La notícia saltava a principis del passat mes de juny. Tal com avançava el TOT Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona havia arrencat el procés per enderrocar l’antiga duana de l’estació de França, la part més antiga que es conserva del recinte ferroviari, del 1926. El procés per contractar la companyia que s’encarregarà de les tasques de demolició s’havia obert discretament a finals de febrer per uns 193.842 euros (IVA inclòs) i en el moment de la publicació de l’article del juny es trobava en fase d’avaluació de les ofertes presentades. Oficialment, aquesta petita construcció triangular està protegida com a bé d’interès documental i no com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), la catalogació de la qual gaudeix la resta del conjunt. Això fa que pugui anar a terra sempre que se’n faci un estudi històric i patrimonial previ per deixar-ne constància. Tant en l’anàlisi feta per l’empresa Veclus com en l’informe municipal del departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic s’indica que l’edifici annex pertany al projecte inicial de l’estació i que, per tant, “hauria de valorar-se patrimonialment com a part d’aquest conjunt”, és a dir, com a BCIL.
Tanmateix, aquestes afirmacions no han impedit que el consistori tiri endavant amb les seves intencions d’enderrocar l’antiga duana. Tal com ja es va fer anys enrere amb altres cossos que conformaven el recinte –com ara la zona destinada a les mercaderies de gran velocitat, el dipòsit i una part del pont de senyals i enclavaments o l’anomenada ala de correus–, la màxima protecció patrimonial no s’ha aplicat i s’ha autoritzat la seva demolició. La principal raó esgrimida per l’executiu per enderrocar la duana és que es troba fora d’ordenació perquè està edificada en un espai destinat a la xarxa viària bàsica, una etiqueta que protegeix certs traçats per garantir la mobilitat general i l’accessibilitat. Aquesta afectació es remunta al Pla General Metropolità (PGM) del 1976, quan es va plantejar ampliar el passeig de la Circumval·lació perquè passés dels 13 metres d’amplada actuals a uns 25. La discordança urbanística havia passat fins ara desapercebuda per als defensors del patrimoni, que donaven per fet que, com l’immoble no havia anat a terra amb les altres actuacions destructives que s’havien fet al marge nord de l’estació, formava part del recinte protegit de la infraestructura.
Un marge que no és garantia de res
La previsió inicial era que les tasques arrenquessin a principis d’agost. Així es va comunicar internament a mitjans del passat mes de juliol. Tot i això, en aquestes setmanes estivals no hi ha hagut moviments sobre el terreny. Segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona, l’edifici triangular continua dempeus, inalterat. No hi ha tanques n’encerclin el perímetre ni cap rètol que indiqui que el conjunt ha d’anar a terra de manera imminent. L’interior continua clausurat i aparentment exactament igual que a principis de juny. La imatge de paràlisi contrasta amb el moviment constant d’operaris que es viu a l’antic pati de carruatges, on s’està erigint la nova Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona. Les màquines estan treballant a tocar de la façana interior de la duana, però en cap cas l’arriben a tocar. De fet, hi ha una franja de força profunditat paral·lela a aquesta paret que separa els fonaments del futur equipament de la construcció triangular.
