Els contes pòstums de Ruiz Zafón, una nova mirada a la Barcelona de ‘L’Ombra del Vent’

Columna publica el llibre de relats 'La Ciutat de Vapor', que recupera personatges i escenaris de la tetralogia 'El Cementiri dels llibres oblidats'

L’univers de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964 – Los Ángeles, 2020) ressorgeix aquesta setmana de la mà de la publicació del llibre de relats pòstums La Ciutat de Vapor (Columna), amb 11 contes que aprofundeixen en els personatges i espais protagonistes de la tetralogia El Cementiri dels Llibres Oblidats. Segons ha explicat a l’ACN l’editor, Emili Rosales, “aquest llibre és una carta d’amor de Carlos Ruiz Zafón als seus lectors”, ja que l’escriptor volia agrair i homenatjar els seguidors de la seva saga. Ara amb aquesta publicació el que fan ara els lectors i editors és “homenatjar-lo a ell”, ha dit. El llibre surt a la venda aquest dimarts en castellà, i el dimecres en català, portuguès i a Amèrica Llatina.

A més a més, en les pròximes setmanes el llibre sortirà en la cinquantena d’idiomes en què havia estat traduït l’autor català. Segons ha detallat Rosales, La ciutat de Vapor és el darrer llibre escrit per Ruiz Zafón quan va completar la tetralogía de L’Ombra del Vent amb la novel·la el Laberint dels Esperits el 2016. L’escriptor, mort el juny passat víctima del càncer, li va encarregar a Rosales preparar un llibre amb alguns relats que ell havia publicat “de manera esparsa” en algun diari o separata en edicions especials.

Una altra part del llibre són quatre relats inèdits que l’escriptor li va lliurar el 2016. Ha detallat que quan Ruiz Zafón va acabar l’última novel·la de la saga els relats ja estaven a punt i es va voler deixar passar un temps perquè la protagonista fos l’obra que tancava la tetralogia. Però Rosales ha lamentat que quan es va entrar en un calendari propici va ser “justament” quan l’autor es va posar malalt i no era un bon moment.

Segons les ordres de Ruiz Zafón “calia preparar un llibre de relats al voltant de l’univers del Cementiri de llibres oblidats, del quartet de novel·les”. El resultat és que pels 11 relats s’hi passegen personatges, motius i escenaris de les quatre novel·les, però l’editor ha insistit que van “un pas més enllà”, ja sigui perquè s’aprofundeix en la seva història o perquè hi ha un viatge en la història de la biblioteca “secreta i inexpugnable” que planteja Zafón a les seves novel·les. Segons l’editor, és “una mena de guia secreta i plànol secret del magne edifici que són les quatre novel·les de la saga”.

Malgrat que només 4 dels 11 relats són inèdits, Rosales ha considerat que tots seran nous per a la immensa majoria dels lectors perquè han aparegut en edicions “molt restringides”. D’aquesta manera, el llibre és “una obra literària orgànica i ben entrellaçada que és del tot nova”. Per a ell serà a més un viatge “molt fascinant per als lectors” perquè hi ha una cerca dels orígens de la biblioteca amagada a Constantinoble i a Roma, i on també hi apareix Antoni Gaudí anant cap a Nova York amb el projecte de construir un gratacel que en realitat no es va arribar a fer mai.

Gaudí i Barcelona

De fet, el títol del llibre prové d’una expressió d’Antoni Gaudí anant cap a Nova York, quan enmig de l’Atlàntic emmirallat en la immensitat de la mar i el cel va dir que “la llum i el vapor d’aigua haurien de ser la matèria de les quals estiguessin fetes les ciutats”. El llibre recull, segons Rosales, una idea metafòrica de l’arquitecte sobre les ciutats.

Tanmateix, La Ciutat de Vapor també és Barcelona. Hi ha des d’un relat inèdit amb un personatge que corre pel Born, fins a edificis de l’Eixample, el Barri Gòtic i les mansions de l’avinguda del Tibidabo: “La ciutat de vapor és la Barcelona imaginaria i on ve gent de tot el món”. Per a l’editor, a partir de la Barcelona real, Zafón va construir una Barcelona literària i imaginària que només hi és als llibres. “Aquí, a banda de la seva imaginació, hi trobem una de les seves influències més estimades com és Charles Dickens, en una Barcelona més ‘dickensiana’ que mediterrània“, ha afegit.

Una via d’entrada a la seva literatura

Pel que no s’han endinsat en la seva obra, Rosales ha considerat que és “una excel·lent invitació” a llegir la resta de l’obra, ja que en aquest llibre hi és “en alguna mesura tot l’univers de Zafón”, per exemple la sensació romàntica, la intriga, els escenaris fascinants, una força plàstica desbordant i els diàlegs elèctrics que en poques frases caracteritzen un personatge.

A l’espera de la celebració dels vint anys de la publicació de L’ombra del vent el 2021 –que podrà tenir alguna edició nova com es fa habitualment des de la publicació de la primera edició–, Rosales ha insistit que el gran l’homenatge per a Ruiz Zafón és el que fan els lectors “cada dia”. Ha recordat que és l’escriptor més llegit des de Cervantes i que forma part del seu llegat el fet que quan va pel món com a editor sempre hi ha algú que li esmenta el terme ‘zafonià’ com a estil, com es parla per exemple d’un estil ‘kafkià’, ‘dickensià’ o ‘borgià’, el que per a Rosales significa que “s’ha identificat perfectament que és un escriptor singular i enormement valuós”.

Més informació

Nou comentari