

És en aquest punt que la història familiar s’enllaça amb el testimoni del darrer inquilí de la Casa dels Gossos. El matrimoni Pagès Perelló continuaria vivint a l’immoble fins als setanta, quan van dividir-lo per plantes i van començar a llogar-lo. Al principal, l’únic dels tres habitatges que dona al carrer de Bolívar, va entrar-hi a viure el que seria l’últim veí a marxar-ne el setembre del 2018. Al pis de dalt, hi vivia la parella formada per la Rosa i en Joan. A sota, hi va seguir residint els descendents de la família propietària. Amb la mort d’en Carles per un càncer, la seva dona i la filla es van quedar soles al domicili, que aleshores ja estava en força mal estat. Quan va morir la mare, l’Amèlia hi va resistir uns quants anys més fins que, amb l’afectació urbanística de la finca pel projecte de la rambla verda de Vallcarca, va decidir finalment acceptar l’expropiació per part de l’Ajuntament per un preu de 979.698 euros.

La Casa dels Gossos, una finca centenària ubicada al número 36 del carrer de Bolívar afectada pel projecte polèmic de la rambla verda de Vallcarca / Jordi Play

Un retorn als orígens enjardinats

El carrer de Bolívar que van viure les diverses generacions de la nissaga protagonista poc té a veure amb l’actual. Durant més d’un segle, aquesta era una via secundària, sense gaire trànsit, que resseguia el traçat de l’antic camí de Barcelona a Sant Cugat. Amb les modificacions introduïdes a l’avinguda de la República Argentina, que va deixar de ser de doble sentit en el seu tram final fins a la plaça de Lesseps, aquest carrer estret es va convertir en una via ràpida per arribar fins a la part alta del barri i la plaça d’Alfonso Comín. Les voreres pràcticament només permeten el pas dels vianants en fila índia. És un terreny hostil inclús per poder mantenir una conversa amb algú, ja que el pronunciat pendent fa que els vehicles hagin de prémer al màxim l’accelerador quan pugen, amb el soroll que això comporta.

Vehicles pugen pel carrer de Bolívar a tota velocitat en direcció a la plaça d’Alfonso Comín / Jordi Play

A banda, també l’entorn de la Casa dels Gossos ha canviat notablement. L’edifici va estar durant bona part de la seva trajectòria envoltat de jardins. A partir de la postguerra, la finca va anar perdent progressivament terreny, on s’erigien noves construccions. El consistori proposa ara reprendre el planejament vigent per obrir en aquest punt una rambla verda, una iniciativa que podria executar-se sense haver d’enderrocar l’immoble centenari, retornant-lo als seus orígens i preservant així un bocí de la història de Vallcarca i d’aquesta nissaga.

Vista panoràmica de la part baixa de Vallcarca des de l’extrem superior del carrer de Bolívar / Jordi Play

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa