Si la música no ha mort a la xarxa de Metro de Barcelona és perquè encara queden 35 músics que resisteixen cada dia als passadissos del subsol barceloní. En tot cas, les xifres queden lluny de la vuitantena d’artistes que acollia abans de la pandèmia. Les restriccions en un espai poc ventilat com és el metro els va fer fora mig any com a mínim –van tornar de forma esglaonada–, massa temps per a la gran majoria dels músics, que van optar per buscar-se la vida en altres espais. A aquest fet cal sumar quatre anys sense que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) permetés, guiat per la inestabilitat de la pandèmia, fer les proves que serveixen per incorporar nous artistes a l’Associació de Músics del Metro de Barcelona (AMUC), l’entitat –sense ànim de lucre– que gestiona la música que sona al transport públic de la capital.
Quatre anys més tard, per fi ha arribat el dia. El passat 17 de març, una seixantena de músics es van presentar a les proves d’idoneïtat que organitzen TMB i l’AMUC al vestíbul de la parada d’Universitat. Aquest cop, un jurat format per dos professors de l’Escola de Músics i JPC va decidir, després d’avaluar la qualitat interpretativa, la varietat del repertori, l’originalitat i la diversitat cultural o estilística, que 45 persones són aptes per sumar-se als músics del metro. “Estem molt contents, se’ls veu molt llançats”, explica al TOT Barcelona la presidenta d’AMUC, Beatriz Fernández, que fa mesos lamentava ser “un dels col·lectius més colpejats per la pandèmia tot i no sortir a la televisió”.
Malgrat tot, caldrà esperar a final d’any per veure totes les noves incorporacions. La logística que segueixen a l’AMUC per distribuir-se els espais, explica la presidenta, té la seva complexitat, motiu pel qual han decidit que entrin “de forma esglaonada”. La Beatriz reconeix que ha demanat a la resta de músics que “acompanyin a les noves incorporacions” i confia en el fet que les seves aportacions siguin decisives per a l’associació. De moment, això sí, els nous han preguntat qüestions més aviat tècniques. Tal com explica la Beatriz, els neguits passen ara per “quina normativa han de seguir” o “com funcionen els horaris”.
La seguretat, el gran reclam
El Simone, que s’ha estrenat a l’intercanviador de Diagonal, és un dels sis afortunats que ja tenen permís per tocar al metro. “He tret un nou projecte, però amb la Covid hem estat molt aturats i costa engegar; necessito promocionar-me”, explica un músic que, amb tot, manté la il·lusió de viure algun dia de les seves cançons. En una situació similar estan la Mariana, la Michelle Blue, en Sergi Planas o el Simonette. Tots quatre també van començar la seva aventura al metro la setmana passada. I ho han fet amb més ganes que por. “Fa temps que toco al carrer sense suport i tenir l’acompanyament i la seguretat de l’associació, que hi està darrere, m’ajudarà”, argumenta la Mariana minuts després d’acabar la seva primera assemblea.
La gran majoria de companys se sumen a les seves explicacions. Només la Michelle admet que en el seu cas sí que hi ha cert neguit pel fet de ser una dona trans. “Encara hi ha un pensament social molt binari i a mi se’m nota que tinc una expressió ‘masculina'”, comenta certament amoïnada. “Per això sempre actuo amb una companya que no és trans”, manifesta. En tot cas, els més veterans reconeixen que el metro és un espai més segur que el carrer, on la competència és més gran i els col·lectius que es busquen la vida o demanen diners són més nombrosos.
Fer créixer l’assemblea
A partir d’ara, l’assemblea sumarà sis cares noves a cada trobada i, a poc a poc, anirà recuperant la vitalitat que hi havia abans de la pandèmia. La Beatriz, que reconeix la inestabilitat que suposa viure del metro, desitja que “ningú baixi del carro”, malgrat admetre que és una situació que “pot passar” i que acceptaria “amb tristesa, però sense rancor”. En tot cas, la presidenta prefereix ser optimista i somia en recuperar algunes de les sinergies “molt interessants” que anteriorment s’havia creat a l’assemblea. “D’aquí han sortit duets o projectes molt ben parits”, comenta una Beatriz que considera que les noves incorporacions “enriquiran l’associació”.
