Els 1.322 refugis antiaeris documentats a Barcelona són el record d’un passat al qual no es vol tornar mai. És per això que la fotògrafa Ana Sánchez i l’historiador Xavier Domènech han fet un treball conjunt en el qual han documentat i fotografiat artísticament 40 refugis. Tal com ha informat l’ACN, que ha entrevistat als responsables d’aquesta investigació, és la primera vegada que s’ha fet un treball d’aquesta mena.
Tanmateix, cal recordar que l’han fet amb el suport del Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat del Subsòl dels Mossos d’Esquadra i que el resultat ha estat una exposició fotogràfica que es pot visitar des d’aquest dijous fins al pròxim 31 de juliol: ‘1.322. Refugis antiaeris de Barcelona’. L’exposició ofereix informació sobre els refugis amb els quals es van intentar defensar els barcelonins entre el febrer del 1937 i el 25 de gener del 1939. Tanmateix, es poden conèixer dades interessants, com, per exemple, que els districtes on hi havia més refugis és on hi havia més teixit associatiu. Per exemple, als districtes de les Corts o Sarrià Sant-Gervasi, amb una menor densitat de teixit associatiu, n’hi havia menys. En canvi, a districtes més potents en aquest sentit, com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc o Gràcia, n’hi havia bastants més.
400 refugis documentats
D’altra banda, és important tenir en compte que Sànchez y Domènech han investigat més de 400 refugis, 40 dels quals es poden veure a l’exposició a través de 170 imatges i informació sobre la seva història. Alguns d’ells són el de l’Hospital Sant Pau (R-1275), el del carrer Toledo (R-0877), el de Can Robacols (R-0173), el de la Fàbrica Damm (R-0760) o el de la Fàbrica Casas. Pel que fa als refugis privats, també hi figuren els de Sarrià-Sant Gervasi, l’utilitzat per Juan Negrín a Pedralbes o els Túnels de Montjuïc. Tanmateix, consta el refugi del carrer de Mallorca, on Manel Bachs es protegia amb la seva mare quan només tenia cinc anys. Els autors de l’exposició han posat la seva història en el mapa en el marc d’aquesta exposició.
