Ja fa uns anys que no es veu aquella manifestació anual que recorria el centre de Barcelona i recordava un problema crònic, com és la manca de locals adequats i estables per a esplais i caus. Concretament, fa 4 anys que es va deixar de fer. I el motiu d’aquest canvi no té res a veure amb la desaparició del problema. Tot al contrari. Les complicacions per tenir un espai propi segueixen enquistades com una frustració constant en l’associacionisme educatiu. Ara, dos esplais de Gràcia ho han tornat a fer visible. A principis d’any, va ser l’Agrupament Escolta Antoni Gaudí. Però hi ha molts més casos d’entitats juvenils afectades, a la capital catalana. “A Barcelona seguim tenint un problema important amb els locals”, resumeix Pau Campderrós com a representant d’Esplais Catalans (Esplac).
De fet, el moviment vinculat a esplais i caus no s’ha cansat de reivindicar davant l’administració la necessitat de blindar els locals. Són l’espai físic on s’articula un servei comunitari que implica tant el jovent com els nens més petits de molts barris de la ciutat. Concretament, 11.605 infants i adolescents participen en aquests projectes setmanalment a la ciutat, segons l’informe sobre l’estat de l’associacionisme educatiu de base comunitària presentat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2019.
De moment, però, el partit per aconseguir que es facilitin locals adequats a llarg termini el segueixen perdent per golejada. “Sembla que amb el govern actual hi ha una comprensió més gran dels projectes i de la importància dels esplais, però a la pràctica els resultats són els mateixos de sempre“, rebla Campderrós. Tot seguit, però, apunta que els últims anys potser sí que hi ha un canvi de tendència suau. Sosté que des de l’arribada de Barcelona en Comú al poder municipal, s’actua més ràpidament per afrontar una emergència, d’oferir un sostre quan un esplai es queda sense local. “Ara bé, són pedaços. I després del pedaç, tot torna a quedar oblidat”.
L’informe municipal sobre l’estat del sector apunta que hi ha 138 esplais i caus actualment a Barcelona i que tenen una gran dependència respecte a l’Església. De fet, 1 de cada 4 entitats tenen algun òrgan eclesiàstic com a propietari del seu local, tot i que el projecte sigui totalment laic. A més, la majoria d’espais són cedits (61%) i no tenen una continuïtat assegurada.
La impossibilitat del lloguer
I això és així perquè no tenen gaire més alternativa. Poder-se costejar el lloguer acostuma a ser una utopia. Més encara en una ciutat com Barcelona, on la mitjana del preu del metre quadrat ha pujat un 17% tan sols els últims 4 anys. “Els esplais que es lloguen el seu local acaben ofegats”, explica el representant de l’Esplac. Tant és així que l’any passat només hi havia un 4,4% de les entitats que optaven per aquesta via.
“Un esplai no genera un moviment econòmic suficient per tirar endavant un lloguer d’un local com el que necessita”, afegeix Campderrós. Ho aclareix amb exemples d’arreu de la ciutat. “L’esplai l’Olivera Rodona, a les Corts, ha hagut de conformar-se amb un garatge per 300 euros. I al Clot, un altre esplai ha hagut de deixar el local on s’havia instal·lat perquè pagaven 1.000 euros i els ha estat impossible mantenir-ho. Ara tenen un local cedit per l’Ajuntament, però l’han de compartir”, concreta.
També han viscut trasllats indesitjats els implicats en l’Espurna santsenca, després que els fessin fora de la parròquia on tenien la seu. “Ara s’estan a uns barracons”, concreta el membre d’Esplais Catalans.
Per això, des del jovent s’espera que es faci un pas endavant d’una vegada per totes. Especialment perquè hi ha un marc polític concret per fer-ho, després que l’equip d’Ada Colau presentés una mesura de govern en aquesta línia l’any 2018. En aquell document, es remarca en un dels quatre punts principals per millorar la situació de l’associacionisme educatiu de base comunitària que les entitats han de tenir “locals adequats on realitzar amb facilitat les seves activitats”. Així doncs, amb la introducció de la paraula “adequats” es faria referència a la finalització dels pedaços. De moment, però, encara no hi ha canvis concloents en aquest sentit.
El cas dels esplais graciencs
El debat ha tornat a agafar força arran de la denúncia pública que van fer aquesta mateixa setmana els esplais graciencs Espurna i Matinada-Pòrtics. Després d’estar-se sis anys a un local del carrer Jaén, ara les Carmelites Missioneres han decidit no renovar-los l’acord de cessió de l’espai. Des de llavors, l’única alternativa que els ha ofert l’Ajuntament és ubicar-se al Casal Popular Tres Lliris.
Segons fonts municipals, “és un local on hi ha prou espai per acollir els esplais”. Per contra, les entitats afectades responen que “no és un espai adequat on desenvolupar la nostra tasca”. Des de llavors, han decidit deixar una part del material allà, però també a altres espais de l’associacionisme educatiu de la Vila de Gràcia que s’han bolcat amb la seva problemàtica. El local és un espai important, tal com insistien des dels esplais afectats, perquè, més enllà de servir per emmagatzemar les pertinences de l’entitat, és l’epicentre de l’organització d’activitats, així com el lloc de reunions genèriques per als monitors.
En aquest cas concret, el motiu per quedar-se sense espai és un pèl peculiar. El regidor del districte, Eloi Badia, va explicar en una audiència pública que l’acord amb les Carmelites Missioneres es trenca “per problemes de convivència, netedat i ús” de l’immoble cedit. A més, va tocar la cresta als esplais. Primer va advertir que els conflictes van ser “reiterats” i després va afegir que “segurament, no haguéssim arribat a aquest punt si l’ús d’aquest espai hagués estat l’adequat”. Fonts dels esplais expulsats, en canvi, neguen cap alteració convivencial greu i lamenten que no se’ls hagi permès una mediació en cap moment amb les propietàries del local per rebaixar la discòrdia. Aquest diari també ha contactat amb les missioneres però no n’ha obtingut cap mena de resposta.
El govern del districte, mentrestant, recorda que si bé el local dels esplais ha patit un daltabaix, els compromisos per tenir activitat a l’Escola Rius i Taulet –en el cas del Matinada-Pòrtics– i l’escola Univers –en el cas de l’Espurna– segueixen intactes. La idea és renovar-ne els convenis pel nou curs escolar, tal com fan des de l’any 2016.
Sobre aquesta utilització dels centres escolars per a algunes activitats, de fet, Pau Campderrós té un últim apunt. I és que creu que s’hauria de canviar l’enfocament actual, que permet un ús molt restringit en el temps i en els espais de l’escola. “Des d’Esplac creiem que s’hauria d’entendre l’escola com un espai comunitari tota la setmana. I que els caps de setmana, quan no hi ha curs, si es necessiten cinc aules perquè hi ha diversos grups que ho requereixen, que se’ns permeti utilitzar-les. No només el pati i una sala”, conclou.
