Els dos edificis centenaris, amb detalls modernistes, del carrer del Consell de Cent, 600 i 602, aviat seran història. Es tracta de les cases Sebastián Bosch Elías i Frederic Sanés. La primera, la de Sebastián Bosch Elías, ja ha estat enderrocada, tal com es pot veure en les imatges d’aquesta informació fetes aquest dimecres. Un munt de runa s’acumula en la part de Consell de Cent més pròxima al carrer de la Independència. La Casa Frederic Sanés, s’ha començat a tirar a terra la tarda d’aquest dimecres. A finals de juny, el TOT Barcelona alertava que l’enderroc era imminent. Llavors, els baixos de les dues finques estaven tapiats, els pisos ja s’havien buidat i als voltants uns senyals alertaven que no s’hi podia aparcar.
No estaven protegits
Els immobles van a terra perquè no estan protegits, la qual cosa n’ha facilitat l’enderroc. A instàncies de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, entre altres entitats, l’Ajuntament va aprovar a finals del 2024 un pla de patrimoni dels barris del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, que protegeix 839 parcel·les dels dos territoris, un de cada tres immobles. El detonant va ser l’enderroc de la Casa Estrella Coca, un immoble centenari del carrer de Rogent. Propietat de Núñez i Navarro, tampoc estava protegit. En aquest cas, la constructora es va comprometre a fer una façana mimètica. L’edifici nou ja està acabat des de fa uns mesos. Pel que fa a les cases Sebastián Bosch Elías i Frederic Sanés, si s’haguessin preservat hauria estat difícil integrar-les al parc de Glòries, situat al districte de Sant Martí.
Més de 26.000 metres quadrats de zona verda
L’ampliació de la façana nord del parc de Glòries afecta unes vuitanta finques que permeten guanyar 26.400 metres quadrats de zona verda. Del total d’immobles, només se’n preserven quatre de sencers i dos parcialment, segons l’Ajuntament. Unes cinquanta famílies han estat reallotjades o indemnitzades. Les tres illes d’edificis ubicades entre els carrers de Castillejos, Independència i Consell de Cent s’inclouen en el gran projecte de transformació de les Glòries, que a més d’ampliar el parc, millorarà la connexió entre els barris que limiten la zona.
Amb detalls modernistes
El número 600 del carrer de Consell de Cent és la Casa Frederic Sanés. La seva construcció s’atribueix al mestre d’obres Josep Graner i Prat, autor també de la Casa de la Papallona, i destaca pels seus relleus ornamentals, els bustos femenins del coronament i un vestíbul amb ceràmica i pintura decorativa. Per la seva banda, el número 602, és la Casa Sebastián Bosch Elías, obra de l’arquitecte Ramon Freixé i Mallofré i acabada d’edificar el 1916. El blog Barcelona Modernista i Singular en fa valdre els “arrambadors de ceràmica floral vidriada, amb sanefa ondulant a la part superior i esgrafiats a les parets”.
Fins a aquesta primavera, s’ha intentat aturar l’enderroc dels dos immobles. Per exemple, a finals de maig, ERC va plantejar al govern de Jaume Collboni elaborar un informe tècnic i patrimonial “sobre els valors arquitectònics, històrics i culturals” dels edificis bessons i que s’estudiés com es podien protegir. Els republicans eren partidaris que s’exploressin “alternatives urbanístiques” per evitar “la desaparició d’elements que formen part del llegat històric, arquitectònic i de la memòria col·lectiva de Barcelona”. Fonts del partit que a l’Ajuntament presideix Elisenda Alamany han dit al TOT que el govern no ha respost a la seva petició i s’han trobat amb l’enderroc. “És la manera de fer d’aquest govern que està deixant perdre el patrimoni i la identitat de la ciutat sense ni tan sols estudiar alternatives per preservar-lo”, han valorat fonts d’ERC.
Altres enderrocs polèmics
L’abril passat, també es va enderrocar l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, dintre del nou planejament de la futura estació de l’AVE i l’urbanisme vinculat. Com en el cas dels edificis bessons de Glòries no estava protegida. Entitats veïnals i ferroviàries, partits polítics i associacions en defensa del patrimoni en van demanar l’indult per la seva importància històrica, però les administracions en va fer cas omís. Les instal·lacions impulsades per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, van entrar en servei el 1922, tot i que aleshores encara no estaven del tot acabades. Durant gairebé set dècades i fins a finals dels noranta, la infraestructura va ser la gran estació de mercaderies de Barcelona i la porta d’entrada de tot allò que venia de França per tren.
Tal com va avançar el TOT, també està previst enderrocar l’antiga duana de l’estació de França. Aprofitant les obres per construir la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, un projecte que suma tres dècades d’endarreriment, l’Ajuntament tramita la demolició de l’edifici que encara s’alça a la cruïlla entre Marquès de l’Argentera i el passeig de la Circumval·lació. L’antiga duana, que està en la part més antiga del recinte ferroviari, era el lloc on anaven a parar els migrants que arribaven a la ciutat i era un espai compartit entre la policia fronterera i la Guàrdia Urbana. Aquesta part de l’estació de França és de fa un segle. Declarat bé d’interès documental, les obres de la nova biblioteca no afecten l’antiga duana. En el plenari de juny, Barcelona en Comú va plantejar a l’executiu socialista que reconsiderés l’enderroc.
