L’estació de França perdrà pròximament els seus vestigis supervivents més antics. Tal com avançava el TOT Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona -com a propietari del terreny- ha iniciat el procés per contractar la companyia que s’encarregarà de la demolició de la duana centenària, on anaven a parar els migrants que arribaven a la ciutat en tren i un espai que la policia fronterera compartia amb la Guàrdia Urbana. La catalogació patrimonial de l’edifici com a bé d’interès documental i la seva condició de darrer exponent supervivent dels inicis de la infraestructura ferroviària -data del 1926– no han aconseguit que el consistori optés per salvar-lo de la piqueta. Per justificar la demolició, l’administració argumenta que el conjunt es trobaria fora d’ordenació perquè està qualificat d’un espai destinat a la xarxa viària bàsica, una etiqueta que protegeix certs traçats per garantir la mobilitat general i l’accessibilitat.
El cas d’aquest petit edifici triangular es farà un lloc al pròxim Ple de l’Ajuntament que se celebrarà divendres. Davant la complicada situació de l’immoble i el seu imminent enderroc, Barcelona En Comú presentaran un prec demanant que es reconsideri la demolició. En concret, el regidor Jordi Rabassa indicarà en la seva petició dirigida a l’alcalde Jaume Collboni que s’estudiï el cas, donat que les obres de la nova Biblioteca Pública de l’Estat no afecten l’edifici. De fet, els plànols i renders del despatx Nitidus Arquitectes de Josep Maria Miró fets públics anys enrere s’ajustaven sempre al perímetre de les instal·lacions centenàries i inclús deixaven un cert marge entre el nou equipament i l’antiga duana, que està integrada en la tanca que delimita el recinte original de l’estació pel passeig de la Circumval·lació.
“Atesa la desaparició recent de diversos edificis patrimonials ferroviaris de la ciutat, demanem que el govern reconsideri l’enderroc de l’antiga Duana, vestigi del patrimoni ferroviari de Barcelona, i que el mantingui tal com contempla el projecte executiu de la nova biblioteca provincial”, s’apunta en el prec de Barcelona En Comú, que també sol·licita poder tenir accés a l’informe patrimonial que justifica l’enderroc de l’antiga duana.
Introducció d’un altell i últims anys d’activitat
Cal recordar que a mitjans del segle XX es va construir un altell a la part de l’edifici que s’utilitzava com a dependències policials, una configuració de planta baixa i primer pis que encara es manté avui dia. Aquesta seria la primera de les diverses reformes interiors que ha patit l’espai, que en la seva trajectòria més recent ha acollit les oficines de diversos serveis municipals.