Així doncs, tot sembla indicar que les tasques d’enderroc no han de començar d’un dia per l’altre, de manera que els defensors del patrimoni barceloní i ferroviari han guanyat una mica de temps per aconseguir l’indult de l’edifici com a vestigi supervivent més antic de la infraestructura. Ara bé, el cas de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera demostra que aquest baló d’oxigen no és garantia de res. Les diferents traves burocràtiques que van allargar el procés, sumat a l’endarreriment en la concreció dels plecs de contractació dels treballs de demolició, no van impedir que les darreres restes de la terminal -que va començar a construir-se el 1918 amb la intenció de centralitzar el transport de mercaderies a la ciutat- acabessin reduïdes a runa el passat mes d’abril. Només va sobreviure el rètol de porcellana amb la designació Barcelona-Clot (Sagrera), mercancías a pequeña velocidad, que va ser retirat a finals del 2025 per evitar que fos arrasat per les màquines i ara es conserva al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Sense resposta municipal
Per altra banda, l’executiu encapçalat per Jaume Collboni tampoc ha donat resposta encara al prec presentat per Barcelona En Comú al ple del juny, que demanava a l’Ajuntament reconsiderar la demolició. En concret, el regidor Jordi Rabassa va sol·licitar en la seva petició que s’estudiés el cas, ja que les obres de la Biblioteca Pública de l’Estat que s’estan duent a terme a l’antic pati de carruatges del conjunt ferroviari no afecten l’edifici. “Atesa la desaparició recent de diversos edificis patrimonials ferroviaris de la ciutat, demanem que el govern reconsideri l’enderroc de l’antiga Duana, vestigi del patrimoni ferroviari de Barcelona, i que el mantingui tal com contempla el projecte executiu de la nova biblioteca provincial”, s’apuntava en el prec, que també demanava poder tenir accés a l’informe patrimonial que justifica l’enderroc de l’antiga duana.
Sobre els treballs de construcció de la biblioteca, és important remarcar que el projecte no ha afectat en cap moment el recinte ara en perill. Així es desprèn dels plànols i volumetries del despatx Nitidus Arquitectes de Josep Maria Miró, que en els seus alçats s’ajustaven sempre al perímetre de les instal·lacions centenàries, que formen part d’una parcel·la més gran en forma lletra C i d’uns 1.940 metres quadrats de superfície que ocupa la façana del pati de carruatges de Marquès de l’Argentera i s’estén al llarg de la marquesina de l’estació. De fet, en els plànols i renders fets públics anys enrere inclús es deixa un cert marge entre el nou equipament i l’antiga duana, que està integrada en la tanca que delimita el recinte original de l’estació pel passeig de la Circumval·lació. Aquesta funció de mur lateral fa que, si s’acaba tirant endavant l’enderroc, s’hagi de construir una nova tanca o barrera que substitueixi el perímetre ara flanquejat les parets del conjunt.
Un bocí de la història
Cal recordar que els orígens d’aquesta peculiar construcció triangular ens remunten al 1919. Va ser aleshores quan es va redactar el primer avantprojecte del que seria la futura estació de França cenyint-se als límits de la parcel·la cedida per l’Ajuntament a MZA, una de les companyies encarregades d’ordenar i unificar el trànsit ferroviari a la capital catalana. En aquesta proposta ja apareix un edifici trapezoidal projectat just en aquest emplaçament que es reserva per a l’activitat de la duana, la policia i la Guàrdia Urbana, així com altres serveis com el de la neteja. No serà fins al 1922 que l’arquitecte madrileny Pedro Muguruza presenta el que serà el projecte definitiu, configurant unes instal·lacions triangulars, però amb la façana que donava a Marquès d’Argentera lleugerament encorbada. Dos anys després arrencaven les obres seguint uns plànols que havien introduït algunes modificacions en aquest edifici, reduint-ne significativament la superfície -actualment en té construïda una de gairebé 212 metres quadrats- i modificant la façana corba per una de plana, tal com la coneixem avui dia.
Així doncs, la duana era el lloc on anaven a parar els migrants que arribaven a la ciutat amb tren i un espai que la policia fronterera compartia amb la Guàrdia Urbana. Aquesta va ser la seva funció fins a mitjans del segle XX es va construir un altell a la part de l’edifici que s’utilitzava com a dependències policials, una configuració de planta baixa i primer pis que encara es manté avui dia. L’actuació seria la primera de les diverses reformes interiors que ha patit l’espai. En aquella època, l’immoble es va convertir també en la seu del sindicat de maquinistes, actuant ben bé com a centre social de l’agrupació. Anys més tard, alguns espais es llogarien a una empresa de missatgeria i també en farien ús alguns serveis municipals.
