Mutilat de nou el monument a la Sardana de Barcelona

Ha patit un atac en dues fases: dues mans trencades primer i les sis restants al cap d'una setmana

El monument a la Sardana, al capdamunt de Montjuïc, ha estat novament mutilat aquest cap de setmana. La icona catalanista ha patit un atac vandàlic que ha trencat les mans dels vuit balladors del grup escultòric.

El tinent d’alcaldia de seguretat, Albert Batlle, ho ha explicat en una piulada i ha condemnat l’acció, que ha titllat de “salvatjada”. “Apel·lem a lluitar per la convivència i contra l’incivisme”, ha afegit.

Es tracta, de fet, d’un atac en dues fases. El cap de setmana anterior ja van aparèixer mutilades dues de les escultures del grup, a les que se’ls va trencar les mans. Al cap d’una setmana els ha tocat rebre el mateix atac a la resta de balladors, com mostren diverses piulades per barcelonins que han notat la destrossa en passar per la zona.

L’escultura està al punt de mira ultra des de fa temps. L’octubre de 2014 ja va ser mutilada, en trencar-ne sis braços. La mateixa nit van ser malmeses sis faroles del voltant. El 2002 un dels balladors va ser extirpat del grup i va haver de ser reemplaçat. A més, el 1984 l’autor la va haver de restaurar també, a causa del deteriorament que patia.

El monument és obra de Josep Cañas, amb la col·laboració de Carles Amadon. Data de 1966 i és a l’entrada del castell de Montjuïc. La va inaugurar l’alcalde franquista Josep Maria Porcioles, juntament amb el desaparegut parc d’atraccions de Montjuïc i seu propi mirador a la muntanya –encara anomenat com el “Mirador de l’alcalde”–. L’elogi de la sardana formava part d’una estratègia política del tardofranquisme, que volia simular obertura a través d’encoratjar el folklore regional. Tot i així, aviat es va convertir en un símbol per al catalanisme clandestí a Barcelona.

Nou comentari