El refugi antiaeri de la Sagrera, desenterrat sencer

Una excavació reobre un segon accés tapiat d'aquesta construcció de la Guerra Civil

El refugi antiaeri sota la Torre de la Sagrera ja té entrada i sortida visibles. Una excavació arqueològica aquest desembre ha permès desenterrar la segona boca d’accés a aquesta construcció que protegia als veïns dels bombardejos de la Guerra Civil. L’estructura està situada al carrer Berenguer de Palou, ben a prop del Pont del Treball Digne que creua les vies de tren.

L’espai va ser descobert intacte el 2014, arran de les obres de rehabilitació de l’edifici com a nou equipament municipal. És un dels refugis més ben conservats de la ciutat, una descoberta “excepcional” segons va qualificar-lo llavors el Servei d’Arqueologia. Conté bancs als passadissos, fonts d’aigua i latrines separades per a homes i dones, que fan pensar que era obert als veïns de la zona. També s’hi han trobat pous de ventilació, ampolles amb licor a dins i fins i tot pissarres per escriure avisos o normes de comportament. A les parets encara hi havia gargots fets amb llapis, com dibuixos infantils, mig abecedari i honoraris de paletes participants a l’obra.

La Torre l’havia fet servir la direcció de la fàbrica Coats Fabra de Sant Andreu, però durant el conflicte bèl·lic va ser expropiada. Segons la documentació que ha sobreviscut, la “Societat Obra Col·lectivitzada carrer Berenguer de Palou” va demanar permís a l’Ajuntament per construir-lo l’estiu de 1937, abans dels fatídics bombardejos del 38. Era el refugi número 441 de l’inventari que va fer la Junta de Defensa Passiva.

Plànol del refugi antiaeri de la Sagrera / Antequem - Servei d'Arqueologia de Barcelona
Plànol del refugi antiaeri de la Sagrera / Antequem – Servei d’Arqueologia de Barcelona

Explorar i recuperar tot l’espai no ha estat tasca fàcil: falta d’oxigen, aigua estancada, el segon accés tapiat durant 80 anys… El districte de Sant Andreu es va comprometre a obrir al públic el refugi, però el casal de barri de la Torre de la Sagrera va obrir fa tres anys i l’espai patrimonial segueix a l’espera. L’associació de veïns del barri fa anys que reclama celeritat amb la recuperació d’aquest patrimoni, en espais com el procés participatiu del PAM o consells de barri. Un cop desbrossat tot el recorregut del refugi, el proper pas és la museïtzació per fer-lo visitable. Els responsables del casal ja compten dinamitzar-lo i tenir cura ells mateixos de l’espai quan estigui llest.

Més informació

Nou comentari