L’entranyable monument La Sardana, ubicat de Montjuïc, ha completat la restauració efectuada els darrers mesos per recuperar l’aspecte original. Fa un any i mig, l’octubre de 2020, va ser salvatgement mutilat en una acció vandàlica atribuïda a l’ultradreta, que té al punt de mira el conjunt escultòric que va ser icona del catalanisme durant el franquisme.
La reparació va començar amb un any de retard i a més tenia especial complexitat. Calia tornar a unir els braços dels dansaires, fixant les extremitats trencades a la resta del cos sense que s’apreciés visualment la fractura. A més, algunes parts havien desaparegut i ha calgut elaborar rèpliques de pedra en un taller expert.
El monument dóna nom a l’espai que ocupa, la plaça de la Sardana de Montjuïc. L’escultor Abel Vallhonesta ha estat l’encarregat de reparar els 2 conjunts de braços i mans originals recuperats, reproduir els altres 6 que faltaven i col·locar cada peça al seu lloc. Una recerca documental i fotogràfica ha permès acotar les formes i mesures dels elements extraviats i fer models de fang i motlles i models de guix per preparar les rèpliques.
La restauració ha trigat gairebé un any i ha costat uns 28.500 euros, una mica menys del que havia calculat inicialment el consistori. L’import ha quedat inclòs en el contracte anual que té l’Ajuntament per al manteniment de monuments. A més de restituir allò trencat, Vallhonesta també ha reparat fissures que hi havia a altres punts del conjunt i ha fet una neteja de tota la superfície perquè tingués un color i aspecte uniforme.
La Sardana (1965) és obra de Josep Cañas –amb la col·laboració de Carles Amadon– feta per encàrrec de l’alcalde Josep Maria de Porcioles. Es va inaugurar el 1966, en el marc de la suposada obertura del Règim i l’autorització d’activitats catalanistes estrictament culturals, com les ballades de sardanes. Porta la inscripció “La sardana és la dansa més bella”, en al·lusió al popular vers de Joan Maragall. El 2009 se li va afegir una dedicatòria a la colla sardanista Violetes del Bosc, una entitat barcelonina nascuda el 1945 i amb llarga trajectòria de divulgació de la sardana..
La demora del govern d’Ada Colau a iniciar la restauració, el que ha causat malestar en certs sectors culturals. Per exemple l’associació TeatRe amb R de República –que integra cares tan conegudes com Enric Majó, Joan Lluís Bozzo i Carme Sansa– ha celebrat concentracions davant de l’escultura per apressar l’Ajuntament. No és el primer atac que rep: de fet el 2014 vàries figures ja van ser mutilades i el 2002 va ser robada una de les 8 figures. A més, el 1984 el propi autor va haver de fer una restauració del monument perquè estava molt deteriorat.
