El futur incert de la Bostik, el temple cultural amenaçat per l’AVE

L’Ajuntament promet explorar una requalificació per evitar l’enderroc però els veïns ho veuen poc realista

Què és la Nau Bostik? “És un lloc per fer cultura”. És la resposta contundent i senzilla alhora de Xavier Basiana, cofundador i actual director de l’espai cultural revelació de la Sagrera. Va néixer com un oasi temporal per donar vida a una fàbrica condemnada a la piqueta per les obres de l’AVE, però el seu èxit posa ara en qüestió l’enderroc previst.

Basiana és artista, fotògraf i arquitecte, però fa anys que aquest sagrerenc es dedica sobretot a recuperar espais industrials en desús del seu barri per fer-ne punts de trobada culturals. Primer va crear l’Espai 30, després la Nau Ivanov i ara la Nau Bostik. Formada per diverses naus que sumen prop de 6.000 metres quadrats, la Bostik va romandre tancada durant gairebé 12 anys abans que Basiana i el seu equip arribessin a un acord amb la propietat per la seva gestió el 2015. 

Vista general de la Nau Bostik de la Sagrera / Cristina Raso

Quasi tot el recinte estava afectat pel pla Sant Andreu – La Sagrera, perquè a pocs metres ha de veure la llum l’esperada estació de l’AVE. Però les obres estaven aturades i mentre no arribava la sentència enderroc l’antiga fàbrica va acollir de forma provisional un projecte atrevit i obert a tota mena d’iniciatives.

Concert a la Nau Bostik, en una imatge d’arxiu / Cristina Raso

Així, al llarg de 6 anys la Nau Bostik s’ha fet un lloc a la vida diària del barri i a l’escena cultural de Barcelona. Per la Bostik han passat projectes molt diversos, des de festivals de food trucks i exposicions d’art urbà fins a trobades d’entitats d’economia sostenible o fins i tot actes electorals de Barcelona en Comú, ara al govern municipal. A més la Nau aixopluga diverses plataformes veïnals i compta amb la col·laboració permanent de més de 40 persones.

La Nau Bostik ha acollit tota mena d’activitats durant 6 anys / Cristina Raso

A Barcelona hi ha diverses experiències d’innovació cultural en fàbriques buides, nascudes de l’empenta d’un particular o de grups de veïns organitzats. Per exemple és el cas de Palo Alto al Poblenou, dedicat al disseny, o de l’Ateneu Popular de Nou Barris que apropa el circ a la ciutadania.

Difícil requalificació

La represa de les obres a les vies de tren s’ha emportat la tranquil·litat que regnava a la Bostik. El plantejament urbanístic afecta totes les naus i suposa l’enderroc de tot el complex perquè la majoria del terreny està qualificat com a espai verd. Basiana sosté que en el contracte signat amb la propietat ja preveia la demolició i argumenta que sigui quin sigui el desenllaç haurà valgut la pena l’aventura: “Encara que només hagués durat un any, la possibilitat de dur a terme activitats aquí ja hagués estat una victòria”. 

Festival gastronòmic a la Nau Bostik, en una imatge d’arxiu / Cristina Raso

La seva filosofia com a gestor cultural és prioritzar la llibertat creativa i la iniciativa popular, en contraposició a la rígida tutela de l’administració que sol imperar als espais més normatius. “La ciutat la fem entre tots”, defensa. La vitalitat comunitària del projecte creu que ara serà la millor arma per garantir-ne la continuïtat i posar-ho difícil a l’Ajuntament: “La força de la gent és poderosa”.

Inconcreció política

Preguntat pel TOT Barcelona, el govern d’Ada Colau es limita a remetre a l’aprovació unànime d’una proposició d’ERC a la darrera comissió d’urbanisme. Igual que va fer en aquella sessió la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, el consistori evitar donar uns terminis per resoldre el futur de la Bostik. Tampoc concreta quines alternatives hi ha a l’enderroc ni com es gestionaria l’espai en cas de lliurar-se del pla urbanístic actual.

Exposició a la Nau Bostik, en una imatge d’arxiu / Cristina Raso

A la comissió, el govern municipal va supeditar el seu suport a la moció d’ERC a trobar una reubicació adequada per a la zona verda i a validar-la a través d’un procés participatiu. I, per sobre de tot, a que la solució no impliqui endarrerir les obres de l’AVE, que fa anys que Foment hauria d’haver acabat. Els republicans demanaven preservar la fàbrica i també la descontaminació del sòl i la retirada de les restes d’amiant de la infraestructura.

Els veïns demanen “realisme”

El posicionament dels grups municipals no acontenta l’Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera, poc optimista sobre les possibilitats reals de salvar la Nau Bostik. Confronta les bones paraules de l’Ajuntament amb les dificultats tècniques de la requalificació: “El Pla General Metropolità no es pot canviar així com així”, avisa Jaume Matas, president de l’entitat. “La zona verda que correspondria a la Bostik a on la col·loquem? Estem d’acord a guanyar l’equipament però no a qualsevol preu”, apunta.

Cant coral a la Nau Bostik, en una imatge d’arxiu / Cristina Raso

Així, Matas lamenta que el consistori ofereixi unes expectatives que no considera realistes. A més, critica no sigui honest amb la dificultat real que comporta salvar la infraestructura: “Els primers irresponsables són els polítics que estan dient que sí a tot quan saben que el fons de la qüestió és així de difícil”.

Un ‘win-win-win’

En canvi, Basiana té clar que la requalificació és la millor solució possible per a totes les parts implicades. “Hi guanyaria tothom: l’Ajuntament es troba amb un equipament que no li costa diners, la propietat ja va guanyar al cedir  un espai abandonat que nosaltres li hem preservat estalviant-li la demolició; i el barri es troba amb uns equipaments que segurament no podria aconseguir d’una altra forma”, sosté.

La Nau Bostik ha acollit tota mena d’activitats durant 6 anys / Cristina Raso

Amb independència del desenllaç del conflicte urbanístic, lamenta que en 6 anys de dinamització cultural la Nau Bostik gairebé no ha rebut suport públic més enllà d’unes “ridícules” subvencions municipals. “Mentiria si digués que no em sento sol”, sentència Basiana. Tot i així, subratlla que la voluntat política que no ha trobat aquests anys l’ha compensat amb la participació ciutadana: “He trobat a faltar les institucions, però he trobat molta ajuda de gent del barri, que s’ho han fet seu”.

Mercat celebrat a l’exterior de la Nau Bostik / Cristina Raso

Aquesta identificació i implicació veïnal és el que ha fet de la Bostik un indret de trobada, de cultura i de recuperació de patrimoni industrial. Aquest sentiment esdevé en últim terme la millor carta en favor de la supervivència del projecte. El seu destí, però, està en mans de l’urbanisme barceloní.

Nou comentari