Descoberts refugis antiaeris construïts després de la Guerra Civil

La dictadura franquista volia defensar-se en cas d'un atac de les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial

El règim franquista va seguir construïnt refugis antiaeris després del final de la Guerra Civil. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’un estudi elaborat per arqueòlegs de l’Ajuntament i del sector privat. La troballa és significativa ja que fins ara es pensava que durant la dictadura no es van crear nous espais per protegir-se dels bombardejos.  

L’estudi ha desmentit la idea que es tenia fins ara sobre els refugis antiaeris en la postguerra, ja que es creia que el franquisme els va intentar “amagar i fer oblidar”, segons l’Ajuntament. Ara, però, la investigació de l’arqueòleg especialista en la Guerra Civil Jordi Ramos Ruiz en col·laboració amb Carme Miró, del Servei d’Arqueologia del consistori, demostra que Franco va ordenar construir refugis als edificis nous, a més de recuperar els republicans. Ho va fer, segons precisa la investigació, per por a una intervenció dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. 

“Franco construïa refugis per defensar-se d’un enemic exterior més que d’una revolta republicana”, indica Miró. Les defenses s’edificaven als habitatges nous, als soterranis, segons detalla Jordi Ramos. 

Un decret del 20 de juliol del 1943 manava construir refugis a Barcelona, Badalona, Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Tarrassa, Igualada, Villanueva i la Geltrú

Refugi situat a Sants-Montjuïc tapiat després de la Guerra Civil. | Centre Documentació. Servei d’Arqueologia de Barcelona - ICUB

Refugi situat al passatge Toledo, a Sants-Montjuïc, tapiat després de la Guerra Civil. | Centre Documentació. Servei d’Arqueologia de Barcelona – ICUB

Tot i així el tancament de refugis per part del franquisme va ser habitual, amb la intenció d’elaborar un estudi per determinar com es podien reutilitzar. La manca de mitjans i la confusió respecte a quina administració era competent per a aquesta tasca van congelar el projecte. Ara, però, l’existència de documents que acrediten el tancament de refugis han permès als arqueòlegs descobrir com eren els refugis de la Guerra Civil, segons detalla l’Ajuntament. 

El refugi situat al passatge Toledo, per dins. | Refugi situat a Sants-Montjuïc tapiat després de la Guerra Civil. | Centre Documentació. Servei d’Arqueologia de Barcelona - ICUB

El refugi situat al passatge Toledo, per dins. | Refugi situat a Sants-Montjuïc tapiat després de la Guerra Civil. | Centre Documentació. Servei d’Arqueologia de Barcelona – ICUB

En total, el règim franquista va recuperar més de 300 refugis republicans fins “ben entrada la dècada dels 50”, segons l’estudi. En total, la Carta Arqueològica de Barcelona -un document on es poden trobar els punts d’interès arqueològic de la ciutat- quantifica en 1.273 els refugis antiaeris de la ciutat. 

Nou comentari