Barcelona té 1.322 refugis documentats i situats exactament sobre plànol. Són als 10 districtes de la ciutat, així que gairebé tots els barcelonins tenen algun espai soterrat a prop de casa on fa 83 anys els veïns es resguardaven dels pitjors bombardejos de la Guerra Civil. Una nova web municipal, amb un mapa interactiu navegable, permet buscar quins refugis s’han localitzat carrer a carrer i barri a barri. Recopila tota la documentació, fotografies i vídeos de què disposen els arxius municipals i sobretot el Servei d’Arqueologia de Barcelona, per apropar a la ciutadania aquests espais amagats.
Barcelona és un referent internacional en refugis antiaeris, pel gran nombre d’espais construïts i la seva supervivència després de la dictadura, que n’ha permès un estudi molt exhaustiu. No obstant, els experts sospiten que encara no han aflorat tots els refugis –o vestigis de refugi– realment existents i per això l’Ajuntament de Barcelona demana la col·laboració d’entitats i particulars amb pistes de possibles noves troballes.
El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de la ciutat, Carme Miró, han presentat aquest dijous el nou web interactiu i han avançat que serà “un punt de partida” per incorporar-hi futures descobertes. “És una eina al servei de la ciutadania, que posa en obert tot el saber que hi ha als arxius”, ha celebrat Rabassa. Ha destacat que siguin un portal trilingüe per contribuir a la recerca internacional.
Miró ha explicat que 5 dels refugis inclosos al mapa inclouen la possibilitat de visitar-los de forma virtual: “La tecnologia evoluciona i ara els escàners làser ens permeten fer reconstruccions 3D”. El portal també inclou informació de context, com el paper de l’aviació i la marina de Mussolini o els pintorescos usos posteriors –xampinyonera, clavegueram, magatzems…– que van tenir els espais. De fet Franco va fer construir també refugis per por a atacs aliats durant la Segona Guerra Mundial, han explicat Rabassa i Miró, tot i que prioritzant els barris benestants.
“Baixar” a tots els refugis
Malauradament, de tot aquest patrimoni històric només es poden visitar regularment 3 refugis: el 307 del Poble-sec –a càrrec del MUHBA–, el gracienc de la plaça del Diamant i el que hi ha sota la Lira de Sant Andreu. El proper en obrir portes serà molt probablement el situat sota la Torre de la Sagrera, tot i que no serà pas a curt termini. “Estem treballant en el projecte executiu de l’obra, però primer s’ha d’acabar d’urbanitzar el carrer”, ha advertit Rabassa.
“Fer visitable un refugi comporta molts treballs d’adequació i no sempre és possible”, ha justificat. Perquè hi puguin accedir grups cal garantir la renovació de l’aire i molts no tenien una segona sortida a l’exterior o no l’han conservada. I no sempre pot construir-se de nou, perquè són en propietats privades o zones de pas. “Una gran quantitat sabem que no seran mai visitables per la seva perillositat”, ha lamentat. Per a aquests, l’única esperança és la virtualitat: “Amb la web podrem ‘baixar’ als més difícils de visitar”.
