Un conegut poeta barceloní ja traspassat la va definir com la casa del caçador de pederastes per les figures de la seva façana. Popularment, es coneix com la Casa dels Gossos. El sobrenom d’aquesta finca centenària situada al número 36 del carrer de Bolívar, al barri de Vallcarca, prové dels medallons amb caps de gos i estàtues de nens que decoren la façana principal. El seu estil a mig camí entre el modernisme i l’eclecticisme no passa desapercebut. Ara bé, la seva ubicació en una de les vies menys amables per al vianant de la zona ha fet que quedés sempre en un segon pla. Fins a tal punt que no va ser inclosa en el catàleg del patrimoni arquitectònic de Gràcia elaborat el 2021. Com la resta dels seus veïns del carrer de Bolívar, l’immoble està afectat pel projecte polèmic de la rambla verda de Vallcarca, un planejament que es remunta al 2002 i recuperat aquest mandat per l’executiu liderat per Jaume Collboni, no sense oposició d’una part important del veïnat. La Casa dels Gossos no hauria de ser la primera a anar a terra, abans s’enderrocaran les quatre finques ubicades al tram inferior de la via, entre els carrers de Ballester i Agramunt.
Ara bé, l’adjudicació el passat abril de la redacció del pla d’enderroc de l’edifici contigu a la finca, avançada per L’independent de Gràcia, sembla indicar que la demolició d’aquesta petita joia arquitectònica podria estar més a prop que lluny. Sobretot si tenim en compte que des de fa un lustre és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que la fer buidar al·legant risc estructural abans d’expropiar-la. La casa ja havia aparegut puntualment a les xarxes socials en alguna ocasió feia uns anys, però la polèmica ha revifat recentment a partir d’un vídeo de Brontë (@brontesbien), el perfil d’un jove madrileny que dona a conèixer obres modernistes més enllà de l’ombra allargada d’Antoni Gaudí. Ell va denunciar la situació de la Casa dels Gossos i es van acumular ràpidament milers de visualitzacions i múltiples comentaris d’indignació per la situació de la finca. Entre els quals, un de l’artista barcelonina Miranda Makaroff, que proposava iniciar una recollida de signatures per evitar l’enderroc de l’immoble.
Se’n va fer ressò també l’Associació Veïnal Som Barri, que va acusar l’executiu socialista de voler “destruir patrimoni modernista“. L’entitat va convidar els usuaris a omplir les xarxes socials –tant del consistori barceloní com del mateix alcalde– de missatges denunciant la situació no només de la Casa dels Gossos, sinó de la resta d’edificacions afectades pel discutit projecte de la rambla verda de Vallcarca. També s’anunciaven pròximes mobilitzacions al respecte per provar d’aconseguir un indult in extremis dels immobles, molts dels quals actualment ocupats.
🚨 @jaumecollboni vol destruir patrimoni modernista a Vallcarca! Impedim-ho!!!
— Associació Veïnal Som Barri (@AVallcarca) September 17, 2026
💀El @pscbarcelona ha decidit que a Vallcarca encara queda massa patrimoni
📲 Deixa’ls un missatge a les seves xarxes i fes-li saber què en penses. I estigues atenta a les nostres per convocatòries! pic.twitter.com/MmrxhfAKrm
Vides arrencades de soca-rel
Pocs poden parlar en primera persona de la Casa dels Gossos com l’últim dels inquilins de l’edifici abans de l’expropiació. P.E. té 70 anys, és historiador de l’art jubilat i va ser la darrera persona que va abandonar la finca quan aquesta va passar a mans de l’administració. Ell hi va entrar el maig del 1976 amb un contracte de lloguer indefinit i es va instal·lar al principal, l’únic dels tres habitatges en els quals es divideix l’immoble que dona al carrer de Bolívar. “El pis no tenia banyera, les fustes de les finestres no encaixaven, hi havia goteres… Estava tan deteriorat que em van donar cinc anys per fer obres i reformes“, recorda l’home. Es va gastar unes tres milions de pessetes de l’època per posar al dia el domicili. Al pis de dalt, hi vivia el matrimoni format per la Rosa i en Joan. A sota, la família de l’aleshores propietari, Carles Pagès. Quan aquest va morir per un càncer, hi van continuar residint la seva vídua, la Quimeta Perelló, i la filla de la parella, l’Amèlia Pagès. Aquesta darrera va ser la que finalment va haver d’acceptar l’expropiació per part de l’Ajuntament per un preu de 979.698 euros.
En el moment de materialitzar-se la compra municipal, ja feia un temps que la casa havia estat desallotjada. Abans d’haver d’abandonar la que havia estat casa seva durant 41 anys cap al setembre del 2018, P.E. havia hagut de conviure prop de tres anys amb intents d’ocupació gairebé cada setmana. Malgrat aquesta darrera etapa convulsa, el record de tota una vida vivint al principal pesa més en la memòria del darrer inquilí. “Haver de marxar d’una casa on has viscut tant de temps deixa un buit al cor. Procuro no passar-hi per davant perquè si no em poso a plorar“, confessa. Gràcies al seu contracte indefinit, ell va poder ser reallotjat en un pis de protecció oficial pròxim a la zona, però altres residents de tota la vida del carrer de Bolívar no van tenir tanta sort. L’historiador de l’art jubilat afirma que molts dels seus veïns van haver de marxar del barri després de ser expulsats dels seus domicilis en previsió del projecte de la rambla verda. “La primera destrossa que es va fer aquí va ser en l’àmbit humà“, lamenta l’home.
