El Museu del Transport sembla allunyar-se de la plaça d’Espanya. La porta oberta que va implicar el suport unànime del ple de l’Ajuntament a estudiar la proposta dels impulsors de l’equipament, que plantejaven ubicar-lo al palau número 1 de la Fira de Barcelona, només ha trigat mig any a tancar-se. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, el mateix alcalde, Jaume Collboni, va bloquejar aquesta opció en la reunió amb l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona que va tenir lloc el passat 24 d’agost. El socialista hauria amenaçat d’aixecar-se de la taula de negociació si es tornava a mencionar la intenció d’instal·lar-lo en aquestes instal·lacions municipals de Montjuïc, que daten del 1929 i van acollir l’antic Palau de Comunicacions i Transports. Així ho expliquen les persones que van acudir a la trobada, que va celebrar-se un any després que la plataforma aconseguís els suports ciutadans necessaris per portar la seva reivindicació a la cambra barcelonina.
“Els representants municipals han escoltat un cop més la nostra proposta i ens diuen que és molt raonable, però qui mana, mana. I qui mana ha decidit que el Palau de Comunicacions i Transports continuï tancat els pròxims cinquanta anys, tret que Fira de Barcelona es digni obrir-lo, naturalment, sempre que vulgui i sense haver de donar explicacions a ningú […] La nostra proposta és, sens dubte, la millor solució per donar resposta a la demanda ciutadana d’un museu del transport i així ens ho han reconegut. Com tampoc podem donar l’esquena a les més de 4.000 persones que ens han fet costat, continuarem pressionant pel nostre objectiu amb tots els mitjans que tinguem a l’abast“, assenyalaven des de l’associació en un comunicat compartit el mateix dia de la reunió. Malgrat no ocultar la decepció pel posicionament municipal, la missiva sí que reconeixia els esforços de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per recuperar el seu patrimoni històric, un impuls ara articulat sota un projecte concret de museu a l’anomenada llosa de la Vall d’Hebron, just a sobre de les cotxeres de Sant Genís.
Per aquest motiu, la coordinadora ha decidit continuar lligada a la comissió que ha d’impulsar el nou equipament, tot i que no sigui al recinte firal de Montjuïc. “Vam reunir-nos i vam acordar que valia més la pena ser-hi”, explica en una conversa amb aquest mitjà en Ferran Armengol, advocat, historiador i president de la plataforma. Ara bé, la bona predisposició a col·laborar amb el projecte no vol dir que deixin de banda la proposta del palau número u. “Que entrem a la comissió no significa que renunciem al nostre objectiu. Creiem que aquest acabarà caient pel seu propi pes”, subratlla Armengol. Els impulsors del museu mantenen que aquest només tindrà èxit si està ubicat al centre de la ciutat i recorden que aquest no és el primer cop que es prova d’instal·lar l’equipament en un altre punt de la capital catalana, sense èxit. “Fa anys que el tema està sobre la taula, però no troben espais. Com tampoc és una prioritat per a ells, van passant direccions i no se’n surten”, lamenta el president de l’entitat. El portaveu té clar per què no ha quallat fins ara. “Volen ocupar espais en un barri on la gent té altres prioritats i preferències […] Aquesta és la virtut que té el palau, que està en terra de ningú“, assegura. I s’afanya a puntualitzar: “Bé, de ningú excepte dels senyors de la Fira”.
Opció descartada en favor de la Vall d’Hebron
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten que l’Ajuntament està plenament compromès amb la creació del Museu del Transport com una “oportunitat històrica per fer realitat una demanda social dels darrers anys”. Tanmateix, confirmen que l’antic Palau de Comunicacions i Transports s’ha descartat com a ubicació perquè aquesta part de l’àmbit firal és objecte d’una transformació urbanística que permetrà guanyar al Poble-sec més de 500 nous habitatges i equipaments, tot compactant l’activitat de la Fira de Barcelona i adaptant els seus espais a les darreres condicions tecnològiques i funcionals. El cas és, però, que el palau número 1 no es veu directament afectat per aquests canvis, ja que la previsió és que pugui mantenir la seva activitat firal com fins ara i al marge de la remodelació de la zona.
Les mateixes veus indiquen que “l’emplaçament idoni” escollit és el de la Vall d’Hebron, ja que hi veuen una oportunitat per “transformar aquest àmbit i construir ciutat”. Per tirar endavant amb el projecte conjunt de l’Ajuntament i TMB, es crearà pròximament el grup de treball -al qual feia referència també la plataforma- que comptarà amb la participació de diverses entitats. Des del consistori remarquen que la ubicació triada serà un espai accessible, ben connectat, que permetrà construir un equipament per “parlar i reflexionar sobre el transport públic des del punt de vista patrimonial i com a eina de cohesió social”. Sobre la llosa de la Vall d’Hebron en qüestió, afegeixen que és un espai en transformació que esdevindrà un “nou pol cívic” i on s’ubicaran altres equipaments de salut. Tal com ja es va anunciar en el seu moment, el futur museu tindrà un segon espai expositiu on s’ubicaran bona part de vehicles històrics, com els cinc trens històrics restaurats amb motiu del centenari del metro de Barcelona.
Un recurs que podria paralitzar la transformació de Montjuïc
Cal recordar que la mateixa Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona va presentar a mitjans del passat mes d’abril un recurs demanant la revisió d’ofici de la concessió per 50 anys dels recintes en favor de la Fira de Barcelona per declarar la seva “nul·litat de ple dret“. L’Ajuntament va denegar aquesta petició, de manera que la plataforma va presentar un recurs de reposició al respecte. El consistori té fins al pròxim 20 de setembre per respondre a l’apel·lació. Si l’entitat no rep resposta, s’entendrà que la seva demanda ha estat desestimada per silenci administratiu. De confirmar-se aquest extrem, l’agrupació es reserva el dret a presentar un recurs contenciós administratiu tant contra la concessió com el pla urbanístic que afecta l’àmbit, fet que podria paralitzar el full de ruta que defineix el futur d’aquests terrenys als peus de la muntanya barcelonina, oficialment batejat com a Pla especial integral i de millora urbana per al desenvolupament de l’àmbit dels pavellons firals (PEliMU).
