Un dels refugis de la guerra civil espanyola més importants de Sant Andreu de Palomar quedarà amagat —com fins ara— sota el nou Mercat de Sant Andreu, una remodelació que aquest dijous ha conclòs amb l’acte de reobertura. El refugi estava documentat en els arxius i els historiadors disposen d’informacions sobre aquesta infraestructura de guerra, que es mantindrà sota el mercat sense possibilitat de ser visitada per la ciutadania.
Quan les obres del nou mercat es van iniciar, el refugi ja va sortir a la llum i aleshores es van exposar demandes per tal que l’Ajuntament fés tot el possible per mantenir-lo, preservar-lo i fer-lo visitable. Així ho explica al TOT Barcelona l’historiador Pau Vinyes, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar. Aquesta entitat ha aconseguit visitar el refugi i ha pogut comprovar que, tal i com els han manifestat des de l’ajuntament, ara per ara haurà de romandre tancat i ningú tindrà la possibilitat d’entrar-hi perquè es troba en molt mal estat de conservació.
Un dels refugis més grans
El refugi és el 439 i un dels més grans que es poden trobar a Sant Andreu de Palomar. Seria un dels pocs als quals s’accedia des de la via pública. Els diferents accessos estan situats sota els porxos de la plaça. En les visites que els historiadors locals han fet amb el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament s’ha constatat que “no està en condicions de ser visitable perquè és perillós”. La infraestructura va quedar molt malmesa a causa d’una anterior remodelació del mercat de Sant Andreu, a finals dels anys 1980.
Recuperar-lo ara requeriria una inversió important, considera l’historiador, que malgrat tot destaca la importància del refugi. Va ser projectat perquè s’hi poguessin encabir 1.500 persones, tot i que finalment no n’hauria acollit tantes. “Agafava tot el perímetre de la plaça del Mercadal, alguns carrers adjacents i tenia diverses sortides”. La seva preservació com a espai de memòria hagués estat important a Sant Andreu, donat que la resta de refugis localitzats al barri tenen el seu accés a través de finques privades.
Demanen a l’ajuntament un faristol per dignificar l’espai
El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va poder recuperar elements de memòria oral sobre el refugi perquè temps enrere van poder parlar-ne amb una dona que tenia una de les claus d’una de les boques d’entrada. Des del centre d’estudis s’ha reclamat que l’espai sigui dignificat d’alguna manera, ja sigui en forma de faristol o placa davant d’una boca, elements informatius que recordin que sota la plaça hi ha un refugi del temps de la guerra civil que “va servir d’aixopluc davant dels bombardejos feixistes”. Aquesta demanda s’abordarà en el marc de la Taula de la Memòria Democràtica del districte de Sant Andreu.
A Sant Andreu de Palomar els dos bombardeigs més mortífers van produir-se el del dia de Sant Jaume de l’any 1937 i l’11 de gener de 1938, segons ha recordat Pau Vinyes. El 13 de febrer de 1937 es va produir a Barcelona el primer bombardeig amb víctimes mortals. Els espais urbans més castigats van ser les barriades obreres. Entre els atacs més sagnants, destaca l’historiador, hi ha els dels dies 16,17 i 18 de març de 1938, amb la destrucció d’un camió carregat de trilita just en el moment de les ràtzies aèries, al seu pas la Gran Via de les Corts Catalanes, a tocar del Cinema Coliseum.
L’Ajuntament buscarà la forma de visibilitzar els refugis en l’espai públic
El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, confirma que el refugi no serà visitable. En declaracions al TOT Barcelona, Rabassa comenta que el servei municipal d’arqueologia va fer la intervenció arqueològica en aquest lloc i es va poder comprovar que el refugi no estava acabat. “Només es va fer una part de l’escala i uns pocs metres”, afirma. A més a més, també es van detectar esllavissades a l’interior. “Havia caigut part del que havia de ser el sostre, si es visités seria una visita de pocs metres”, apunta.
No obstant això, Rabassa sí que és partidari de “buscar una manera de visibilitzar les refugis a la ciutat de Barcelona” i recorda que ja existeix un web de tots els refugis de la ciutat amb la documentació històrica i arqueològica existent. Aquest web es va presentar fa un any i mig. “Tota la informació s’incorporarà al web, Barcelona és una ciutat pionera en la difusió de tota la informació al voltant dels refugis”, destaca el regidor. Ara bé, també aposta per “mirar de quina manera podem visibilitzar-ho en l’espai públic”, tenint en compte que a Barcelona hi ha centenars de refugis. “És una tasca pendent de la regidoria”, admet.
Els altres refugis de Sant Andreu de Palomar
D’acord amb la informació recopilada per Vinyes, a Sant Andreu es poden trobar refugis d’us privat, que acollien unes 10 persones com a màxim, aproximadament. Entre aquests hi ha el de la SC La Lira, que es pot visitar en dies concertats, i el de la Rosa. Aquests dos es troben al carrer de Coroleu. Entre els refugis grans hi ha, a banda del de la plaça Mercadal, un a la plaça Orfila, que va quedar malmès per les obres del metro de la línia vermella. També n’hi ha un altre a les antigues cotxeres del carrer de les Monges, que va ser enderrocat per construir el pàrquing soterrat dels cinemes Lauren. A banda, hi ha un altre refugi de l’edifici de can Vidal, als carrers Gran de Sant Andreu i Pons i Gallarza, als baixos del bar Versalles.