Apunts d’una història encara amb molts buits
Dels orígens de la Casa dels Gossos en tenim poca informació. Tot fa pensar que va ser construïda entre els anys 1911 i 1926, com moltes altres edificacions veïnes. El darrer dels inquilins abans de l’expropiació encara recorda com Quimeta Perelló, dona del propietari, explicava que l’immoble l’havien heretat de la seva sogra, la mare de Carles Pagès. Ara bé, P.E. ha trobat referències que situen la serralleria d’un tal Joan Martí Nogués a la finca. De fet, en diversos portals de col·leccionisme es poden trobar fulletons publicitaris sobre el negoci, que havia estat fundat pel pare de l’anunciant, Juli Martí, l’any 1880 a la zona de Sants. Els inicis de la casa semblen lligats a aquesta família, que en algun moment devien traslladar tant la seva residència com la serralleria a Vallcarca. L’historiador de l’art també ha localitzat referències que indiquen que l’immoble dataria del 1912 i seria obra de Guillem Busquets Vautravers, arquitecte municipal de Barcelona, col·laborador de Josep Puig i Cadafalch en el planejament urbà de la part baixa de Montjuïc per a l’Exposició Universal del 1929 i autor de la Casa Hurtado, entre altres.
En tot cas, el carrer de Bolívar d’aleshores poc té a veure amb l’actual. Durant més d’un segle, aquesta era una via secundària, sense gaire trànsit, que resseguia el traçat de l’antic camí de Barcelona a Sant Cugat. “Gairebé no hi passaven cotxes“, rememora l’últim veí de la Casa dels Gossos. Amb les modificacions introduïdes a l’avinguda de la República Argentina, que va deixar de ser de doble sentit en el seu tram final fins a la plaça de Lesseps, aquest carrer estret es va convertir en una via ràpida per arribar fins a la part alta del barri i la plaça d’Alfonso Comín. Les voreres pràcticament només permeten el pas dels vianants en fila índia. És un terreny hostil inclús per poder mantenir una conversa amb algú, ja que el pronunciat pendent fa que els vehicles hagin de prémer al màxim l’accelerador quan pugen, amb el soroll que això comporta. Aquesta situació, sumada a l’afectació urbanística, fa que moltes joies arquitectòniques com la que protagonitza aquest article passin desapercebudes i es deixin degradar. En el cas de la Casa dels Gossos, l’exterior es conserva relativament bé, tot i que hi ha cagarades de coloms en diversos punts i als nens que coronen els capitells de les quatre columnes de la façana els falten alguns dels braços.
“A mi em van dir ja el 2002 que no fes cap obra més, que només pintar, perquè aniria a terra […] Si passes 30 anys dient que està afectat, la gent deixa de tenir-ne cura”, critica el darrer dels inquilins abans de l’expropiació. Tot i la seva vinculació personal amb la finca, P.E. té clar que caldria trobar-hi un nou ús per justificar la seva preservació. “Com a veí, et diria que s’ha de conservar com a mostra de com va prosperar el barri. Com a historiador de l’art, crec que hi ha molts altres edificis de la ciutat ja preservats que necessiten inversió”, reflexiona. Actualment, la casa està ocupada per un col·lectiu de joves de Vallcarca als quals l’Ajuntament hauria de desallotjar si vol tirar endavant amb l’enderroc de l’immoble.
Sense un calendari d’enderrocs concret
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten que la transformació de Vallcarca continua avançant i que la previsió és que abans d’acabar el mandat s’enllesteixi l’expropiació i els enderrocs de les finques del tram inferior del carrer de Bolívar. En concret, es tracta dels quatre immobles ubicats fins a l’altura del carrer d’Agramunt, sota el terreny dels quals es farà un dipòsit pluvial que quedarà cobert per la futura rambla. Pel que fa al tram on està situada la Casa dels Gossos, el consistori recorda que les finques estan afectades pel projecte, però indica que no hi ha per ara un calendari per culminar les expropiacions i els enderrocs. Ara bé, sí que hi ha la prioritat de solucionar la situació d’aquells domicilis ja de propietat municipal on s’ha detectat infrahabitatge. Les mateixes veus assenyalen que l’objectiu de l’administració en aquest àmbit concret és “incrementar l’habitatge que avui preveu el planejament”, tal com l’executiu ha manifestat públicament en nombroses ocasions. Això obre la porta a la preservació d’almenys una part de la finca centenària, tot i que els informes que certifiquen el perill estructural de l’immoble compliquen aquest escenari.
