• Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

Barcelona, mitjans dels anys setanta. Un grup de 28 persones reben un encàrrec per part del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’objectiu és elaborar unes fitxes que recullin aquells elements amb un interès patrimonial dels diferents barris de la capital catalana. Aquestes serien incloses en un Inventari del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE), que havia de servir de base per protegir els edificis que tenien algun tipus de valor arquitectònic. Des del 1976 al 1979, els voluntaris van fotografiar i descriure totes aquelles construccions i paisatges que complien amb els requisits. Per fer-nos una idea de la magnitud de la feina realitzada, només del districte d’Horta-Guinardó, es van emplenar fins a 295 fitxes. Totes tenien la ubicació perfectament assenyalada, afegien context històric i territorial a l’element en qüestió i analitzaven l’estat de conservació que presentava aleshores. En total, es calcula que es van identificar gairebé 4.000 edificis amb un cert interès patrimonial.

La primera vegada que la Dolors Canudas i en Mariano Serrano van sentir a parlar d’aquest inventari va ser a voltant del 2013. Qui els va posar sobre la pista va ser en Joan Villoro, arquitecte i membre d’El Pou – Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, una entitat fundada el juliol del 2009 amb l’objectiu d’estudiar, defensar i divulgar la història i el patrimoni dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Ell havia estat una de les persones que van participar aleshores en aquell treball de camp i coneixia de primera mà la importància del contingut de les fitxes. “En tenia unes quantes guardades, les va escanejar i ens les va portar […] Vam trobar-nos que hi havia inventariats tallers, cases rurals… Coses que no tenen res d’excepcional, però que sí que són elements tradicionals que defineixen l’ambient i que ara estan sent engolits“, explica Canudas. La troballa els va animar a acudir als arxius municipals per recuperar tota la documentació que hi hagués sobre Horta-Guinardó. D’aquella expedició va néixer la primera exposició batejada com a Paisatges Perduts.

patrimoni
Solar resultant després d’enderocs al costat de la Torre del Moro, al carrer Coïmbra del barri d’ Horta / Jordi Play

L’èxit i bona acollida d’aquella mostra va convèncer Canudas i Serrano -tots dos arquitectes de formació i membres de la Comissió de Patrimoni de la Federació d’Associacions Veïnal de Barcelona (FAVB)– de la necessitat d’esbrinar quins altres elements de la resta de la ciutat formaven part d’aquest inventari. Van convocar els autors de les fitxes a una trobada, però molts ja havien mort o eren molt grans. Així que van decidir tirar pel dret i visitar un per un els arxius dels diferents districtes demanant la informació, que en molts cops s’havia conservat incompleta. Tot i això, la feina de formiga va donar els seus fruits i, aprofitant que la ciutat defensa enguany la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i va acollir fa uns mesos el Congrés Mundial d’Arquitectes, aquest octubre presentaven al Centre Cívic Pati Llimona una versió ampliada d’aquella primigènia Paisatges Perduts. Mig segle després de la iniciativa del COAC, l’exposició visibilitza la pèrdua de patrimoni -no només purament arquitectònic, sinó també d’espais i entorns- que la capital catalana ha patit en les últimes dècades. Ho fa a partir de fotografies -moltes extretes de les fitxes originals dels setanta- que mostren l’abans i el després de certs indrets on s’ha actuat urbanísticament.

“En el fons, el que estem fent és parlar del patrimoni construït com a element que defineix el paisatge urbà. Ens focalitzem en el desgavell que es produeix amb els planejaments urbanístics per comprendre que aquests no actuen mirant el que ja hi ha construït, sinó que permeten posar edificacions que es donen de bufetades amb les construccions existents”, subratlla Canudas, comissària de la mostra juntament amb Serrano. Més enllà de la crítica, la iniciativa també és un reconeixement a la tasca que va fer aquell grup de voluntaris ara fa cinquanta anys. “És un homenatge a aquella feina. Les fitxes van servir de base per moltes de les proteccions i catalogacions posteriors“, assegura l’arquitecta. “És l’inventari més ampli que s’ha fet a Barcelona en un temps tan concret. Inclús es queixaven els participants que havien hagut de deixar edificis fora del tinter […] Van tenir una visió molt moderna en un moment en què s’apostava just pel contrari“, afegeix l’altre dels comissaris de l’exposició, que també proposa unes passejades comentades per diferents barris els caps de setmana i una sèrie de debats al voltant de la temàtica.

