Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Curiositats poc conegudes de la guerra civil a Barcelona

Quan va esclatar la guerra civil Barcelona es va convertir en un símbol de resistència contra l’exèrcit franquista. I al darrere, moltes curiositats poc conegudes, que es poden descobrir amb la ruta ‘Barcelona: la guerra civil’, constituïda a partir dels testimonis de persones que van viure aquells dies de foscor.

Es descobreixen coses com ara que quan les armes es van fer amb els carrers de la ciutat i molts barcelonins van començar a sentir trets per primera vegada a la seva vida, aquests no els descrivien amb onomatopeies com “Piu” o “Pum”, sinó que deien “Pa, co”. El so que llavors feien les armes tenia nom propi.

Hi havia burgesos que van haver d’amagar la seva identitat

És evident que en aquells temps pocs veïns de la ciutat tenien les coses fàcils. Alguns dels que havien d’amagar la seva identitat eren els burgesos, ja que les milícies, liderades pel sindicat de la CNT, no estaven a favor de les diferències de classe social. De fet, se’ls recomanava que per comptes de vestir com ho havien fet sempre, portessin una gorra o roba vella. Això no és tot. També se’ls suggeria, per exemple, fingir que s’havien trencat un braç, com si haguessin lluitat contra l’enemic.

D’altra banda, si el simple fet de ser dona és difícil en l’actualitat, ser dona i roja en aquella època era tot un repte. En temps de guerra era habitual que algunes tinguessin relacions sexuals amb homes que anaven al front perquè no se sabia si tornarien. Quan va acabar la guerra civil i el règim franquista controlava tot l’Estat, però, van patir la condemna de ser etiquetades de promíscues. Això va fer que moltes acabessin sent treballadores sexuals perquè era l’única cosa que aquella societat els deia que podien fer.

Bombardejos de l'Aviació Legionària italiana
Bombardejos de l’Aviació Legionària italiana / Twitter: @elOrdenMundial

Pel que fa a un dels escenaris més emblemàtics del centre de Barcelona, la plaça de Sant Felip Neri, encara corren algunes informacions falses que la ruta guiada desmenteix. Els forats que hi ha en una de les parets de la plaça, que semblen provocats per bales, han fet que es digui que va ser escenari d’execucions de capellans per part d’anarquistes. També ho ha fet que sigui l’única paret de la plaça amb aquestes marques. La veritat, però, és que els forats van ser originats per la metralla de bombes que van caure a la zona. Prova d’això és que, tal com ensenya la guia de l’empresa CultRuta en mostrar unes fotografies de l’època, part dels edificis que hi ha ara a la plaça es van aixecar anys després. També assenyala com alguns dels forats es troben a la part superior de la paret i, a més, com una placa de l’Ajuntament indica que algunes de les morts que van tenir lloc a la plaça van ser responsabilitat de l’aviació franquista.

La bomba del Coliseum va matar unes 1.500 persones

Parlant de bombes, centrem-nos en un simple llapis. Era habitual que, per exemple, els nens en tinguessin un per posar-se’l a la boca quan esclatava una bomba. La raó? Era la manera de garantir que alliberaven la pressió aèria que aquesta provocava. Una de les bombes més fatídiques de la guerra va ser la del Teatre Coliseum, que va matar unes 1.500 persones. D’altra banda, en tots els bombardejos els refugis antiaeris també van tenir un paper clau. Per tal que fossin segurs, havien d’estar a entre 12 i 16 metres de profunditat. I el més curiós de tot és que entre les seves parets estava prohibit parlar de religió, política o futbol per evitar que la gent es posés nerviosa.

Les conseqüències més terribles d’aquells anys es van materialitzar en alguns mítics edificis de Barcelona, que van canviar els seus usos originals. Un d’ells és la Parròquia del Carme, que es va convertir en un dipòsit de cadàvers. Una de les feines que les infermeres feien en aquell espai era buscar documentació entre la seva roba per identificar-los. En alguns casos, fins i tot, havien arribat a trobar amics. Per part seva, l’Hotel Palace va ser durant un temps un menjador social, on es donaven dos àpats al dia a les persones que sobrevivien amb l’esperança que acabés aquell malson.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa