Gairebé un any i mig més tard, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquesta setmana els treballs per restaurar el monument La Sardana, situat a la plaça de la Sardana de Montjuïc. Aquesta és una escultura que va ser vandalitzada l’octubre de 2020. Els treballs tindran un cost de 28.500 euros i es preveu que acabi al llarg del mes de març.
Amb la intervenció l’escultura tornarà a lluir l’aspecte original. Les últimes setmanes s’han estat fent les tasques al taller, a càrrec de l’escultor Abel Vallhonesta, per reparar els dos conjunts de braços i mans originals que es van poder recuperar, i per reproduir els altres sis conjunts que faltaven. Aquests dies s’estan fent els treballs de fixació o integració de tots els elements.
La Sardana és obra de l’escultor Josep Cañas, amb la col·laboració de Carles Amadon. L’obra compta amb vuit balladors amb les mans entrellaçades, i va ser realitzada l’any 1965. Segons es recull a la fitxa d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona, els periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas relataven que “el mateix dia que l’alcalde Porcioles inaugurava el seu mirador, el Mirador de l’Alcalde, va inaugurar el Parc d’Atraccions de Montjuïc, amb tres monuments, un d’ells a l’entrada, La Sardana, obra de Josep Cañas, que va utilitzar pedra d’Ulldecona per esculpir els seus hieràtics dansaires”.
I l’escriptor Albert Manent en feia el comentari següent: “Josep Cañas era un escultor de diversos registres. Els indígenes mexicans són figures de forta personalitat al costat dels quals podem trobar aquesta curiosa sardana, amb vuit figures, voltada d’una rodona de plantes ufanes. L’obra, de 1966, és un típic encàrrec de l’alcalde Josep Maria de Porcioles, a qui plaïa molt exterioritzar el folklore com a mostra d’un suposat catalanisme. L’obra dels vuit balladors és situada a la plaça de la Sardana, pujant al castell de Montjuïc, en ple parc i vora el mirador de l’alcalde”.
Tenint en compte la seva temàtica i factura artística, La Sardana forma part de l’itinerari ‘Història de l’escultura catalana a Barcelona, escrit per Xavier Barral, catedràtic de la Universitat de Rennes, i també de ‘Presència musical i teatral a Barcelona’, obra de l’arquitecte i musicòleg Xavier Fabré.