Recorregut per una ciutat desapareguda

La gairebé una vuitantena de plafons que conformaven l’exposició, amb fotografies del passat i present de diversos indrets de la ciutat desapareguts o en risc de fer-ho, es podien veure fins al passat cap de setmana. Una part de la mostra continuarà en una versió reduïda al Casal Font d’en Fargues, on s’estarà fins al pròxim 15 de novembre. Per als qui no hàgiu pogut visitar-la durant aquest passat mes d’octubre, des del TOT Barcelona us fem un recull d’alguns dels edificis i paratges més destacats de la iniciativa de la mà de Canudas. Un dels casos més paradigmàtics i també més coneguts és el de la Casa Trinxet. Aquesta joia modernista projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1904 va ser enderrocada el març del 1967, just l’any que se celebrava el centenari del naixement del seu artífex. La seva demolició -i substitució per un immoble d’acer de vuit plantes- va aixecar molta polseguera i va portar el COAC a mobilitzar-se per salvar dos altres edificis de l’Eixample que aleshores també estaven en risc de passar per la piqueta com eren la Casa Serra -també de Puig i Cadafalch i actual seu de la Diputació de Barcelona- i la Casa Golferichs, obra de Joan Rubió i Bellver i ara un centre cívic.

Antiga postal on es veu la Casa Trinxet, una joia modernista projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1904 va ser enderrocada el març del 1967 / Arxiu
Antiga postal on es veu la Casa Trinxet, una joia modernista projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1904 va ser enderrocada el març del 1967 / Arxiu

“L’Eixample està protegida des del 1979, quan es van començar a posar façanes de vidre enmig d’edificis del segle XIX. Es va decidir que això no podia ser, però el problema és que no es va fer el mateix a tota la ciutat […] La perifèria sempre ha estat la zona de sacrifici“, reflexiona l’arquitecta i comissària. D’aquest perímetre barceloní, Canudas en destaca la recent desaparició de l’Escola Graziel·la, un equipament d’estil noucentista que datava del 1915 i ubicat al barri de la Font d’en Fargues, o de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, que va acabar arrasada per les màquines excavadores el passat abril. A la mostra també apareixen altres immobles més desconeguts com la Caserna de Lepant, construïda el 1931 al marge de la Gran Via de les Corts Catalanes i demolida als 2000 per erigir l’actual Ciutat de la Justícia; Can Duran, la casa dels marquesos de Peñalver a la Diagonal reconvertida en presó de dones abans de deixar pas a un centre comercial; o l’Hospital de Sant Joan de Déu, també a la Diagonal, que es remuntava al 1831 i va ser enderrocat als vuitanta per aixecar-hi uns altres grans magatzems comercials.

Les màquines ja treballen en l'enderroc de l'estació de mercaderies de la Sagrera / A.R.
Les màquines treballen en l’enderroc de l’estació de mercaderies de la Sagrera / A.R.

Ara bé, la comissària creu que on cal fixar la mirada és en aquells elements més petits, com l’Illa de les Bugaderes d’Horta, les cases pairals o les finques de planta baixa i primer pis que conformaven antigues colònies o nuclis obrers, com podria ser el de la Colònia Castells i el Camp de la Creu. “La intenció és que deixem de fixar-nos només en aquells edificis excepcionals i que també ho fem amb aquells de més senzills. Aquells que, amb la seva transformació, l’espai urbà queda perjudicat i es perd la identitat d’un indret […] Volem que es comprengui la importància de la imatge de conjunt, del paisatge, més enllà dels elements singulars”, conclou Canudas.

Transformacions urbanístiques al Camp de la Creu, Les Corts. Construcció de pisos habitatges de protecció oficial.
Enderrocs i transformacions urbanístiques a la Colònia Castells i el Camp de la Creu en una imatge d’arxiu / Jordi Play

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa