Entitats i veïns de Sant Andreu clamen per accelerar la rehabilitació llargament pendent de la Capella dels Segadors. Es tracta d’espai annex a la parròquia que presideix la plaça Orfila, un racó molt malmès malgrat el seu valor històric. Va ser just en aquesta capella on va esclatar la Revolta dels Segadors (1640). Fa més de quatre anys l’Ajuntament va aprovar declarar-la Bé Cultural d’Interès Local per protegir-lo legalment abans d’emprendre la necessària rehabilitació. Tot i que el govern municipal manté el compromís, encara no ha materialitzat ni la catalogació ni les obres.
L’espera de la capella ve de lluny. Va ser cremada dos cops, primer durant la Setmana Tràgica (1909) i després a l’inici de la Guerra Civil (1936). Durant dècades, les adversitats climàtiques i les noves construccions l’han anat deteriorant encara més. Per tot plegat, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII) demana que s’agilitzin els tràmits que han de permetre millorar aquest recinte cabdal en la història de Catalunya. “Pocs països del món conserven l’indret que dóna origen al seu himne”, subratlla Xavier de la Cruz, soci del CEII.
Poques persones han entrat dins del recinte en els darrers anys. Pateix petits despreniments que fan perillós passejar pel seu interior. Així, només arqueòlegs i historiadors són avui testimonis del progressiu declivi d’un espai que amb prou feines conserva les parets. S’intueix, en mig de la vegetació, els arcs que formaven l’antiga construcció i l’altar des del que el capellà feia missa per als feligresos andreuencs. Poc més. L’absència de sostre agreuja l’impacte els efectes de les tempestes dels últims anys, com el temporal Glòria. De fet, segons De la Cruz, la borrasca de fa un any “va accentuar molt la degradació del recinte”.
El Centre d’estudis Ignasi Iglesias lamenta que l’Ajuntament encara no hagi declarat la Capella com a Bé d’Interès Local (BCIL). Els socis de l’entitat creuen que aquest tràmit no només ajudaria a tirar endavant les obres de millora –permetria optar a una línia especial de subvencions de la Generalitat, per exemple–, sinó que contribuiria a que la gent conegués més el temple. “La Capella dels Segadors és el gran desconegut nacional”, assegura De la Cruz. I aclareix: “No la volem recuperar per a usos litúrgics, sinó com a equipament històric”.
“Un malentès” burocràtic
El ple del districte andreuenc va aprovar per unanimitat iniciar el tràmit de catalogació l’octubre de 2016, fet que havia de facilitar l’inici les obres. Aquest setembre passat, l’actual regidora de Sant Andreu, Lucia Martín, atribuïa a “un malentès entre departaments” el fet que el tràmit encara no sigui oficial.
Fonts municipals tampoc confirmen, preguntats ara pel TOT Barcelona, quan estarà llesta la declaració. Asseguren que estan treballant en la protecció de la Capella, “incloent-la en l’actualització de la fitxa del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat”. L’Ajuntament manté la idea de conjunt de la capella i l’església, de manera que en un futur –sense calendari concret– “puguin tenir la mateixa protecció i es puguin executar les obres emparades en el seu possible valor com a lloc històric”.
No només els veïns resten a l’espera de com evoluciona la gestió municipal. També l’Arquebisbat de Barcelona, propietari de l’espai. El Bisbat confia que “l’administració compleixi i declari la Capella BCIL”. Un cop això passi, la diòcesi assegura que “estudiarà la seva posició” en funció de com queda el projecte de la reforma i el futur de la Capella. Tot i això, asseguren que, fins al moment, “sempre hi ha hagut plena sintonia amb els veïns i entitats del barri”.
Possibles restes de l’antic poble
La importància de la capella ve donada, sobretot, per la rellevància que té en la revolta camperola que inicià la Guerra dels Segadors. Aquest episodi, cabdal de la història de Catalunya i que inspira l’himne nacional, va iniciar-se a l’actual plaça Orfila. Els pagesos del moment, cansats dels abusos de les tropes castellanes –que estaven a Catalunya per combatre els francesos– van conjurar-se a la capella per posar fi a la presència militar i va sortir de l’aleshores independent municipi de Sant Andreu cap a la capital catalana per passar comptes amb el virrei.
Aquest fet, però, no és l’únic que sustenta l’aspiració de la capella. Estudis recents del CEII han permès veure que els orígens d’aquest espai es remunten, com a mínim, a finals del segle X. Els historiadors reclamen poder indagar en el subsòl un cop la Capella estigui consolidada i sigui segura. L’entorn de l’església de Sant Andreu no ha viscut gaires transformacions al subsòl al llarg els últims mil anys, segons la documentació del mateix centre. Podria ser, doncs, que sota terra hi hagi restes del paviment de l’antiga església del poble i dels sepulcres de l’antic cementiri de Sant Andreu. De la Cruz, que ha documentat en fotografies gran part del patrimoni del veïnat, creu que l’excavació “permetria la descoberta de noves restes fins ara del tot desconegudes”.
Manifest
Les entitats que formen part de la Comissió per a la rehabilitació de la Capella dels Segadors ha llançat un manifest aquest dimecres per pressionar el consistori i que culmini la protecció de l’espai. Durant els propers dies recolliran firmes d’associacions i particulars que s’adhereixin al text i les presentaran al districte de Sant Andreu.
Gran part de la història de l’antic poble de Sant Andreu sobreviu en aquesta zona força castigada pel pas del temps. La rehabilitació de la cúpula de la parròquia ha sigut una primera passa en el camí que ha de portar a conservar aquest conjunt patrimonial, una fita encara llunyana. Amb l’emblemàtica coberta ja salvada, queda ara per veure què s’amaga sota els espais que l’envolten. Però per poder descobrir-ho, veïns i entitats alerten que és imprescindible mantenir els immobles dempeus. La Capella dels Segadors és tota una supervivent nata després d’haver resistit dues guerres i diversos incendis, però ara, la lentitud municipal i una meteorologia agreujada pel canvi climàtic tornen a posar a prova la seva resistència.
