Pilar Rahola i l’editorial Columna titllen de “deliri” la querella de Loperena

Creuen que és una "campanya indigna i espúria" per promocionar-se

L’editorial Columna, l’historiador i periodista Jordi Finestres i l’escriptora Pilar Rahola han qualificat de “deliri argumental” la querella criminal que els ha interposat l’advocat i escriptor Josep Maria Loperena. Segons un comunicat que els advocats defensors del bufet Vosseler han remès als mitjans, Loperena ha iniciat una campanya “indigna i espúria” amb l’única finalitat de “promocionar-se” a nivell personal i a la seva novel·la. Columna, Finestres i Rahola recorden que, des del juny, tenen “en curs” la querella interposada contra l’advocat i escriptor per les “greus calúmnies contra tots tres” i, properament, hi afegiran una demanda per danys.

Loperena ha presentat una querella criminal per un delicte contra la propietat intel·lectual contra Columna, editorial de la novel·la L’espia del Ritz, així com la seva autora, Pilar Rahola, i el periodista Jordi Finestres, responsable del reportatge sobre Bernard Hilda que Sàpiens va publicar el 2003. Loperena acusa Rahola d’haver-se apropiat del “seu” Bernard Hilda, un violinista real que va treballar a l’Hotel Ritz de Barcelona els anys 40 inclòs en la seva obra L’espia del violí (Efadós) i que ell va ficcionar com a espia, malgrat que assegura que “mai” ho va ser. Per contra, Rahola defensa que el protagonista de la novel·la s’inspira en les informacions publicades sobre el personatge real.

Loperena reclama una indemnització en funció dels ingressos obtinguts per l’edició i la venda de la novel·la L’espia del Ritz. Rahola i Finestres ja van presentar al juny una querella criminal per injúries i calumnies.

El debat de fons rau en el paper que va tenir el personatge real de Bernard Hilda. Per Loperena, tot el què s’inclou en la seva novel·la L’espia del violí és rigorós, a excepció del fet que Hilda sigui un espia de l’MI6, que va ser una “invenció literària” pròpia. Per contra, Rahola defensa que Bernard Hilda era espia, tot i que “mai va ser a Barcelona a fer cap missió ni va treballar per l’MI6”.

Segons el text que l’advocat ha remès a jutge, l’únic cert de la història és que Hilda era un jueu perseguit a França pels nazis durant l’ocupació i que fa fugir a Barcelona amb l’ajuda d’alguns membres de la resistència francesa. “El que fa fer sospitar al querellant de l’existència d’un possible plagi parcial de la seva idea i de part de l’argument de la seva novel·la va ser el fet que Rahola, a L’espia del Ritz, afirmés que Hilda era un espia, un fet històricament fals, ja que aquesta activitat que atribueix a Bernard Hilda, el crooner, vocalista i director d’orquestra de La Parrila del Ritz va ser fruit, exclusivament, de la invenció del querellant”, assegura.

Loperena diu que Hilda només “escoltava frases o, fins i tot, converses a oficials nazis i ho pasava als aliats, “el que no el converteix en un espia professional integrat en un servei d’informació”.

Per contra, la periodista Pilar Rahola manifesta que tot el material inclòs en l’obra publicada per Columna s’inspira en el reportatge de Sàpiens publicat el 2003 per Jordi Finestres i hi inclou referències com un article de Joan de Sagarra a El País i l’entrevista que li fa Víctor Amela al violinista el 2003. En l’obra de Rahola, Hilda n’és el protagonista, mentre que en la de Loperena n’és un personatge secundari.

Quant al periodista i escriptor Jordi Finestres, Loperena diu que ha escrit diversos assajos publicats per Proa i Columna i que, com a col·laborador d’Edicions 62, té accés a la casa editorial i “molts dels seus alts càrrecs són amics seus”. Per tant, al seu entendre, hauria tingut accés als originals que Loperena havia enviat a l’editorial el 2008 i que Columna dos anys més tard.

En la querella, Loperena assegura que l’article de Finestres és una crònica “molt documentada” sobre el músic però que en els capítols Fugint del terror i Parrilla de la llibertat són una “còpia literal dels textos del querellant” que obraven a l’editorial i que Rahola “reprodueix a la seva novel·la”. “Finestres ni li pregunta ni Hilda respon sobre la seva actuació com l’espia que mai va ser”, rebla en l’escrit. “No es tracta d’un plagi de la seva novel·la ja que els arguments són diferents, malgrat que esdevenen una prestació i transforació d’una obra artística”, per Loperena.

Més informació

Nou comentari